Sala Gòtica: Reflexions de Jaume Pujol
2.017
Gòtika
16/02/2017 fins 30/04/2017
REFLEXIONS DE JAUME PUJOL
La primera part d’aquest treball, aprofitant la realitat alterada i ampliada que ens retornen els nombrosos elements reflectors que trobem en qualsevol ciutat, convida a una reflexió sobre el rutinari de la nostra mirada a l’observar les formes urbanes en el nostre quotidià deambular. La presumpció subjacent en tots els usos de la fotografia –que cadascuna d’elles representa un fragment del món- fa que no sapiguem com reaccionar davant d’una fotografia si la imatge és visualment ambigua. Al no estar acostumats al que veiem així, pensem més aviat que és fruit d´una construcció o manipulació, quan en realitat no és més que un exercici de revelació on la realitat, la que tots hem vist, se’ns mostra d’una manera nova.
El fet que la majoria d’aquestes imatges incorporin siluetes, ombres, rastres humans ... m’ha motivat a afegir la presència humana, però ara com a protagonista, mitjançant uns primers plans on l’acostumat esforç del fotògraf per embellir el retratat lluita amb el seu contrari d’arrencar-li la màscara. Aquests retrats, capturats des de molt a prop mitjançant una lent d’aproximació, permet, al contrari de l’usual teleobjectiu, una implicació més gran del retratat, el qual, davant l’objectiu/mirall, no veu la seva imatge, la imagina.
Me l´ha confiat. I aquí l’hi retorno
Documents relacionats:
Veure pdf
Veure galeria virtual 360
La primera part d’aquest treball, aprofitant la realitat alterada i ampliada que ens retornen els nombrosos elements reflectors que trobem en qualsevol ciutat, convida a una reflexió sobre el rutinari de la nostra mirada a l’observar les formes urbanes en el nostre quotidià deambular. La presumpció subjacent en tots els usos de la fotografia –que cadascuna d’elles representa un fragment del món- fa que no sapiguem com reaccionar davant d’una fotografia si la imatge és visualment ambigua. Al no estar acostumats al que veiem així, pensem més aviat que és fruit d´una construcció o manipulació, quan en realitat no és més que un exercici de revelació on la realitat, la que tots hem vist, se’ns mostra d’una manera nova.
El fet que la majoria d’aquestes imatges incorporin siluetes, ombres, rastres humans ... m’ha motivat a afegir la presència humana, però ara com a protagonista, mitjançant uns primers plans on l’acostumat esforç del fotògraf per embellir el retratat lluita amb el seu contrari d’arrencar-li la màscara. Aquests retrats, capturats des de molt a prop mitjançant una lent d’aproximació, permet, al contrari de l’usual teleobjectiu, una implicació més gran del retratat, el qual, davant l’objectiu/mirall, no veu la seva imatge, la imagina.
Me l´ha confiat. I aquí l’hi retorno
Documents relacionats:
Veure pdf
Veure galeria virtual 360