Una quinzena d’activitats a la programació de l’Any Lluís Virgili i Farrà, un dels grans referents de la música i la pedagogia al país
28/01/2025
L’Institut d’Estudis Ilerdencs acollirà el 16 d’octubre la taula rodona ‘Lluís Virgili i la pàtria, l’esclat del catalanisme als anys 60 i 70 a Lleida’
L’acte central serà el concert-homenatge del 29 de novembre a l’Auditori Enric Granados amb l’Orquestra Julià Carbonell, corals de les Terres de Lleida i solistes
El món de la cultura de les Terres de Ponent, i molt especialment el de la música, es bolcarà durant tot aquest 2025 amb l’Any Lluís Virgili i Farrà, que oferirà un extens programa amb quinze actes per homenatjar un dels grans referents de la música i la pedagogia al nostre país.
Aquesta quinzena d’actes de l’Any Virgili s’han presentat aquest dimarts a l’Espai Orfeó en un acte amb la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Pilar Bosch, i la directora dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a Lleida, Montse Parra. També han participat en la presentació Teresa Virgili, filla del músic i pedagog; Xavier Quinquillà, de l’Orfeó Lleidatà; Francesc Balcells, de la Coral Maristes Montserrat; Antoni Gelonch, de la Fundació Horitzons 2050, i Montserrat Cadevall, de la Federació Catalana d'Entitats Corals-FCEC.
Teresa Virgili ha agraït que es faci un reconeixement a la figura del seu pare “perquè els seus ideals cívics i humanístics continuïn, a partir de la música, de la poesia i de l'art, per seguir defensant aquests valors”. Per la seva banda, Xavier Quinquillà ha explicat que el programa tindrà quinze actes de perfils i temàtiques diferents, sobretot centrats en tres eixos: la recuperació històrica, la divulgació i també la participació ciutadana.
En la seva intervenció, Estefania Rufach ha elogiat la figura de Lluís Virgili i Farrà, no només per la seva aportació al món de la cultura catalana, sinó també per la seva contribució a la conservació de la flama del catalanisme a Lleida en temps difícils. “Lluís Virgili va ser un gran pilar. Forma part d’aquelles persones que destaquen, que saben transmetre i impulsar en els moments més foscos de la nostra història que el país no decaigui i continuï dempeus i que la cultura sigui un nexe d’unió entre tots per fer-ho possible”, ha dit Rufach.
És per això, ha afegit, que l’IEI no es podia quedar al marge d’aquest Any Virgili que se celebra amb motiu del centenari del naixement de l’insigne músic i pedagog lleidatà (1925-2025) i s’ha alineat amb la resta d’institucions i amb les principals entitats culturals de les Terres de Lleida que hi participen (Fundació Orfeó Lleidatà, Coral Maristes Montserrat, Coral Shalom, Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados, Òmnium Cultural i Amics de la Seu Vella) per homenatjar la seva figura.
En el cas de l’IEI, tal com ha detallat Estefania Rufach, ho farà amb la taula rodona ‘Lluís Virgili i la pàtria, l’esclat del catalanisme als anys 60 i 70 a Lleida’, que se celebrarà el dijous 16 d’octubre, a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. “Reflexionarem sobre els factors que van contribuir a aquest moviment, en un període clau en la història recent de Catalunya en què la identitat i la cultura catalanes van ressorgir amb força davant la repressió del franquisme”, ha explicat Rufach.
Una quinzena d’activitats: llibres, exposicions i cantades
D’entre la resta d’activitats, destaca com a acte central el ‘Concert-homenatge a Lluís Virgili i Farrà’, que es farà el dissabte 29 de novembre a les 8 del vespre a l’Auditori Enric Granados de Lleida amb la participació de corals de les Terres de Lleida, entre les quals hi haurà l’Orfeó Lleidatà, la Coral Shalom, la Coral Maristes Montserrat i el Cor de Cambra de l’Auditori, juntament amb l’Orquestra Julià Carbonell de Terres de Lleida i solistes. Interpretaran, per exemple, el Rèquiem de Gabriel Fauré, que Lluís Virgili va enregistrar amb l’Orquestra de la Ràdio Televisió Francesa, en un concert que aplegarà centenars de cantaires dalt de l’escenari amb peces que recordaran el mestre homenatjat.
