Guia del fons de llegat Josep Pleyan De Porta
1. Àrea d'identificació
1.1.- Codi de referència
CATSAIEI PDP
1.2.- Títol
Josep Pleyan de Porta (fons)
1.3.- Dates de la documentació
Conté: 1620-1969
1.4.- Nivell de descripció
Fons
1.5.- Volum de la unitat de descripció
3 m (25 capses ) paper (fons)
2 llibres d'actes
2.- Àrea de context
2.1.- Nom del productor
Josep Pleyan de Porta
2.2.- Història del productor
Josep Pleyan de Porta neix a Lleida el 13 de desembre de 1841 en una família d'origen pagès.
Cursa l'ensenyament secundari i la carrera de magisteri a la ciutat de Lleida, obtenint més tard el títol de Mestre Superior a Saragossa.
Exercirà de professor a l'escola Normal de Mestres de Lleida, essent aquesta la seva activitat professional, però les seves afeccions són múltiples, així doncs, la literatura, el periodisme, l'arqueologia, l'art i sobre tot la història de Lleida l'absorbiran en gran mesura.
La publicació l'any 1873 del llibre Apuntes de Historia de Lérida fou un veritable aconteixement per la ciutat. Un any més tard publica Nociones de historia deLérida, obra destinada a les escoles i per la qual obtingué medalla d'or de la Junta Provincial de Instrucción Pública.
L'any 1877 s'edita la Guia-Cicerone de Léida, i els anys 1881-1882, en col·laboració amb altres escriptors, publica l'Album Històrich Pintoreschi Monumental de Lleyda i sa Provincia. La seva obra no fou totalment editada , probablementla seva mort prematura fou una de les causes de que una part d la seva obra restes inèdita. Fou cronistade la ciutat de Lleida, designat per l'Ajuntament l'any 1879 i cronista de la Província de Lleida, designat per l'Excma. Diputació Provincial el 1889, Acadèmic corresponent de la Reial de Bones Lletres de Barcelona el 1880, Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, Madrid, 1884.
Pleyan de Porta morí el 25 de juny de 1891 als 50 anys, quan encara estava en la millor època per als seus treballs culturals.
2.3.- Història Arxivística
El llegat Pleyan de Porta és un fons bibliogràfic i documental pertanyent a aquest historiador, escriptor i cronista de Lleida, cedit a l'institut d'Estudis Ilerdencs pel seu net Josep Alfons Tarragó Pleyan.
La donació es va realitzar de forma paulatina, en diversos moments, dels quals només dos estan expressament formalitzats, dels altres en tenim testimonis indirectes i un darrer lliurament, fora del llegat, és efectuat desprès de la mort del donant
2.4.- Dades sobre l’ingrés
El primer lliuramentdel que tenim constància és del 29 de setembre de 1979 constituït per 290 llibres de la bibliotecaPleyan i per un conjunt de 1216 documents.Ens consta un segon lliurament del maig del 1980, integrat per una col·lecció de numismàtica. Dels altres lliuraments en tenim informació indirecta a traves de l'informe de la Secretaria General d l'IEI a la comissió de Cultura.
3.- Àrea del contingut i estructura
3.1.- Abast i contingut:
Hem de tenir present que la col·lecció de documentació pública de Josep Pleyan de Porta, no és un fons d'arxiu en el sentit estricte. És una col·lecció de documents extrets del seu lloc d'origen i del seu marc referencial. Malgrat aquesta evidència hem intentat formar grups documentals sota conceptes generals. Així doncs, podem diferenciar tres grups de documents, de naturalesa diferent, sobre els que s'ha establert la l'organitzaciói classificació de tot el conjunt:
Documentació personal i privada de l'historiador
Aplega per una banda la documentació familiar, partides de naixement, matrimonis, vendes, etc. des de 1620 fins a 1896 i per l'altra, tota la documentació que presenta la seva trajectòria intel·lectual i professional, correspondència amb institucions, nomenaments, càrrecs etc.
Producció escrita
Obra editada i manuscrita del cronista
Documentació pública
Formada per un bon nombre de documents pertanyents a l'administració provincial del segle passat. Es tracta de documentació de procedència municipal adreçada als òrgans de l'administració provincial.
3.2.- Informació sobre avaluació, tria i eliminació
Conservació permanent.
3.3.- Increments
No estan previstos nous ingressos. És un fons tancat.
3.4.- Sistema d'organització
1. Documentació privada
1.1. Documentació familiar
1.2. Documentació professional.
2. Obra
2.1. Obra manuscrita
2.2. Obra editada
3. Documentació pública
3.1. Govern de la Província
3.2. Districte de Cervera
3.3. Districte de Talarn
3.4. Districte de Tremp
4.- Àrea de condicions d'accés i ús
4.1.- Condicions d'accés
Documentació de caràcter públic. El seu accés és lliure.
4.2.- Condicions de reproducció
Vegeu les Normes d’accés, consulta i reproducció de la documentació de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.
4.5.- Instruments de descripció
Es disposa d'un inventari.
