Carles M. Sanuy i Pere Bosch guanyen els premis Màrius Torres i Vallverdú amb ‘Les despulles’ i ‘El soldat lleial’, respectivament
15/11/2024
El president Joan Talarn fa una crida a donar suport solidari a la reconstrucció del sector del llibre, la cultura i la llengua del País Valencià, també afectat per la devastadora DANA
El lleidatà Carles M. Sanuy i el gironí Pere Bosch Cuenca han guanyat el 29è Premi de poesia Màrius Torres i el 41è Premi d’assaig Josep Vallverdú, respectivament. Els guardons dels Premis Literaris 2024 s’han lliurat aquest vespre en un acte que s’ha celebrat a la nau central de la Seu Vella i que ha inclòs una proposta multidisciplinària al voltant de la figura de Jaume Magre.
En l’acte hi han participat el president de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan Talarn, i l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa. També hi han assistit, entre d’altres, les diputades Núria Palau i Rosalia Carnicé; els diputats Fermí Masot, Antoni Carré i Joan Simeón; el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch.
Joan Talarn ha estat l’encarregat de lliurar la Libertinella al balaguerí Carles M. Sanuy que l’acredita com a guanyador del Premi Màrius Torres per ‘Les despulles’, poema presentat sota el pseudònim ‘Sense pseudònim’. Per la seva part, Fèlix Larrosa, ha entregat el Premi Josep Vallverdú a Pere Bosch Cuenca, de Banyoles, per ‘El soldat lleial. Enric Pérez Farràs, de cap de les esquadres de Francesc Macià a assessor militar de Buenaventura Durruti’, presentat amb el pseudònim ‘Mario Cavaradossi’. Tots dos guardons estan dotats amb 9.000 euros i amb la figura de la Libertinella, imatge d’aquests Premis Literaris que convoquen conjuntament la Diputació de Lleida a través de l’IEI i l’Ajuntament de Lleida.
En el seu parlament, el president de la Diputació ha aprofitat per posar en valor “la solidaritat ciutadana de tots els pobles i viles de les comarques de Lleida davant la urgència d’ajudar les persones afectades per la recent DANA al País Valencià, confirmant una vegada més el lligam històric d’aquests dos territoris dels Països Catalans”. Talarn ha afegit que també “ha estat un cop terrible al sector del llibre, del qual no se n’escapa ningú: distribuïdores, editorials, autors, lectors”, i que “l’Associació d’Editors del País Valencià parla del 33% d’editorials afectades, una tercera part del sector del llibre del País Valencià. I això és molt gros per a una cultura com la nostra”.
Per aquesta raó, Talarn ha fet una crida “a sostenir en el temps aquest suport ciutadà en la reconstrucció i us animo també a ser solidaris per a refer l’hort de les lletres que representa el sector del llibre, la cultura i la llengua del País Valencià”, perquè “si realment volem ser un país que valori i faci respectar el seu patrimoni literari cal incrementar l’esforç fet fins ara i la convinença inapel·lable de tots nosaltres”.
El president Talarn ha remarcat que els Premis Literaris Lleida “confirmen el sentit de compromís d’institucions com la Diputació i la Paeria ens empeny, més que mai, a fomentar una política cultural i editorial de qualitat, perquè la literatura no és un luxe, sinó un valor afegit, un bé comú i un dret social, un servei bàsic i una necessitat que cal protegir”.
La gala de lliurament dels Premis Literaris Lleida l’ha completada l’acció ‘Jaume Magre, l’elegància d’una ètica’, amb motiu del centenari del naixement de qui va ser regidor de la Paeria de Lleida i un dels impulsors dels Premis Literaris. L’espectacle ha comptat amb la presència de Victorio Redondo Baldrich, ambaixador d’Espanya a França, i ha anat a càrrec d’Andrea Trepat (actriu) i Dafnis Balduz (actor), la Jove Orquestra de Ponent (JOP) sota la direcció de Miquel Massana, Júlia Cruz (cantautora), Jordi Làrios (audiovisuals) i Fanphone (llum i so), tot plegat sota una idea, guió i direcció de Rosa Mesalles. L’espectacle ha inclòs la interpretació de peces tan reconegudes com ‘What a wonderful world’, ‘La llista de Schindler’, ‘La vie en rose’ o ‘Ne me quitte pas’.
