Expo passades
Laura Cirera. Individu Inútil
2.005
Gòtika
15/09/2005 fins 13/11/2005
L’artista
Laura Cirera (Lleida, 1971)
Premis i Beques
1999. Premi Índex. Lleida.
2001. Beca 7a Entrega. Lleida.
Graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics en l'especialitat d'Escultura.
Escola Municipal de Belles Arts de Lleida (EMBA), 1995.
L’exposició
La instal·lació de l’artista Laura Cirera a l’IEI representa una reflexió al voltant de la utilitat o no de l’art i l’artista.
Inútil és allò que no serveix, allò que no és apte. L’individu inútil és un paràsit en constant equilibri entre el pervers narcisisme i la malsana autoexclusió. No és casual que Laura Cirera utilitzi el sintagma individu inútil amb determinació. Ella representa la generació d’artistes de la terra de ningú, aquella que figura entre la plena acceptació i l’aparent indiferència (tant de públic com institucional). No és el seu, però, un lament amb càrrega lacrimògena. Més aviat es tracta d’una proclama, una pancarta. Un crit des d’allà on les veus són més autèntiques, allà on la normalitat es transforma en rebel·lia.
Documents relacionats:
Veure pdf
Laura Cirera (Lleida, 1971)
Premis i Beques
1999. Premi Índex. Lleida.
2001. Beca 7a Entrega. Lleida.
Graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics en l'especialitat d'Escultura.
Escola Municipal de Belles Arts de Lleida (EMBA), 1995.
L’exposició
La instal·lació de l’artista Laura Cirera a l’IEI representa una reflexió al voltant de la utilitat o no de l’art i l’artista.
Inútil és allò que no serveix, allò que no és apte. L’individu inútil és un paràsit en constant equilibri entre el pervers narcisisme i la malsana autoexclusió. No és casual que Laura Cirera utilitzi el sintagma individu inútil amb determinació. Ella representa la generació d’artistes de la terra de ningú, aquella que figura entre la plena acceptació i l’aparent indiferència (tant de públic com institucional). No és el seu, però, un lament amb càrrega lacrimògena. Més aviat es tracta d’una proclama, una pancarta. Un crit des d’allà on les veus són més autèntiques, allà on la normalitat es transforma en rebel·lia.
Documents relacionats:
Veure pdf