Perejaume. El paladar jussà i el paladar sobirà
2.009
Gòtika
22/04/2009 fins 28/06/2009
L’artista
Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és un dels artistes actuals més influents en el panorama artístic i literari internacional. Guanyador del Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2006 i del Premi Nacional d’Arts Gràfiques 2007, la seva obra ha contribuït a redefinir el concepte de paisatgisme. A mitjans dels anys setanta, moment en què comença a exposar, la seva obra es vincula tant a l'avantguarda històrica com a fenòmens ultralocals de la cultura catalana. Més que no pas una evolució en les formes o en els conceptes, l'obra de Perejaume suposa una complexitat de propostes teòriques.
L’exposició
L’exposició El paladar jussà i el paladar sobirà representa una característica recurrent en les obres de Perejaume, aquesta actitud romàntica de valorar la grandiositat dels paisatges. Presenta dos relleus a escala del dos Pallars, acompanyats de diversos textos, que evidencien que la idea de paisatge està exposada a complexes interpretacions. Amb una representació tan “geològica”, la geografia és metàfora i és metafòrica. Tant es pot llegir el misteri que amaga en si mateixa com les interpretacions que se’n deriven. Encara que potser no ho sembli, el paisatge que trepitgem és quelcom més que mapa. És, a la vegada, objecte i instrument. Així, es reformula la relació entre art i territori.
Els dos relleus pallaresos es presenten de manera que recorden dos paladars bucals. Perejaume ho justifica de la següent manera:
La gustació, l’articulació dels cels pallaresos, amb els cims encaixats a les genives i la saliva posada on ha d’estar, amb els rius noguers i els grans embassaments. I els sons dentals i la modulació de l’aire, en la boca, ara oberta de barra a barra, ara closa amb tots els cims jussans i sobirans que s’hi entretanquen.
Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és un dels artistes actuals més influents en el panorama artístic i literari internacional. Guanyador del Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2006 i del Premi Nacional d’Arts Gràfiques 2007, la seva obra ha contribuït a redefinir el concepte de paisatgisme. A mitjans dels anys setanta, moment en què comença a exposar, la seva obra es vincula tant a l'avantguarda històrica com a fenòmens ultralocals de la cultura catalana. Més que no pas una evolució en les formes o en els conceptes, l'obra de Perejaume suposa una complexitat de propostes teòriques.
L’exposició
L’exposició El paladar jussà i el paladar sobirà representa una característica recurrent en les obres de Perejaume, aquesta actitud romàntica de valorar la grandiositat dels paisatges. Presenta dos relleus a escala del dos Pallars, acompanyats de diversos textos, que evidencien que la idea de paisatge està exposada a complexes interpretacions. Amb una representació tan “geològica”, la geografia és metàfora i és metafòrica. Tant es pot llegir el misteri que amaga en si mateixa com les interpretacions que se’n deriven. Encara que potser no ho sembli, el paisatge que trepitgem és quelcom més que mapa. És, a la vegada, objecte i instrument. Així, es reformula la relació entre art i territori.
Els dos relleus pallaresos es presenten de manera que recorden dos paladars bucals. Perejaume ho justifica de la següent manera:
La gustació, l’articulació dels cels pallaresos, amb els cims encaixats a les genives i la saliva posada on ha d’estar, amb els rius noguers i els grans embassaments. I els sons dentals i la modulació de l’aire, en la boca, ara oberta de barra a barra, ara closa amb tots els cims jussans i sobirans que s’hi entretanquen.