Pardal Lo

Anna Dot, Irena Visa, Nil Nebot, Quartet de poesia, Pepon Menesses, Nicomedes Mendes

Organitza i produeix

Institut d' Estudis Ilerdencs

Comissariat

Pau Minguet

Jesús Vilamajó

Amb la col·laboració de

Lo Pardal (Fundació Guillem Viladot)

Embarrat

L' EXPO

Amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de l'escriptor i artista Guillem Viladot (Agramunt 1922-1999), La Gòtika presenta l'exposició Pardal Lo. Acostar-se al llegatd'unartista, poeta o pensador que fa anys que ja no és entre nosaltres pot convertir-se en un parany. Sovint, els propis mecanismes acadèmics o les institucions museístiques dedicades a un únic creador han actuat com a garants de la genuflexió, de la veneració incondicional cap al'obrapassada fent dels museus cenotafis i de les seves col·leccions columbaris amb epitafis llarguíssims. Fer arqueologia dels fenòmens visuals és una pràctica delicada tenint en compte que la contemporaneïtat es deu radicalment al present i que el passat no pot ser utilitzat per cap altra cosa que no sigui contribuir a construir una quotidianitat crítica, reflexiva i inconformista.

Pardal Lo és un crit de present, una maniobrad'anacronisme i sincronia simultània que convida a diferents creadors i creadores a aprofitar el llegat visual, plàstic i literari de Guillem Viladot per tal de reivindicar la vigència de la seva obra, utilitzar-la per a enriquir el nostre present, agafar-ne el testimoni i connectar-la amb nous llenguatges. Viladot, ha estat passat pel sedàs dels artistesd'avuiamb un llenguatge del tot contemporani.

Aquesta exposició s'ha presentat també al festival de creació contemporània Embarrat 2022, afegint-se d'aquesta manera als actes de commemoració del centenari del naixement de Guillem Viladot.

ELS ARTISTES

Anna Dot i Irena Visa

Com veuràs hi ha coses molt bones com és natural venint de mi

2022

L'any1957, Guillem Viladot va realitzar la seva primera sèried'obresvolumètriques. Codines del riu Segre es van convertir, col·locades sobre petites peanyes de fusta, en escultures abstractes, en poemes rocosos. Anna Dot i Irene Visa parteixend'aquestespedres de riu per tal de crear una acció immersiva i participativa. Mitjançant àudios on la veu de les artistes es barreja amb el so de les merles i els oronells; textos de Viladot plens de paisatge; la veu i la paraula; s'aconsegueixun ambient recollit, un racó gairebé oníric on se'ns convida a formar part del'obra—tal i com van fer les nebodes i nebots de Viladot— fregant còdols amb paper de vidre. Els textos escollits, procedents del primer llibre que va publicarl'apotecarid'Agramunt (Tempsd'estrena, 1959), contribueixen a traslladar-nos a un mónd'infantesa, a un Agramunt pretèrit on un Viladot infant badava entre timons i argelagues.

Nil Nebot

Retrat lletrat de G.V.

2022

L'universtipogràfic enl'obraexperimental de Guillem Viladot és divers i ampli a parts iguals. Les seves composicions poètiques més arriscades es van materialitzar gràcies a les lletres adhesives conegudes com a letraset. Aquests elements van permetre al poetad'Agramunt jugar amb les formes i les composicions fent de la lletra imatge, del poema forma. Nil Nebot, desprésd'immergir-se en la poesia concreta de Viladot, ha realitzat una sèrie de poemes experimentals sobre el seu suport predilecte: la pedra. Amb una prèvia reserva de fang onl'artistadibuixa lletres i signes sobre grans lloses, la seva posterior calcinació i la final esbandida,s'originen composicions en negatiu on el signe és gris calcari i la superfície , negre de sutge. A mode de tòtems poètics aquestes composicions emergeixen del terra ferruginósd'on, en certa manera, neixen. A bandad'aquestainstal·lació, Nil Nebot també demana un cop de mà per a complementar la seva obra. Pedres amb lletres i signes de puntuació repujades, com si fossin tipusd'impremtad'abans, ens permeten estampar les nostres pròpies composicions poètiques sobre terra agramuntina.

Quartet de poesia —Companyia inestable de l'Antiga i feliç Thä—

Poemes de la Incomunicació de G.V.

2022

L'any1990 els poetes Xavier Garcia i Guillem Viladot van trobar-se a la ciutat de Thä, vora les argelagues en flor. D'aquestencontre en va sortir un manifest on els poetes van rumiar "sobre el nom, cognoms i renomsd'aquestaempresa, a cops provinciana i a cops sideral, anomenada cultura que ens ocupa i ens preocupa". Ara, anys després, els dos poetes es retroben is'empelten en un espectacle, un recital poètic, on les imatges i la veu destil·len territori; enyorança; nostàlgia; vida; ironia; sornegueria; escatologia i amor: Cultura, cultureta, Kultura i Contracultura! Una barreja de sensacions que, partint dels Poemes de la Incomunicació (1970), enreden i desfan la troca, es contradiuen is'agermanen, es contrauen, es dilaten i, al final, esclaten!

Pepon Menesses amb la col·laboració de Laura Ginès Bataller

L’afany / La vacança

2022

Fascinat per l’acumulació i la superposició de cartells publicitaris a les andanes del metro de Londres, l’any 1964, Guillem Viladot va realitzar la seva primera sèrie de collages. Estrips va convertir-se, doncs, en una de les primeres experimentacions plàstiques del poeta d’Agramunt. S’hi barrejaven retalls de diaris i revistes amb lletres adhesives que, combinades, originaven composicions poètiques radicalment noves. Molts dels collages que Viladot va fer els següents anys van reproduir-se en offsset per a formar part de llibres i carpetes on l’originalitat es difuminava i els colors i textures del paper i les lletres es democratitzaven amb el blanc i negre. Les còpies d’aquest collages mai eren iguals les unes a les altres. La quantitat de tinta o la pròpia inclinació del paper dins la màquina convertien les làmines en reproduccions gairebé idèntiques però, alhora, diferenciables. Justament és en aquestes diferències, petits matisos de disposició, —de dos treballs concrets de Viladot (Diari 72 i Poemes encreuats)— on Pepon Menesses fixa la seva atenció. Mitjançant un llenguatge audiovisual que ens recorda a la manera de fer analògica dels anys setanta fa poemes experimentals que, a mode se seqüència, es superposen, es solapen, s’oculten i es resignifiquen. Igual que els cartells a les andanes del metro.

Nicomedes Mendes

Poetes i politges

2022

A finals dels anys cinquanta, la poesia de Guillem Viladot va començar a deslligar-se d’una manera de fer tradicional. Les experimentacions en allò que el d’Agramunt va anomenar “desmantellament de l’ordre alfabètic” va materialitzar-se en Els metaplasmes (1959) i Ia-urt (1960). En aquests dos poemaris, la disposició dels mots, la deconstrucció dels versos i la relació entre paraules els converteixen en treballs no només visuals sinó, també sonors. La poesia, doncs,  és per llegir-la o per dir-la?  Els Nicomedes Mendes, amb una selecció transversal d’alguns dels poemes de Viladot, ens demostren com la paraula dita, el poema fet veu, adquireix un ritme i una dimensió que, sovint, la lectura limita. Amb el tarannà de trobadors contemporanis  plens d’energia  col·lectiva els poemes esclaten  quan s’uneixen Núria Matínez-Vernis, Víctor Bonet Arbolí, Guim Valls, Oriol Sauleda i s’hi afegeix l’univers del poeta agramuntí per crear la tempesta perfecta. Viladot no diu, és dit!