Llegat Emili Pujol

Emili Pujol, neix a la Granadella el 7 d'abril de 1886. Ja de molt jove va demostrar inclinació per la música, camí que el conduiria a estudiar guitarra a Barcelona de la mà de Francesc Tàrrega, esdevenint amb el temps un dels seus principals deixebles. Més tard, una beca de la Diputació de Lleida li va permetre traslladar-se a Madrid per completar els seus estudis d'harmonia i composició.

Dedicà  pràcticament tota la seva vida a la música, conreant no només una brillant trajectòria en els camps de la interpretació, la composició i la pedagogia, sinó també realitzant una tasca completament pionera i decisiva en el camp de la investigació musical. Estudia a fons la música renaixentista, mostrant un interès especial per l'obra dels violistes, fet que el porta a descobrir l’any 1936 al museu Jacquemar-André de París un exemplar de viola de mà de la qual se’n reprodueix la primera de les rèpliques modernes d’aquest instrument després de segles sense ser escoltat.

Viatjà arreu portant la música de la seva guitarra, la viola de mà i un profund coneixement d’aquestes, essent reclamat internacionalment per impartir cursos pels quals passarien centenars d’alumnes. Des de 1970 a Cervera i a Lleida s’organitza el “Curs Internacional de Guitarra, Llaüt i Viola”, cursos de gran ressò internacional que van celebrar-se anualment fins a la seva mort el 15 de novembre de 1980. En la seva faceta com a pedagog cal destacar la publicació del seu mètode “Escuela razonada de la guitarra”, obra que marca una fita en la tècnica de l’instrument, formada per quatre extensos volums i traduïda a nombrosos idiomes, fet que posa en manifest el seu reconeixement professional.

Durant tota la seva carrera musical no oblidà mai la seva terra. Així ho demostra el fet que després de la seva mort quedés manifestat en el seu testament la voluntat de deixar  a la ciutat de Lleida el seu llegat musical.”