Montse Baraldés. SET
2.008
Gòtika
18/09/2008 fins 09/11/2008
L’artista
Montse Baraldés Vallverdú (Lleida, 1963) és graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics, especialitat escultura, per l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida. Ha realitzat nombroses exposicions i té obra en diverses col·leccions particulars, ajuntaments, universitats i col·lectius professionals.
Es tracta d’una artista que fa molt de temps que no mostrava els seus treballs, tret d’algunes aparicions esporàdiques en exposicions col·lectives. Aquesta exposició ha estat una oportunitat de retrobar l’obra d’una de les artistes amb més projecció i compromeses del panorama actual de casa nostra.
L’exposició
La instal·lació SET fa referència a la sequera, en el sentit de destrucció i trànsit dolorós. Malgrat aquesta connotació inevitablement negativa, SET explota al màxim les possibilitats plàstiques que de la sequera se’n deriven –terres clivellats, soques cargolades... Una iconografia que, més enllà de l’estètic, comença a formar part, malauradament, del nostre patrimoni més proper i comú.
SET, malgrat una innegable aparença estètica i amable, no estalvia l’amargor d’un procés, la sequera, inflexible i destructor.
Documents relacionats:
Vuere pdf
Montse Baraldés Vallverdú (Lleida, 1963) és graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics, especialitat escultura, per l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida. Ha realitzat nombroses exposicions i té obra en diverses col·leccions particulars, ajuntaments, universitats i col·lectius professionals.
Es tracta d’una artista que fa molt de temps que no mostrava els seus treballs, tret d’algunes aparicions esporàdiques en exposicions col·lectives. Aquesta exposició ha estat una oportunitat de retrobar l’obra d’una de les artistes amb més projecció i compromeses del panorama actual de casa nostra.
L’exposició
La instal·lació SET fa referència a la sequera, en el sentit de destrucció i trànsit dolorós. Malgrat aquesta connotació inevitablement negativa, SET explota al màxim les possibilitats plàstiques que de la sequera se’n deriven –terres clivellats, soques cargolades... Una iconografia que, més enllà de l’estètic, comença a formar part, malauradament, del nostre patrimoni més proper i comú.
SET, malgrat una innegable aparença estètica i amable, no estalvia l’amargor d’un procés, la sequera, inflexible i destructor.
Documents relacionats:
Vuere pdf