Origens i constitució
L'Institut d'Estudis Ilerdencs es crea el 25 de març de 1942, quan Josep M. Porcioles era president de la Diputació de Lleida
La nova institució tindria la seu a l’Antic Hospital de Santa Maria, edifici que des de l’any 1925 (?) havia deixat de fer les funcions d’hospital i que, durant la Guerra Civil, es va convertir en Museu del Poble, passant a ser gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida i utilitzat com a dipòsit on ingressaven tots els materials procedents de les confiscacions efectuades pel govern de la Generalitat. Més tard, l'any 1941, serà el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) qui se'n farà càrrec. Aleshores comença a prendre cos la idea de crear el futur "Centro de Estudios Leridanos", que culminarà amb la creació de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, acordada en la Comissió Gestora de 25 de març de 1942.
Les funcions del nou organisme són fomentar y desenvolupar els valors culturals de les terres lleidatanes en tots els seus aspectes. Els seus objectius queden clarament recollits a l’article primer dels seus estatuts de l'any 1942.
En la vida institucional i cultural de l'IEI es distingeixen clarament dues etapes: el primer període, el qual abasta des de la seva creació (1942) fins al 1986; i la segona etapa, des d'aquest any fins a l'actualitat.
Primer període (1942-1986)
L'IEI es definia, en els seus estatuts de 1942, com un centre promotor i impulsor de la investigació i de l'estudi, desenvolupant aquesta comesa en el marc de la província de Lleida i de les seves comarques.
Aquestes funcions es desenvolupaven en 3 línies que caracteritzaven l'activitat de la institució:
- Funció acadèmica: desenvolupada pel seu consell plenari.
- Funció investigadora: a través de les seccions i departaments.
- Funció de divulgació: : desenvolupada pels centres comarcals de cultura que desplegaven la seva activitat en algunes localitats de la província.
Des del punt de vista jurídic era un centre amb capacitat jurídica per adquirir, acceptar i administrar els seus béns, que depenia econòmicament dels pressupostos de la Diputació de Lleida i de l'aportació de subvencions d'altres persones o entitats.
El primer període de l'IEI va estar marcat pel caràcter i la ideologia de l'època: una institució que neix en la postguerra sota el segell del franquisme, adscripció que es mantindrà fins ben entrada la dècada dels anys 80, moment en què es produeix una profunda reforma, d'acord amb els canvis polítics experimentats en el conjunt de la societat a partir de la transició democràtica.
Segona època (1986 -)
La segona època s'enceta amb l'aprovació, pel Ple de la Diputació de Lleida, el 28 de gener de 1986, del nou ordenament que regirà l'Institut.
La Diputació, en plantejar-se la reforma de l'IEI, posa de manifest la voluntat política de reconvertir l'Institut i adequar-lo a la nova situació política i social esdevinguda amb la instauració de la democràcia.
La reforma transforma el caràcter, l'aspecte i l'orientació de l'anterior Institut. Aquesta reforma s'orienta, bàsicament, en tres direccions:
- Un canvi d'imatge: es modifiquen els símbols i la imatge gràfica de la Institució i s'adopten una sèrie de mesures adreçades a modificar els serveis i l'atenció a l'exterior.
- Una reforma interior: reorganització del personal, delimitació de competències i responsabilitats.
- Un rellançament extern: intensificació d'activitats exteriors.
Amb aquest procés de reforma, la Institució que neix el 1986 es fa molt més dinàmica, democràtica i propera al sentir de la societat. Al llarg dels anys, els Estatuts de 1986 han sofert modificacions diverses fins arribar als nous Estatuts, aprovats el 7 d'abril de 1993.
Tercera època (2023 - )
Aquesta tercera època comença amb l’aprovació i entrada en vigor d’uns nous estatuts de la institució, ja que resultava imprescindible una adequació al marc legal vigent, i també a la realitat d’una societat molt diferent de la de 1986.
Amb l’aprovació dels nous estatuts es vol donar una resposta àgil i moderna als seus dos grans reptes en matèria cultural de la Diputació de Lleida: el servei als municipis, i el servei a la societat, contribuint al foment i la difusió de l’activitat cultural en el seu sentit més ampli.
Els nous estatuts defineixen la missió, la visió i els valors amb què treballarà l’Institut d’Estudis Ilerdencs:
La missió de l’Institut d’Estudis Ilerdencs és l’impuls de la cultura al territori i la projecció arreu del bé comú que suposa la singularitat cultural de la nostra demarcació.
La seva missió es manifesta a través d’una determinada visió de la cultura, que es concreta en la promoció de l’estudi i la investigació, la conservació i difusió del patrimoni, el foment de les ciències, les lletres i les arts, la promoció de l’activitat cultural, el foment de l’ús social del català i de l’occità, i la consideració dels territoris de parla catalana com a espai natural de col·laboració.
Pel que fa als valors, podem remarcar: rigor i austeritat, igualtat i transparència en la gestió dels recursos públics, voluntat de diàleg i col·laboració, respecte a la llibertat creativa i de pensament, compromís amb la sostenibilitat ambiental, democràcia i foment de la participació, i observança de la no-discriminació per raó de gènere, raça, origen, creences...
Finalment, aquesta tercera etapa també ve marcada per un canvi en la imatge corporativa de la institució. El nou logotip presenta una imatge més vinculada a la filosofia dels nous estatuts, alhora que desterra definitivament la referència a l’antiga fundació pública.