El veredicte dels Premis Literaris 2024 s’ha donat a conèixer aquest matí en una roda de premsa celebrada a la Paeria i en què han participat el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Pilar Bosch.
Pel que fa als guanyadors, Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959) és poeta, periodista i agitador cultural. Té publicada una dotzena de llibres, plaquettes i carpetes d’artista. Ha col·laborat amb artistes com Benet Rossell, Josep Guinovart o Francesca Llopis i músics com Carlos Santos o Toti Soler. Actualment treballa en la recopilació i revisió de la seva obra literària i n’acaba de publicar un primer volum titulat ‘De cos present (poesia reunida 1985-2018)’.
L’obra guanyadora, ‘Les despulles’, és un poemari unitari, amb decasíl·labs fragmentats, amb una diversitat de registres expressius, amb referències culturals adients i que tracta temes transcendents, des de la solitud i el dolor fins a l’amor i la mort, recorrent en molts casos a la ironia i a la sornegueria. Sanuy ha definit aquests Premis Literaris com “una de les activitats culturals de la ciutat que encara funciona en clau de país” i que, per tant, “aguanta amb una dignitat envejable”, en bona mesura “gràcies a la tasca dels tècnics municipals”, als quals ha volgut felicitar per aquest motiu.
Pere Bosch (Banyoles, 1966) és llicenciat en Filosofia i Lletres (especialitat d’Història Contemporània) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment és director adjunt al diari ‘El Punt Avui’. El 2012 va ser guardonat amb el 23è Premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans per un estudi titulat ‘La guerra de l’arròs. Conflictivitat agrària i lluita política al Baix Empordà (1899-1909)’.
L’obra amb la qual ha guanyat el Premi Vallverdú està dedicada a la figura del militar Enric Pérez i Farràs (Lleida, 1884-Cuautla, Mèxic 1949), comandant d’artilleria que va ser nomenat cap dels Mossos d’Esquadra per Francesc Macià i posteriorment jutjat per secundar, durant els Fets d’Octubre de 1934, la proclamació de Lluís Companys. Va ser condemnat a mort, però la pena li va ser commutada, i amb la victòria del Front d’Esquerres i del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936 va ser indultat i alliberat. Va recuperar el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra i, quan va esclatar la Guerra Civil, va posar la seva experiència militar a disposició del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i va esdevenir assessor de Bonaventura Durruti.
El lleidatà Carles M. Sanuy i el gironí Pere Bosch Cuenca han guanyat el 29è Premi de poesia Màrius Torres i el 41è Premi d’assaig Josep Vallverdú, respectivament. Els guardons dels Premis Literaris 2024 s’han lliurat aquest vespre en un acte que s’ha celebrat a la nau central de la Seu Vella i que ha inclòs una proposta multidisciplinària al voltant de la figura de Jaume Magre.
En l’acte hi han participat el president de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan Talarn, i l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa. També hi han assistit, entre d’altres, les diputades Núria Palau i Rosalia Carnicé; els diputats Fermí Masot, Antoni Carré i Joan Simeón; el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch.
Joan Talarn ha estat l’encarregat de lliurar la Libertinella al balaguerí Carles M. Sanuy que l’acredita com a guanyador del Premi Màrius Torres per ‘Les despulles’, poema presentat sota el pseudònim ‘Sense pseudònim’. Per la seva part, Fèlix Larrosa, ha entregat el Premi Josep Vallverdú a Pere Bosch Cuenca, de Banyoles, per ‘El soldat lleial. Enric Pérez Farràs, de cap de les esquadres de Francesc Macià a assessor militar de Buenaventura Durruti’, presentat amb el pseudònim ‘Mario Cavaradossi’. Tots dos guardons estan dotats amb 9.000 euros i amb la figura de la Libertinella, imatge d’aquests Premis Literaris que convoquen conjuntament la Diputació de Lleida a través de l’IEI i l’Ajuntament de Lleida.
En el seu parlament, el president de la Diputació ha aprofitat per posar en valor “la solidaritat ciutadana de tots els pobles i viles de les comarques de Lleida davant la urgència d’ajudar les persones afectades per la recent DANA al País Valencià, confirmant una vegada més el lligam històric d’aquests dos territoris dels Països Catalans”. Talarn ha afegit que també “ha estat un cop terrible al sector del llibre, del qual no se n’escapa ningú: distribuïdores, editorials, autors, lectors”, i que “l’Associació d’Editors del País Valencià parla del 33% d’editorials afectades, una tercera part del sector del llibre del País Valencià. I això és molt gros per a una cultura com la nostra”.
