L’IEI participa en l’acte de commemoració del 317è aniversari de la caiguda de Lleida a la Guerra de Successió
11/11/2024
S’ha celebrat a la Sala Gran de la Canonja de la Seu Vella i ha inclòs el concert ‘Quan la música et reneix’, a càrrec d’Antoni Tolmos
El director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Andreu Vàzquez, ha representat aquest dilluns la Diputació de Lleida en l’acte commemoratiu que ha tingut lloc a la Sala Gran de la Canonja de la Seu Vella de Lleida en record de l’11 de novembre de 1707, data de la caiguda de la ciutat en la Guerra de Successió.
A més d’Andreu Vàzquez, a l’acte hi han intervingut la regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat de la Paeria, Pilar Bosch, i el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Albert Turull. L’acte també ha inclòs el concert ‘Quan la música et reneix’, a càrrec d’Antoni Tolmos.
En el seu parlament, Andreu Vàzquez, ha reconegut que l’11 de novembre sempre és un dia complicat pels catalans perquè “celebrem una derrota”. Vàzquez, però, ha volgut posar en context aquests fets explicant que “commemorem la caiguda de la Seu Vella, però també estem recordant que va caure la ciutat i el país sencer a mans de les tropes borbòniques aliades amb els francesos, en aquella guerra en què defensàvem la voluntat de ser”. “I aquesta voluntat de ser és el que hem de celebrar: que malgrat tot, hi som i seguirem sent-hi”, ha afegit.
Cal recordar que, tal dia com avui, 11 de novembre, ara fa 317 anys, la ciutat de Lleida capitulava davant de les tropes borbòniques del rei Felip V en el marc de la Guerra de Successió (1701-1714).
Com a conseqüència, la Seu Vella va deixar d’exercir com a catedral i es va omplir de soldats, al temps que la substitució de la ciutat medieval per una fortificació, endegada durant la guerra anterior, es va ampliar considerablement, convertint el turó en una importantíssima plaça estratègica militar fins a l’any 1948. Llavors, amb la retirada progressiva de l’exèrcit, començava el lent camí de la recuperació, no només del patrimoni, sinó també de les institucions perdudes.
Actualment, la catedral, el castell i la fortificació militar formen un conjunt monumental, únic i singular, integrat totalment a la vida social i cultural de la ciutat, que aspira a ser declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO.
El director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Andreu Vàzquez, ha representat aquest dilluns la Diputació de Lleida en l’acte commemoratiu que ha tingut lloc a la Sala Gran de la Canonja de la Seu Vella de Lleida en record de l’11 de novembre de 1707, data de la caiguda de la ciutat en la Guerra de Successió.
A més d’Andreu Vàzquez, a l’acte hi han intervingut la regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat de la Paeria, Pilar Bosch, i el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Albert Turull. L’acte també ha inclòs el concert ‘Quan la música et reneix’, a càrrec d’Antoni Tolmos.
En el seu parlament, Andreu Vàzquez, ha reconegut que l’11 de novembre sempre és un dia complicat pels catalans perquè “celebrem una derrota”. Vàzquez, però, ha volgut posar en context aquests fets explicant que “commemorem la caiguda de la Seu Vella, però també estem recordant que va caure la ciutat i el país sencer a mans de les tropes borbòniques aliades amb els francesos, en aquella guerra en què defensàvem la voluntat de ser”. “I aquesta voluntat de ser és el que hem de celebrar: que malgrat tot, hi som i seguirem sent-hi”, ha afegit.
Cal recordar que, tal dia com avui, 11 de novembre, ara fa 317 anys, la ciutat de Lleida capitulava davant de les tropes borbòniques del rei Felip V en el marc de la Guerra de Successió (1701-1714).
Com a conseqüència, la Seu Vella va deixar d’exercir com a catedral i es va omplir de soldats, al temps que la substitució de la ciutat medieval per una fortificació, endegada durant la guerra anterior, es va ampliar considerablement, convertint el turó en una importantíssima plaça estratègica militar fins a l’any 1948. Llavors, amb la retirada progressiva de l’exèrcit, començava el lent camí de la recuperació, no només del patrimoni, sinó també de les institucions perdudes.
Actualment, la catedral, el castell i la fortificació militar formen un conjunt monumental, únic i singular, integrat totalment a la vida social i cultural de la ciutat, que aspira a ser declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO.
