Sala Gòtica - "Mentre hi vegin uns ulls, els retrats de Josep Jové"
2.015
Gòtika
25/09/2015 fins 06/12/2015
Mentre hi vegin uns ulls.
Els retrats d’en Josep Jové i Calvera
Del 25 de setembre al 6 de desembre de 2015
Organitza i produeix
Institut d’Estudis Ilerdencs
Comissariat
Jordi V. Pou
Col·laboració
Xavier Goñi
Josep I. Rodríguez
El fotògraf
Josep Jové i Calvera (Lleida, 1915-1978) ja des dels anys quaranta s’integra en la vida cultural de la ciutat, i amb altres companys funda el Centre Excursionista de Lleida, en record del que havia estat aquesta entitat des de començaments del segle XX. A partir d’aquí serà membre actiu del Cercle de Belles Arts i participarà en la Societat Fotogràfica de Lleida.
A partir dels anys cinquanta documenta de forma constant els seus viatges, reunint més de 13.000 negatius. Sempre tenia la càmera fotogràfica al costat. Va participar en concursos de fotografia i va aconseguir diversos premis. L’any 1964 participà en l’exposició conjunta amb Ton Sirera i Salvador Gili i Roig, París visto por los fotógrafos leridanos, organitzada per l’Alliance Française a la Sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
El seu fons gràfic està format per diversos temes. D’una banda, el retrat, la major part de les vegades de familiars o amics, i la vida quotidiana del seu entorn. Per una altra, els viatges, en els què podem incloure tant l’excursionisme a les muntanyes properes com altres llocs llunyans del món.
L’exposició
Són moltes les lectures i interpretacions possibles donada la varietat de temàtiques i estils de Josep Jové. Malgrat tot, amb una visió global de l’obra en conjunt, es veu clara la força dels retrats.
Hi havia referències prèvies dels diversos àmbits del seu treball, destacant la fotografia de viatges i natura, per la què va ser més conegut i reconegut, però la perla del seu treball restava amagada. Aquells retrats que anaven sorgint de la recerca tenien una força gens habitual. La sorpresa va ser encara major quan es va anar constatant la voluntarietat d’aquells retrats. El que en un principi semblaven retrats espontanis es van anar revelant a poc a poc com a situacions elaborades, gens casuals.
Els retrats d’en Jové en particular, i tot el seu fons en general, ens permeten reivindicar amb veu ben alta la importància del fotògraf com a part indissoluble de la memòria de la nostra societat. Mentre hi hagi fotògrafs, mentre hi vegin uns ulls, les nostres memòries individuals i col·lectives és mantindran immunes a l’oblit.
Documents relacionats:
Veure pdf
Els retrats d’en Josep Jové i Calvera
Del 25 de setembre al 6 de desembre de 2015
Organitza i produeix
Institut d’Estudis Ilerdencs
Comissariat
Jordi V. Pou
Col·laboració
Xavier Goñi
Josep I. Rodríguez
El fotògraf
Josep Jové i Calvera (Lleida, 1915-1978) ja des dels anys quaranta s’integra en la vida cultural de la ciutat, i amb altres companys funda el Centre Excursionista de Lleida, en record del que havia estat aquesta entitat des de començaments del segle XX. A partir d’aquí serà membre actiu del Cercle de Belles Arts i participarà en la Societat Fotogràfica de Lleida.
A partir dels anys cinquanta documenta de forma constant els seus viatges, reunint més de 13.000 negatius. Sempre tenia la càmera fotogràfica al costat. Va participar en concursos de fotografia i va aconseguir diversos premis. L’any 1964 participà en l’exposició conjunta amb Ton Sirera i Salvador Gili i Roig, París visto por los fotógrafos leridanos, organitzada per l’Alliance Française a la Sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
El seu fons gràfic està format per diversos temes. D’una banda, el retrat, la major part de les vegades de familiars o amics, i la vida quotidiana del seu entorn. Per una altra, els viatges, en els què podem incloure tant l’excursionisme a les muntanyes properes com altres llocs llunyans del món.
L’exposició
Són moltes les lectures i interpretacions possibles donada la varietat de temàtiques i estils de Josep Jové. Malgrat tot, amb una visió global de l’obra en conjunt, es veu clara la força dels retrats.
Hi havia referències prèvies dels diversos àmbits del seu treball, destacant la fotografia de viatges i natura, per la què va ser més conegut i reconegut, però la perla del seu treball restava amagada. Aquells retrats que anaven sorgint de la recerca tenien una força gens habitual. La sorpresa va ser encara major quan es va anar constatant la voluntarietat d’aquells retrats. El que en un principi semblaven retrats espontanis es van anar revelant a poc a poc com a situacions elaborades, gens casuals.
Els retrats d’en Jové en particular, i tot el seu fons en general, ens permeten reivindicar amb veu ben alta la importància del fotògraf com a part indissoluble de la memòria de la nostra societat. Mentre hi hagi fotògrafs, mentre hi vegin uns ulls, les nostres memòries individuals i col·lectives és mantindran immunes a l’oblit.
Documents relacionats:
Veure pdf