Cavalls i poder en el món ibèric
dilluns, 19 octubre 2009
Els èquids van jugar un paper molt important en l’antiga societat ibèrica, entre els segles sisè i primer abans de l’era. Foren un bé molt preuat, tant en la vida diària i en l’economia domèstica, com en la guerra; però, a més, també gaudien d’uns considerables atributs simbòlics, tant en l’imaginari religiós com en els valors d’una societat fortament jerarquitzada.
El cavall, omnipresent, apareix com a símbol de poder i d’estatus social. Com a emblema que significa a les estirps aristocràtiques.
Les muralles de la Fortalesa dels Vilars, a Arbeca (les Garrigues), envoltades d’una barrera de pedres dretes (chevaux-de-frise) per tal d’obstaculitzar els possibles atacs de la cavalleria, ens donen una bona mesura de l’ús del cavall per a la guerra.
Sabem, d’altra banda, que els habitants dels Vilars criaven cavalls i que practicaven un misteriós culte per assegurar la reproducció i la protecció dels seus ramats.
Genets o infanteria muntada? Muntura de guerra o símbol aristocràtic? De la mateixa forma que els herois homèrics anaven a la lluita en carros de guerra, els aristòcrates guerrers ibèrics es desplaçaven a cavall i cercaven la lluita cos a cos.
Els exèrcits no eren professionals i mobilitzaven pocs combatents. Molts cops les accions militars es concretaven en ràtzies sobre el territori enemic per aconseguir glòria i botí (metalls, objectes de valor, dones i nens, bestiar, gra i queviures...) i enfrontaments a camp obert, generalment de petita escala.
En aquestes condicions, la mobilitat, capacitat de sorpresa i la por provocada per la càrrega d’un petit grup de genets podia ser decisiva.