Guia del dipòsit de l'arxiu
1. Àrea d'identificació
1.1.- Codi de referència
CATSAIEI DA
1.2.- Títol
Dipòsit Arxiu (fons)
1.3.- Dates de la documentació
Conté: S. XVI - XX
1.4.- Nivell de descripció
Fons
1.5.- Volum de la unitat de descripció
12,70 m. (103 capses ) paper (fons)
77 mapes i gravats
187 pergamins
64 manuscrits
2.- Àrea de context
2.1.- Nom del productor
Antic Hospital de Santa Maria
2.2.- Història del productor
L'Institut d'Estudis Ilerdencs es crea el 25 de març de 1942 fruit de la voluntat del llavors president de la Diputació de Lleida Sr. Josep Maria Porcioles amb la col·laboració del diputat de cultura Sr. Josep Sol Ballespi i de Josep Alfons Tarragó Pleyan com a redactor del capítols fundacionals i més tard com a Secretari General de la Institució. L'Antic Hospital de Santa Maria, seu del futur Institut d'Estudis Ilerdencs, ja havia estat un edifici dedicat a activitats culturals. Fins a l'any 1935 havia acollit el Museu d'Art de Lleida amb els fons del Museu Arqueològic del Seminari i els fons de pintura del Museu Morera. Durant el període de la Guerra Civil l'edifici, convertit en Museu del Poble passarà a ser gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat a Lleida, més tard, l'any 1941, serà el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) qui es farà càrrec de l'edifici i dels seus fons, sobre tot dels materials referents a arxius i biblioteca, començant a prendre cos la idea de crear un centre de cultura. El futur "Centro de Estudios Leridanos" contaria amb un arxiu històric que es crearia amb els materials que ja hi ha al dipòsit i d'altres procedents de municipis i parròquies de la província. Una comissió formada pel President de la Diputació, el Governador Civil, el Diputat-Gestor de Governació i Cultura i el delegat del SDPAN, serà l'encarregada de dur a terme les gestions per constituir el centre. També es dona a conèixer el projecte al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, organisme al qual es vol vincular la institució. La rapidesa en les gestions culmina amb la creació del "Instituto de Estudios Ilerdenses" acordada en la Comisión Gestora de 25 de març de 1942. Les funcions del nou organisme seran "fomentar y desarrollar los valores culturales de las tierras leridanas en todos sus aspectos", aquestes finalitats queden recollides en els estatuts de l'any 1942 en el seu article 1er : "El Instituto de Estudios Ilerdenses, como Consejo Provincial de Cultura, tendrá por objeto fomentar, orientar y coordinar la investigación científica; el cultivo de las artes y de las letras; la exaltación e incremento de los valores espirituales en general, y preferentemente de los que se refieren a las comarcas leridanas". És un centre amb capacitat jurídica pròpia per administrar els seus bens i que a nivell econòmic depèn de la Diputació.
2.3.- Història Arxivística
L'Arxiu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs està estretament lligat a la creació d'aquest organisme. De fet es planteja la creació d'un Centro de Estudios Leridanos a partir dels fons bibliogràfics i documentals que es guardaven a l'edifici fruit de les incautacions efectuades durant la guerra i que van permetre salvar molta documentació.
És a dir que a partir de la custodia d'una documentació de procedència diversa, ja sigui eclesiàstica, municipal, o notarial, hauria de ser possible la creació d'un Archivo Historico Provincial que es nodriria de la documentació de municipis i parròquies de la província, davant la impossibilitat d'aquests de poder conservar degudament la documentació, donada la precarietat dels seus mitjans.
Segons l'informe presentat per Josep Alfons Tarragó Pleyan, en aquell moment delegat provincial del SDPAN, sobre la creació de l'arxiu, aquest estaria definit en cinc seccions:
1- Documentación varia: pergaminos,
papeles, libros manuscrios, codices
2- Hemeroteca leridana: diarios, periodicos
y revistas, impresos diversos
3- Biblioteca leridana: libros, folletos
4- Gráficos: mapas y grabados, fotografias
y dibujos
5- Sigilografia: municipal, parroquial, varia
2.4.- Dades sobre l’ingrés
L’ingrés es fa efectiu amb la devolució l'any 1941 per part del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional de l'edifici de l'Antic Hospital de Santa Maria a la Diputació de Lleida.
