Isabel Barios s’aproxima a la relació entre el naixement i la mort amb l’exposició ‘El Calostre’, inaugurada aquest dijous a l’IEI
La mostra inclou gravats, fotografies, vídeos i poesia, i es podrà veure a La Gòtika fins al 28 de novembre.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat aquest dijous l’exposició ‘El Calostre’, el darrer treball d'Isabel Barios. La mostra es podrà veure a la sala La Gòtika de l’IEI fins al 28 de novembre.
‘El Calostre’ és el darrer treball d’Isabel Barios. En aquesta exposició individual, l’artista s’aproxima a la relació entre els fenòmens del naixement i la mort com dos moments metafísicament i corpòria pròxims. Aquesta relació la traça a través de dues històries semi mitològiques que narren un alletament estrany. A la mostra s’hi poden veure els treballs sorgits d’aquesta reflexió, plasmats a través del gravat, la fotografia, el vídeo i la poesia.
Isabel Barios Ibars (Lleida, 1991) és graduada en Infermeria i en Belles Arts. Va ser artista resident a ‘Experimentem amb l’Art’ (Barcelona), i en els darrers anys ha desenvolupat els projectes ‘Traven/Grothendieck’ (Premi d’Investigació Sala d’Art Jove 2017) i ‘Maniobres d’Evasió’ (Beca d’Educació Sala d’Art Jove 2015). Ha estat premiada al Festival Embarrat per la peça de vídeo ‘Mans invisibles’, ha obtingut la Beca Art i Natura a la Creació amb el projecte ‘L’aigua que murmura / encants me conta’ i ha participat al 7è Aplec de la Saó amb la intervenció sonora ‘Cordill de so’. Durant el curs 2019-2020, va participar en el programa ‘En Residència-Creadors als instituts de Barcelona’, a l’institut Jaume Balmes. Actualment, treballa com a infermera a la vegada que realitza projectes artístics en els quals relaciona ambdues pràctiques.
El seu treball sempre es desenvolupa en dos eixos: el teòric, mitjançant la investigació i l’assaig, i el pràctic, a través de la fotografia, l’audiovisual i la literatura. Transversalment, també treballa en altres àmbits d’interès més íntims i esporàdics, com ara la performance o la poesia. Alguns dels temes centrals d’interès de la seva praxis són el cos i la seva representació en la relació salut/malaltia, la institucionalització terapèutica, les polítiques i l’ètica del tenir cura.
