Talarn diu que la traducció a l’aranès de Dòn Quishòt suposa la fi d’un greuge i un pas més cap a la normalització de la llengua pròpia de la Val d’Aran
24/04/2025
L’Aula Magna ha acollit la presentació d’un projecte liderat per l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana en col·laboració amb l’IEI
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dijous la presentació de la traducció a l’aranès de la primera part de Dòn Quishòt. Durant l’acte, el president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn, ha destacat que “incorporar aquest clàssic immortal al corpus lingüístic aranès, suposa posar fi a un greuge i donar un pas més cap a la normalització de l’ús de la llengua pròpia de la Val d’Aran”.
L’acte també ha comptat amb les intervencions de la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO), Ròsa Maria Salgueiro, i l’ex president de l’IEA-AALO i cotraductor de l’obra, Jusèp Loís Sans. També hi han assistit la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i el director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
El president ha recordat que a aquest Dòn Quishòt “li han obert les portes de manera immediata i apassionada” tant el Museu Cervantí d’El Toboso (Toledo) com la Sala Cervantina de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona), dues institucions que congreguen “les millors col·leccions públiques del món especialitzades en l’obra de Miguel de Cervantes”.
Talarn també ha volgut posar en valor que, amb aquesta fita, l’aranès se situa en un lloc de privilegi més enllà de la pròpia vall i de la demarcació de Lleida, “on també hem de lluitar per normalitzar-ne el seu ús”. De fet, el president considera que aquest llibre “és un avenç indiscutible en la normalització de l’aranès”, perquè, més enllà que “el futur de la llengua aranesa depèn dels creadors literaris actuals i futurs”, també és cert que incorporar obres clàssiques al corpus d’una llengua l’enriqueix enormement, de manera que facilitar l’accés als textos més influents en la llengua pròpia, com ara es fa amb el Dòn Quishòt en aranès, “ajuda a la recreació i creació de contextos en l’idioma amb el qual volem expressar la nostra quotidianitat”.
Aquest projecte ha estat possible gràcies a la tasca de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que ha donat com a resultat una publicació que suposa un reconeixement al valor d’aquesta iniciativa i al compromís amb la pluralitat lingüística i cultural del nostre territori.
La publicació de la primera part de Dòn Quishòt d'Era Mancha en la variant aranesa de la llengua occitana representa una fita en la projecció d’aquesta llengua i en la difusió del llegat cervantí. Amb aquesta traducció, l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana enriqueix el corpus literari en aranès i referma la vigència d’una obra que, des de la seva primera edició l’any 1605, ha estat un pilar fonamental de la literatura universal.
L’edició, fruit del treball d’Antòni Nogués i Jusèp Loís Sans, situa l’aranès en la línia de les grans llengües que han acollit la veu de Cervantes, i permet que les aventures de Dòn Quishòt i Sancho Pancha ressonin en la llengua de la Val d’Aran, que és llengua oficial a Catalunya i cooficial a l’Estat espanyol.
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dijous la presentació de la traducció a l’aranès de la primera part de Dòn Quishòt. Durant l’acte, el president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn, ha destacat que “incorporar aquest clàssic immortal al corpus lingüístic aranès, suposa posar fi a un greuge i donar un pas més cap a la normalització de l’ús de la llengua pròpia de la Val d’Aran”.
L’acte també ha comptat amb les intervencions de la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO), Ròsa Maria Salgueiro, i l’ex president de l’IEA-AALO i cotraductor de l’obra, Jusèp Loís Sans. També hi han assistit la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i el director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
El president ha recordat que a aquest Dòn Quishòt “li han obert les portes de manera immediata i apassionada” tant el Museu Cervantí d’El Toboso (Toledo) com la Sala Cervantina de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona), dues institucions que congreguen “les millors col·leccions públiques del món especialitzades en l’obra de Miguel de Cervantes”.
Talarn també ha volgut posar en valor que, amb aquesta fita, l’aranès se situa en un lloc de privilegi més enllà de la pròpia vall i de la demarcació de Lleida, “on també hem de lluitar per normalitzar-ne el seu ús”. De fet, el president considera que aquest llibre “és un avenç indiscutible en la normalització de l’aranès”, perquè, més enllà que “el futur de la llengua aranesa depèn dels creadors literaris actuals i futurs”, també és cert que incorporar obres clàssiques al corpus d’una llengua l’enriqueix enormement, de manera que facilitar l’accés als textos més influents en la llengua pròpia, com ara es fa amb el Dòn Quishòt en aranès, “ajuda a la recreació i creació de contextos en l’idioma amb el qual volem expressar la nostra quotidianitat”.
Aquest projecte ha estat possible gràcies a la tasca de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que ha donat com a resultat una publicació que suposa un reconeixement al valor d’aquesta iniciativa i al compromís amb la pluralitat lingüística i cultural del nostre territori.
La publicació de la primera part de Dòn Quishòt d'Era Mancha en la variant aranesa de la llengua occitana representa una fita en la projecció d’aquesta llengua i en la difusió del llegat cervantí. Amb aquesta traducció, l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana enriqueix el corpus literari en aranès i referma la vigència d’una obra que, des de la seva primera edició l’any 1605, ha estat un pilar fonamental de la literatura universal.
L’edició, fruit del treball d’Antòni Nogués i Jusèp Loís Sans, situa l’aranès en la línia de les grans llengües que han acollit la veu de Cervantes, i permet que les aventures de Dòn Quishòt i Sancho Pancha ressonin en la llengua de la Val d’Aran, que és llengua oficial a Catalunya i cooficial a l’Estat espanyol.