3.- Àrea del contingut i estructura
3.1.- Abast i contingut:
El fons del Dipòsit de l'Arxiu aplega un conjunt de documentació de procedència diversa, ja sigui eclesiàstica, municipal, o notarial, arribada de forma accidental a l'IEI.
El fet que sigui una documentació de procedència diversa condiciona en gran mesura la seva classificació.
En aquesta col·lecció documental hi trobem documentació de l'antic Hospital de Santa Maria referent al govern i administració; documentació municipal de Lleida i de d'altres municipis; documentació judicial relativa al jutjat de primera instància. Pel que fa a la documentació particular es de destacar el fons Banyeres.
Completa el fons una col·lecció de pergamins, manuscrits, mapes i gravats i cartells.
3.4.- Sistema d'organització
S'ha fet una classificació del fons documental procurant respectar la procedència de la documentació
H Antic Hospital de Santa Maria
LL Documentació municipal de Lleida
M Municipis
A Documentació d'altres administracions
J Documentació Judicial
N Documentació Notarial
P Documentació de Particulars
B Col·lecció Francesc Bañeres
NC Documentació No-Catalana
MN Manuscrits
P Pergamins
MP Mapes i gravats
C Cartells
4.- Àrea de condicions d'accés i ús
4.1.- Condicions d'accés
Documentació de caràcter públic. El seu accés és lliure.
4.2.- Condicions de reproducció
Vegeu les Normes d’accés, consulta i reproducció de la documentació de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.
4.3.- Instruments de descripció
Es disposa d'un inventari
7.- Àrea del control de la descripció
7.1.- Autoria i fons
Descripció elaborada pel personal tècnic del Servei
7.2.- Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, versió provisional maig 2005
1.1.- Codi de referència
CATSAIEI DA
1.2.- Títol
Dipòsit Arxiu (fons)
1.3.- Dates de la documentació
Conté: S. XVI - XX
1.4.- Nivell de descripció
Fons
1.5.- Volum de la unitat de descripció
12,70 m. (103 capses ) paper (fons)
77 mapes i gravats
187 pergamins
64 manuscrits
2.- Àrea de context
2.1.- Nom del productor
Antic Hospital de Santa Maria
2.2.- Història del productor
L'Institut d'Estudis Ilerdencs es crea el 25 de març de 1942 fruit de la voluntat del llavors president de la Diputació de Lleida Sr. Josep Maria Porcioles amb la col·laboració del diputat de cultura Sr. Josep Sol Ballespi i de Josep Alfons Tarragó Pleyan com a redactor del capítols fundacionals i més tard com a Secretari General de la Institució. L'Antic Hospital de Santa Maria, seu del futur Institut d'Estudis Ilerdencs, ja havia estat un edifici dedicat a activitats culturals. Fins a l'any 1935 havia acollit el Museu d'Art de Lleida amb els fons del Museu Arqueològic del Seminari i els fons de pintura del Museu Morera. Durant el període de la Guerra Civil l'edifici, convertit en Museu del Poble passarà a ser gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat a Lleida, més tard, l'any 1941, serà el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) qui es farà càrrec de l'edifici i dels seus fons, sobre tot dels materials referents a arxius i biblioteca, començant a prendre cos la idea de crear un centre de cultura. El futur "Centro de Estudios Leridanos" contaria amb un arxiu històric que es crearia amb els materials que ja hi ha al dipòsit i d'altres procedents de municipis i parròquies de la província. Una comissió formada pel President de la Diputació, el Governador Civil, el Diputat-Gestor de Governació i Cultura i el delegat del SDPAN, serà l'encarregada de dur a terme les gestions per constituir el centre. També es dona a conèixer el projecte al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, organisme al qual es vol vincular la institució. La rapidesa en les gestions culmina amb la creació del "Instituto de Estudios Ilerdenses" acordada en la Comisión Gestora de 25 de març de 1942. Les funcions del nou organisme seran "fomentar y desarrollar los valores culturales de las tierras leridanas en todos sus aspectos", aquestes finalitats queden recollides en els estatuts de l'any 1942 en el seu article 1er : "El Instituto de Estudios Ilerdenses, como Consejo Provincial de Cultura, tendrá por objeto fomentar, orientar y coordinar la investigación científica; el cultivo de las artes y de las letras; la exaltación e incremento de los valores espirituales en general, y preferentemente de los que se refieren a las comarcas leridanas". És un centre amb capacitat jurídica pròpia per administrar els seus bens i que a nivell econòmic depèn de la Diputació.
