Santi Iglesias. RES SEMBLANT A RES
2.008
Gòtika
21/02/2008 fins 15/04/2008
L’artista
Santi Iglesias Boldú (Lleida, 1974) és un fotògraf de llarga trajectòria malgrat la seva joventut. Amb una sòlida formació tècnica, ha treballat per a diversos mitjans de premsa locals i nacionals (As, EFE, Avui, El Mundo, El Periódico...). Això l’ha fet participar en nombroses exposicions i guanyar més de vint i cinc premis de fotografia.
L’exposició
La instal·lació Res semblant a res juga amb la idea del paisatge personal, és a dir, la física del retrat. Explorant els límits entre realitat i ficció juga amb la incertesa de que allò que veiem sigui o no el reflex exacte de la realitat. Comprèn dues línies de treball totalment diferents però amb un mateix nexe: la identitat personal. Fotografia entesa més com una cultura de la visió que com una simple tècnica. El treball consisteix en fer evident la intimitat de les persones, buscant aquell punt on la màscara es fa fonedissa i dóna lloc a un altre rostre. El límit entre allò privat i allò públic, entre l’exterior i l’aspecte interior. Una recerca, en definitiva, de la màscara que hi ha a l’altre costat de l’aparent.
Documents relacionats:
Catàleg Santi Iglesias 2008.pdf
Santi Iglesias Boldú (Lleida, 1974) és un fotògraf de llarga trajectòria malgrat la seva joventut. Amb una sòlida formació tècnica, ha treballat per a diversos mitjans de premsa locals i nacionals (As, EFE, Avui, El Mundo, El Periódico...). Això l’ha fet participar en nombroses exposicions i guanyar més de vint i cinc premis de fotografia.
L’exposició
La instal·lació Res semblant a res juga amb la idea del paisatge personal, és a dir, la física del retrat. Explorant els límits entre realitat i ficció juga amb la incertesa de que allò que veiem sigui o no el reflex exacte de la realitat. Comprèn dues línies de treball totalment diferents però amb un mateix nexe: la identitat personal. Fotografia entesa més com una cultura de la visió que com una simple tècnica. El treball consisteix en fer evident la intimitat de les persones, buscant aquell punt on la màscara es fa fonedissa i dóna lloc a un altre rostre. El límit entre allò privat i allò públic, entre l’exterior i l’aspecte interior. Una recerca, en definitiva, de la màscara que hi ha a l’altre costat de l’aparent.
Documents relacionats:
Catàleg Santi Iglesias 2008.pdf