Per aquesta raó, Talarn ha fet una crida “a sostenir en el temps aquest suport ciutadà en la reconstrucció i us animo també a ser solidaris per a refer l’hort de les lletres que representa el sector del llibre, la cultura i la llengua del País Valencià”, perquè “si realment volem ser un país que valori i faci respectar el seu patrimoni literari cal incrementar l’esforç fet fins ara i la convinença inapel·lable de tots nosaltres”.
El president Talarn ha remarcat que els Premis Literaris Lleida “confirmen el sentit de compromís d’institucions com la Diputació i la Paeria ens empeny, més que mai, a fomentar una política cultural i editorial de qualitat, perquè la literatura no és un luxe, sinó un valor afegit, un bé comú i un dret social, un servei bàsic i una necessitat que cal protegir”.
La gala de lliurament dels Premis Literaris Lleida l’ha completada l’acció ‘Jaume Magre, l’elegància d’una ètica’, amb motiu del centenari del naixement de qui va ser regidor de la Paeria de Lleida i un dels impulsors dels Premis Literaris. L’espectacle ha comptat amb la presència de Victorio Redondo Baldrich, ambaixador d’Espanya a França, i ha anat a càrrec d’Andrea Trepat (actriu) i Dafnis Balduz (actor), la Jove Orquestra de Ponent (JOP) sota la direcció de Miquel Massana, Júlia Cruz (cantautora), Jordi Làrios (audiovisuals) i Fanphone (llum i so), tot plegat sota una idea, guió i direcció de Rosa Mesalles. L’espectacle ha inclòs la interpretació de peces tan reconegudes com ‘What a wonderful world’, ‘La llista de Schindler’, ‘La vie en rose’ o ‘Ne me quitte pas’.
El veredicte dels Premis Literaris 2024 s’ha donat a conèixer aquest matí en una roda de premsa celebrada a la Paeria i en què han participat el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Pilar Bosch.
Pel que fa als guanyadors, Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959) és poeta, periodista i agitador cultural. Té publicada una dotzena de llibres, plaquettes i carpetes d’artista. Ha col·laborat amb artistes com Benet Rossell, Josep Guinovart o Francesca Llopis i músics com Carlos Santos o Toti Soler. Actualment treballa en la recopilació i revisió de la seva obra literària i n’acaba de publicar un primer volum titulat ‘De cos present (poesia reunida 1985-2018)’.
L’obra guanyadora, ‘Les despulles’, és un poemari unitari, amb decasíl·labs fragmentats, amb una diversitat de registres expressius, amb referències culturals adients i que tracta temes transcendents, des de la solitud i el dolor fins a l’amor i la mort, recorrent en molts casos a la ironia i a la sornegueria. Sanuy ha definit aquests Premis Literaris com “una de les activitats culturals de la ciutat que encara funciona en clau de país” i que, per tant, “aguanta amb una dignitat envejable”, en bona mesura “gràcies a la tasca dels tècnics municipals”, als quals ha volgut felicitar per aquest motiu.
Pere Bosch (Banyoles, 1966) és llicenciat en Filosofia i Lletres (especialitat d’Història Contemporània) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment és director adjunt al diari ‘El Punt Avui’. El 2012 va ser guardonat amb el 23è Premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans per un estudi titulat ‘La guerra de l’arròs. Conflictivitat agrària i lluita política al Baix Empordà (1899-1909)’.
L’obra amb la qual ha guanyat el Premi Vallverdú està dedicada a la figura del militar Enric Pérez i Farràs (Lleida, 1884-Cuautla, Mèxic 1949), comandant d’artilleria que va ser nomenat cap dels Mossos d’Esquadra per Francesc Macià i posteriorment jutjat per secundar, durant els Fets d’Octubre de 1934, la proclamació de Lluís Companys. Va ser condemnat a mort, però la pena li va ser commutada, i amb la victòria del Front d’Esquerres i del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936 va ser indultat i alliberat. Va recuperar el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra i, quan va esclatar la Guerra Civil, va posar la seva experiència militar a disposició del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i va esdevenir assessor de Bonaventura Durruti.