2.3.- Història Arxivística
L'Arxiu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs està estretament lligat a la creació d'aquest organisme. De fet es planteja la creació d'un Centro de Estudios Leridanos a partir dels fons bibliogràfics i documentals que es guardaven a l'edifici fruit de les incautacions efectuades durant la guerra i que van permetre salvar molta documentació.
És a dir que a partir de la custodia d'una documentació de procedència diversa, ja sigui eclesiàstica, municipal, o notarial, hauria de ser possible la creació d'un Archivo Historico Provincial que es nodriria de la documentació de municipis i parròquies de la província, davant la impossibilitat d'aquests de poder conservar degudament la documentació, donada la precarietat dels seus mitjans.
Segons l'informe presentat per Josep Alfons Tarragó Pleyan, en aquell moment delegat provincial del SDPAN, sobre la creació de l'arxiu, aquest estaria definit en cinc seccions:
1- Documentación varia: pergaminos,
papeles, libros manuscrios, codices
2- Hemeroteca leridana: diarios, periodicos
y revistas, impresos diversos
3- Biblioteca leridana: libros, folletos
4- Gráficos: mapas y grabados, fotografias
y dibujos
5- Sigilografia: municipal, parroquial, varia
2.4.- Dades sobre l’ingrés
L’ingrés es fa efectiu amb la devolució l'any 1941 per part del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional de l'edifici de l'Antic Hospital de Santa Maria a la Diputació de Lleida.
3.- Àrea del contingut i estructura
3.1.- Abast i contingut:
El fons del Dipòsit de l'Arxiu aplega un conjunt de documentació de procedència diversa, ja sigui eclesiàstica, municipal, o notarial, arribada de forma accidental a l'IEI.
El fet que sigui una documentació de procedència diversa condiciona en gran mesura la seva classificació.
En aquesta col·lecció documental hi trobem documentació de l'antic Hospital de Santa Maria referent al govern i administració; documentació municipal de Lleida i de d'altres municipis; documentació judicial relativa al jutjat de primera instància. Pel que fa a la documentació particular es de destacar el fons Banyeres.
Completa el fons una col·lecció de pergamins, manuscrits, mapes i gravats i cartells.
3.4.- Sistema d'organització
S'ha fet una classificació del fons documental procurant respectar la procedència de la documentació
H Antic Hospital de Santa Maria
LL Documentació municipal de Lleida
M Municipis
A Documentació d'altres administracions
J Documentació Judicial
N Documentació Notarial
P Documentació de Particulars
B Col·lecció Francesc Bañeres
NC Documentació No-Catalana
MN Manuscrits
P Pergamins
MP Mapes i gravats
C Cartells
4.- Àrea de condicions d'accés i ús
4.1.- Condicions d'accés
Documentació de caràcter públic. El seu accés és lliure.
4.2.- Condicions de reproducció
Vegeu les Normes d’accés, consulta i reproducció de la documentació de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.
4.3.- Instruments de descripció
Es disposa d'un inventari
7.- Àrea del control de la descripció
7.1.- Autoria i fons
Descripció elaborada pel personal tècnic del Servei
7.2.- Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, versió provisional maig 2005