Exposicions
Tocats D’Eva Salas
2.025
Gòtika
Del 14 de març a l’11 de maig de 2025
Tocats
D’Eva Salas
La Gòtika
Del 14 de març a l’11 de maig de 2025
Entra lliure
L’exposició Tocats es configura com una indagació estètica i conceptual que explora, a través del vídeoart, la dualitat entre la imatge i la realitat, la superficialitat i la càrrega simbòlica de les problemàtiques contemporànies.
Està formada per vint peces visuals, cadascuna protagonitzada per una entitat femenina generada per intel·ligència artificial. La mostra dissecciona la hipocresia social i la inacció davant dels conflictes globals a través d’una construcció visual on l’ornament esdevé l’al·legoria del pes que la humanitat evita.
L’ús del tocat, històricament vinculat al prestigi, la distinció i la posada en escena del poder o la identitat, es reconfigura com un artifici opressiu que encapsula problemàtiques urgents: la crisi climàtica, l’abús infantil, els èxodes migratoris, l’especulació financera o l’impacte de la guerra, entre d’altres.
Cada pentinat monumental es converteix en un collage simbòlic que estilitza el problema i el tradueix en un pes visible, una càrrega que les protagonistes porten amb una indiferència o submissió inquietant. En aquest sentit, la mostra articula un discurs sobre l’espectacularització del desastre i la manera com les societats contemporànies, lluny d’intervenir de manera efectiva, converteixen la catàstrofe en una imatge política de consum.
Tocats, opera des d’una polisèmia significativa que amplifica el seu discurs conceptual. D’una banda, remet directament als grans ornaments cefàlics, metàfores explícites de les càrregues invisibles que la societat suporta però no afronta. De l’altra, evoca la idea d’alteració psíquica, d’un estat de desequilibri que ressona amb la naturalesa de les problemàtiques tractades: la irracionalitat del capital especulatiu, la destrucció mediambiental o la violència sistèmica són, en si mateixes, símptomes d’una humanitat alienada, tocada en la seva essència moral i col·lectiva.
La mostra s’inscriu en un paradigma digital postmodern, on l’artificialitat dels personatges, la generació de moviment mitjançant aplicacions lúdiques de consum massiu i la manipulació visual posterior a través d’eines d’edició reforcen la paradoxa de la simulació i la hiperrealitat, la veritat i la mentida. En aquest sentit, Tocats no només tematitza la crisi global, sinó que problematitza el propi mitjà que la representa: l’ús de tecnologies accessibles i comercials posa en tensió la frontera entre la producció artística i la cultura digital massiva, desdibuixant el límit entre el lúdic i el crític.
A través d’aquesta dialèctica entre allò sublim i allò frívol, pesat i eteri, crític i comercial, Tocats exposa el doble llenguatge de la nostra era: una societat que, al mateix temps que identifica els problemes, els trivialitza, convertint-los en imatges espectaculars, com ornaments de la pròpia inacció.
D’Eva Salas
La Gòtika
Del 14 de març a l’11 de maig de 2025
Entra lliure
L’exposició Tocats es configura com una indagació estètica i conceptual que explora, a través del vídeoart, la dualitat entre la imatge i la realitat, la superficialitat i la càrrega simbòlica de les problemàtiques contemporànies.
Està formada per vint peces visuals, cadascuna protagonitzada per una entitat femenina generada per intel·ligència artificial. La mostra dissecciona la hipocresia social i la inacció davant dels conflictes globals a través d’una construcció visual on l’ornament esdevé l’al·legoria del pes que la humanitat evita.
L’ús del tocat, històricament vinculat al prestigi, la distinció i la posada en escena del poder o la identitat, es reconfigura com un artifici opressiu que encapsula problemàtiques urgents: la crisi climàtica, l’abús infantil, els èxodes migratoris, l’especulació financera o l’impacte de la guerra, entre d’altres.
Cada pentinat monumental es converteix en un collage simbòlic que estilitza el problema i el tradueix en un pes visible, una càrrega que les protagonistes porten amb una indiferència o submissió inquietant. En aquest sentit, la mostra articula un discurs sobre l’espectacularització del desastre i la manera com les societats contemporànies, lluny d’intervenir de manera efectiva, converteixen la catàstrofe en una imatge política de consum.
Tocats, opera des d’una polisèmia significativa que amplifica el seu discurs conceptual. D’una banda, remet directament als grans ornaments cefàlics, metàfores explícites de les càrregues invisibles que la societat suporta però no afronta. De l’altra, evoca la idea d’alteració psíquica, d’un estat de desequilibri que ressona amb la naturalesa de les problemàtiques tractades: la irracionalitat del capital especulatiu, la destrucció mediambiental o la violència sistèmica són, en si mateixes, símptomes d’una humanitat alienada, tocada en la seva essència moral i col·lectiva.
La mostra s’inscriu en un paradigma digital postmodern, on l’artificialitat dels personatges, la generació de moviment mitjançant aplicacions lúdiques de consum massiu i la manipulació visual posterior a través d’eines d’edició reforcen la paradoxa de la simulació i la hiperrealitat, la veritat i la mentida. En aquest sentit, Tocats no només tematitza la crisi global, sinó que problematitza el propi mitjà que la representa: l’ús de tecnologies accessibles i comercials posa en tensió la frontera entre la producció artística i la cultura digital massiva, desdibuixant el límit entre el lúdic i el crític.
A través d’aquesta dialèctica entre allò sublim i allò frívol, pesat i eteri, crític i comercial, Tocats exposa el doble llenguatge de la nostra era: una societat que, al mateix temps que identifica els problemes, els trivialitza, convertint-los en imatges espectaculars, com ornaments de la pròpia inacció.