El cristal con que se mira

L’exposició El cristal con que se mira pretén enfocar de nou la vella disputa entre Agamèmnon i el seu porquer, amb una mirada nua que denuncia la indolència amb què s’assumeixen les coses més terribles: unes roses sobre el cadàver d’un nen en la runa de Damasc; la fulla d’afaitar entre els llavis ensangonats d’una dona o la indiferència despietada d’una família exemplar sota el cadàver d’un home que penja d’un arbre. Darrere la bellesa s’hi posa la trampa: esquer de plata, cavall de Troia, verí amagat dins la fruita prohibida.





Documents relacionats:

Veure pdf