Els actes del centenari començaran el 13 de febrer amb la presentació del llibre ‘Orfeó Lleidatà. Més de 160 anys de compromís (1861-2024)’, on la figura de Virgili té llum pròpia dins la llarga història de l’entitat, i clouran amb una cantada espontània de nadales al carrer el dia 28 de desembre, coincidint amb el dia de la seva mort. També hi haurà altres activitats de recuperació històrica, com la creació dels arxius Orfeó Lleidatà i Lluís Virgili o l’exposició ‘Lluís Virgili-Canta i estima’.
Dins l’apartat divulgatiu, destaca la presentació d’un llibre infantil dedicat a Virgili (6 d’octubre), l’esmentada taula rodona a l’IEI (16 d’octubre) i la realització d’uns tallers escolars de cant coral. En la vessant participativa, a banda de l’acte central i la cloenda, destaca el ‘Lleida canta als museus i a Lluís Virgili’ (6 d’abril), en què un dels escenaris serà l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i la trobada d’alumnat dels Cursos Internacionals de Cant Coral a la Seu Vella (19 d’octubre).
Els actes del centenari també inclouen tres esdeveniments d’àmbit nacional i internacional, com són l’acte institucional al Parlament de Catalunya (10 de juny), el concert del Cor Jove Internacional (25 de juliol) i el Cicle Catalunya Coral que organitza la FCEC, enguany dedicat a Lluís Virgili i Farrà.
Lluís Virgili i Farrà
Lluís Virgili i Farrà (Manresa, 16 de juliol de 1925-Lleida, 28 de desembre de 2017) va ser director musical i pedagog. Establert a Lleida amb la família el 1931, es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es va fer càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà, reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil.
Des de l’entitat, va crear una veritable escola de pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal. En va renovar el repertori, introduint els espirituals negres i la cançó en català, tant tradicional com d’autor. Es va entregar plenament en l’art polifònic, bàsic de la música occidental. A banda de l’Orfeó, va contribuir a la revitalització i a la fundació de molts grups corals a través del Centre de Promoció Coral de les Terres de Lleida.
Diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió del 1980 al 1984, durant aquest període va ser membre de la comissió consultiva del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1998 el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla i el 2008 la Medalla al mèrit cívic de l’Ajuntament de Lleida.
L’acte central serà el concert-homenatge del 29 de novembre a l’Auditori Enric Granados amb l’Orquestra Julià Carbonell, corals de les Terres de Lleida i solistes
El món de la cultura de les Terres de Ponent, i molt especialment el de la música, es bolcarà durant tot aquest 2025 amb l’Any Lluís Virgili i Farrà, que oferirà un extens programa amb quinze actes per homenatjar un dels grans referents de la música i la pedagogia al nostre país.
Aquesta quinzena d’actes de l’Any Virgili s’han presentat aquest dimarts a l’Espai Orfeó en un acte amb la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Pilar Bosch, i la directora dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a Lleida, Montse Parra. També han participat en la presentació Teresa Virgili, filla del músic i pedagog; Xavier Quinquillà, de l’Orfeó Lleidatà; Francesc Balcells, de la Coral Maristes Montserrat; Antoni Gelonch, de la Fundació Horitzons 2050, i Montserrat Cadevall, de la Federació Catalana d'Entitats Corals-FCEC.
Teresa Virgili ha agraït que es faci un reconeixement a la figura del seu pare “perquè els seus ideals cívics i humanístics continuïn, a partir de la música, de la poesia i de l'art, per seguir defensant aquests valors”. Per la seva banda, Xavier Quinquillà ha explicat que el programa tindrà quinze actes de perfils i temàtiques diferents, sobretot centrats en tres eixos: la recuperació històrica, la divulgació i també la participació ciutadana.
En la seva intervenció, Estefania Rufach ha elogiat la figura de Lluís Virgili i Farrà, no només per la seva aportació al món de la cultura catalana, sinó també per la seva contribució a la conservació de la flama del catalanisme a Lleida en temps difícils. “Lluís Virgili va ser un gran pilar. Forma part d’aquelles persones que destaquen, que saben transmetre i impulsar en els moments més foscos de la nostra història que el país no decaigui i continuï dempeus i que la cultura sigui un nexe d’unió entre tots per fer-ho possible”, ha dit Rufach.