7.- Àrea del control de la descripció
7.1.- Autoria i fons
Descripció elaborada pel personal tècnic del Servei
7.2.- Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, versió provisional maig 2005
1.1.- Codi de referència
CATSAIEI PDP
1.2.- Títol
Josep Pleyan de Porta (fons)
1.3.- Dates de la documentació
Conté: 1620-1969
1.4.- Nivell de descripció
Fons
1.5.- Volum de la unitat de descripció
3 m (25 capses ) paper (fons)
2 llibres d'actes
2.- Àrea de context
2.1.- Nom del productor
Josep Pleyan de Porta
2.2.- Història del productor
Josep Pleyan de Porta neix a Lleida el 13 de desembre de 1841 en una família d'origen pagès.
Cursa l'ensenyament secundari i la carrera de magisteri a la ciutat de Lleida, obtenint més tard el títol de Mestre Superior a Saragossa.
Exercirà de professor a l'escola Normal de Mestres de Lleida, essent aquesta la seva activitat professional, però les seves afeccions són múltiples, així doncs, la literatura, el periodisme, l'arqueologia, l'art i sobre tot la història de Lleida l'absorbiran en gran mesura.
La publicació l'any 1873 del llibre Apuntes de Historia de Lérida fou un veritable aconteixement per la ciutat. Un any més tard publica Nociones de historia deLérida, obra destinada a les escoles i per la qual obtingué medalla d'or de la Junta Provincial de Instrucción Pública.
L'any 1877 s'edita la Guia-Cicerone de Léida, i els anys 1881-1882, en col·laboració amb altres escriptors, publica l'Album Històrich Pintoreschi Monumental de Lleyda i sa Provincia. La seva obra no fou totalment editada , probablementla seva mort prematura fou una de les causes de que una part d la seva obra restes inèdita. Fou cronistade la ciutat de Lleida, designat per l'Ajuntament l'any 1879 i cronista de la Província de Lleida, designat per l'Excma. Diputació Provincial el 1889, Acadèmic corresponent de la Reial de Bones Lletres de Barcelona el 1880, Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, Madrid, 1884.
Pleyan de Porta morí el 25 de juny de 1891 als 50 anys, quan encara estava en la millor època per als seus treballs culturals.
2.3.- Història Arxivística
El llegat Pleyan de Porta és un fons bibliogràfic i documental pertanyent a aquest historiador, escriptor i cronista de Lleida, cedit a l'institut d'Estudis Ilerdencs pel seu net Josep Alfons Tarragó Pleyan.
La donació es va realitzar de forma paulatina, en diversos moments, dels quals només dos estan expressament formalitzats, dels altres en tenim testimonis indirectes i un darrer lliurament, fora del llegat, és efectuat desprès de la mort del donant
2.4.- Dades sobre l’ingrés
El primer lliuramentdel que tenim constància és del 29 de setembre de 1979 constituït per 290 llibres de la bibliotecaPleyan i per un conjunt de 1216 documents.Ens consta un segon lliurament del maig del 1980, integrat per una col·lecció de numismàtica. Dels altres lliuraments en tenim informació indirecta a traves de l'informe de la Secretaria General d l'IEI a la comissió de Cultura.
3.- Àrea del contingut i estructura
3.1.- Abast i contingut:
Hem de tenir present que la col·lecció de documentació pública de Josep Pleyan de Porta, no és un fons d'arxiu en el sentit estricte. És una col·lecció de documents extrets del seu lloc d'origen i del seu marc referencial. Malgrat aquesta evidència hem intentat formar grups documentals sota conceptes generals. Així doncs, podem diferenciar tres grups de documents, de naturalesa diferent, sobre els que s'ha establert la l'organitzaciói classificació de tot el conjunt:
Documentació personal i privada de l'historiador
Aplega per una banda la documentació familiar, partides de naixement, matrimonis, vendes, etc. des de 1620 fins a 1896 i per l'altra, tota la documentació que presenta la seva trajectòria intel·lectual i professional, correspondència amb institucions, nomenaments, càrrecs etc.
Producció escrita
Obra editada i manuscrita del cronista
Documentació pública
Formada per un bon nombre de documents pertanyents a l'administració provincial del segle passat. Es tracta de documentació de procedència municipal adreçada als òrgans de l'administració provincial.
3.2.- Informació sobre avaluació, tria i eliminació
Conservació permanent.
3.3.- Increments
No estan previstos nous ingressos. És un fons tancat.
3.4.- Sistema d'organització
1. Documentació privada
1.1. Documentació familiar
1.2. Documentació professional.
2. Obra
2.1. Obra manuscrita
2.2. Obra editada
3. Documentació pública
3.1. Govern de la Província
3.2. Districte de Cervera
3.3. Districte de Talarn
3.4. Districte de Tremp
4.- Àrea de condicions d'accés i ús
4.1.- Condicions d'accés
Documentació de caràcter públic. El seu accés és lliure.
4.2.- Condicions de reproducció
Vegeu les Normes d’accés, consulta i reproducció de la documentació de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.
4.5.- Instruments de descripció
Es disposa d'un inventari.
7.- Àrea del control de la descripció
7.1.- Autoria i fons
Descripció elaborada pel personal tècnic del Servei
7.2.- Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, versió provisional maig 2005
El fons d’aquest historiador, escriptor i cronista de Lleida, cedit a l’Institut d’Estudis Ilerdencs a partir de l’any 1977, pel seu nét Josep Alfons Tarragó Pleyan, es complementa amb la seva biblioteca personal formada per un conjunt de 420 volums de temàtica d’humanitats.