Jordi V.Pou. kokovoko.info.
2.012
Gòtika
08/03/2012 fins 13/05/2012
L’artista
Jordi V. Pou (Lleida, 1968) comença a fer fotografies a finals dels 80’s, amb professors de la talla de Cristina Garcia Rodero, Manolo Laguillo o Bernard Plosu, entre d’altres.
Des dels 90’s treballa en el reportatge i la fotografia de premsa (el Periòdic d’Andorra, el Periódico de Catalunya, Agència Cover, El País...).
El seu treball ha estat exposat en diverses exposicions (Lleida, Madrid, Barcelona, Andorra, Berkeley...) i ha rebut diversos premis i beques nacionals i internacionals.
El seu darrer projecte, Kokovoko.info, s’ha exposat parcialment durant l’any 2010 i 2011 a llocs tan diversos com Nova York, Berlin, Madrid, Melbourne, San Francisco, Sevilla, etc.
L’exposició
Les fotografies de Kokovoko transiten, voluntàriament, per uns espais lligats a la més estricta intimitat, ja no només física, sinó també personal. Al final, el conjunt de totes constitueix un mapa íntim i precís, un mapa on trobar moltes preguntes i alguna resposta. Ara bé, com passa amb tots els mapes, cal saber fer-lo servir. De mapes, n’hi ha de molts tipus. Els més habituals són els que tenen codis oberts, coneguts gairebé per tothom, que ens permeten arribar o trobar aquell lloc que cercàvem. Però també hi ha mapes secrets, ja sigui perquè senzillament són ocults o perquè els seus codis no són públics. Kokovoko és dins d’aquest darrer grup.
Documents relacionats:
Veure pdf
Jordi V. Pou (Lleida, 1968) comença a fer fotografies a finals dels 80’s, amb professors de la talla de Cristina Garcia Rodero, Manolo Laguillo o Bernard Plosu, entre d’altres.
Des dels 90’s treballa en el reportatge i la fotografia de premsa (el Periòdic d’Andorra, el Periódico de Catalunya, Agència Cover, El País...).
El seu treball ha estat exposat en diverses exposicions (Lleida, Madrid, Barcelona, Andorra, Berkeley...) i ha rebut diversos premis i beques nacionals i internacionals.
El seu darrer projecte, Kokovoko.info, s’ha exposat parcialment durant l’any 2010 i 2011 a llocs tan diversos com Nova York, Berlin, Madrid, Melbourne, San Francisco, Sevilla, etc.
L’exposició
Les fotografies de Kokovoko transiten, voluntàriament, per uns espais lligats a la més estricta intimitat, ja no només física, sinó també personal. Al final, el conjunt de totes constitueix un mapa íntim i precís, un mapa on trobar moltes preguntes i alguna resposta. Ara bé, com passa amb tots els mapes, cal saber fer-lo servir. De mapes, n’hi ha de molts tipus. Els més habituals són els que tenen codis oberts, coneguts gairebé per tothom, que ens permeten arribar o trobar aquell lloc que cercàvem. Però també hi ha mapes secrets, ja sigui perquè senzillament són ocults o perquè els seus codis no són públics. Kokovoko és dins d’aquest darrer grup.
Documents relacionats:
Veure pdf