És per això, ha afegit, que l’IEI no es podia quedar al marge d’aquest Any Virgili que se celebra amb motiu del centenari del naixement de l’insigne músic i pedagog lleidatà (1925-2025) i s’ha alineat amb la resta d’institucions i amb les principals entitats culturals de les Terres de Lleida que hi participen (Fundació Orfeó Lleidatà, Coral Maristes Montserrat, Coral Shalom, Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados, Òmnium Cultural i Amics de la Seu Vella) per homenatjar la seva figura.
En el cas de l’IEI, tal com ha detallat Estefania Rufach, ho farà amb la taula rodona ‘Lluís Virgili i la pàtria, l’esclat del catalanisme als anys 60 i 70 a Lleida’, que se celebrarà el dijous 16 d’octubre, a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. “Reflexionarem sobre els factors que van contribuir a aquest moviment, en un període clau en la història recent de Catalunya en què la identitat i la cultura catalanes van ressorgir amb força davant la repressió del franquisme”, ha explicat Rufach.
Una quinzena d’activitats: llibres, exposicions i cantades
D’entre la resta d’activitats, destaca com a acte central el ‘Concert-homenatge a Lluís Virgili i Farrà’, que es farà el dissabte 29 de novembre a les 8 del vespre a l’Auditori Enric Granados de Lleida amb la participació de corals de les Terres de Lleida, entre les quals hi haurà l’Orfeó Lleidatà, la Coral Shalom, la Coral Maristes Montserrat i el Cor de Cambra de l’Auditori, juntament amb l’Orquestra Julià Carbonell de Terres de Lleida i solistes. Interpretaran, per exemple, el Rèquiem de Gabriel Fauré, que Lluís Virgili va enregistrar amb l’Orquestra de la Ràdio Televisió Francesa, en un concert que aplegarà centenars de cantaires dalt de l’escenari amb peces que recordaran el mestre homenatjat.
Els actes del centenari començaran el 13 de febrer amb la presentació del llibre ‘Orfeó Lleidatà. Més de 160 anys de compromís (1861-2024)’, on la figura de Virgili té llum pròpia dins la llarga història de l’entitat, i clouran amb una cantada espontània de nadales al carrer el dia 28 de desembre, coincidint amb el dia de la seva mort. També hi haurà altres activitats de recuperació històrica, com la creació dels arxius Orfeó Lleidatà i Lluís Virgili o l’exposició ‘Lluís Virgili-Canta i estima’.
Dins l’apartat divulgatiu, destaca la presentació d’un llibre infantil dedicat a Virgili (6 d’octubre), l’esmentada taula rodona a l’IEI (16 d’octubre) i la realització d’uns tallers escolars de cant coral. En la vessant participativa, a banda de l’acte central i la cloenda, destaca el ‘Lleida canta als museus i a Lluís Virgili’ (6 d’abril), en què un dels escenaris serà l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i la trobada d’alumnat dels Cursos Internacionals de Cant Coral a la Seu Vella (19 d’octubre).
Els actes del centenari també inclouen tres esdeveniments d’àmbit nacional i internacional, com són l’acte institucional al Parlament de Catalunya (10 de juny), el concert del Cor Jove Internacional (25 de juliol) i el Cicle Catalunya Coral que organitza la FCEC, enguany dedicat a Lluís Virgili i Farrà.
Lluís Virgili i Farrà
Lluís Virgili i Farrà (Manresa, 16 de juliol de 1925-Lleida, 28 de desembre de 2017) va ser director musical i pedagog. Establert a Lleida amb la família el 1931, es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es va fer càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà, reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil.
Des de l’entitat, va crear una veritable escola de pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal. En va renovar el repertori, introduint els espirituals negres i la cançó en català, tant tradicional com d’autor. Es va entregar plenament en l’art polifònic, bàsic de la música occidental. A banda de l’Orfeó, va contribuir a la revitalització i a la fundació de molts grups corals a través del Centre de Promoció Coral de les Terres de Lleida.
Diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió del 1980 al 1984, durant aquest període va ser membre de la comissió consultiva del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1998 el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla i el 2008 la Medalla al mèrit cívic de l’Ajuntament de Lleida.
