De la litografia a la paleontologia. Història del jaciment paleontològic La Pedrera de Meià a la serra del Montsec
Lacasa i Ruiz, Antoni
2016
978-84-16452-09-5
Edicions fora de col·lecció
Lloc Edició:
Lleida
Tipus Publicació:
Llibre
Enquadernació:
Rústica
Pàgines:
119
Amplada/Alçada:
15 x 21
Idioma/es:
Català
DL:
L-615-2016
Preu:
10 €
Ressenya Obra:
La història de la vida a la Terra es coneix gràcies als fòssils. Aquestes despulles petrificades són els testimonis de l'existència d'antiquíssims organismes que visqueren sobre el planeta en els darrers 600 milions d'anys. Animals i plantes, avui totalment desapareguts, dels quals no en podríem ni imaginar la seva presència, han esdevingut proves de la vida pretèrita mitjançant el portentós fenomen de la fossilització. L'home, des de ben antic, ha conegut els fòssils. Ignorant la seva significació, ha elaborat, durant molts segles, tota classe d'explicacions increïbles, irreals i fantàstiques, per tal de donar raó d'aquelles formes estranyes. A les acaballes del segle XVIII, els fòssils foren objecte d'estudi científic i deixaren de ser elements curiosos, jocs de la natura, màgics i misteriosos. A principis del XIX, pren cos la nova disciplina, la paleontologia, que obrirà nous conceptes sobre la vida i el planeta, fins aleshores doctrinaris i inamovibles. Des de llavors, la paleontologia, juntament amb la geologia i la biologia, interpretarà i explicarà el món i les seves criatures de manera fonamentada. La gran majoria dels fòssils es troben en roques sedimentàries: antics fons marins, llots de conques lacunars, planes d'inundació, etc.; allí on els cadàvers, restes d'organismes, pistes o impressions que, coberts pels fangs, poden arribar a preservar-los d'una total destrucció i que, durant milers, milions d'anys, es transformarà, tot plegat, en roca dura. Les roques que componen el jaciment de La Pedrera de Meià al Montsec formen fines lloses on dormen milers de despulles d'éssers que eren vius fa uns 130 milions d'anys. Lloses i fòssils ens parlen d'un antic llac sota un clima càlid ple de vida en un context geogràfic absolutament diferent de l'actual. El tresor paleontològic d'aquest extraordinari jaciment ha obert una finestra fascinant al passat de les nostres terres lleidatanes a un coneixement científic en l'àmbit mundial. I, com ha succeït en molts altres indrets d'arreu del món, en obrir, el 1898, una pedrera a Meià per a l'extracció industrial de la pedra litogràfica, s'esmunyí un cabal de meravelles insospitades d'un temps remot
Lleida
Tipus Publicació:
Llibre
Enquadernació:
Rústica
Pàgines:
119
Amplada/Alçada:
15 x 21
Idioma/es:
Català
DL:
L-615-2016
Preu:
10 €
Ressenya Obra:
La història de la vida a la Terra es coneix gràcies als fòssils. Aquestes despulles petrificades són els testimonis de l'existència d'antiquíssims organismes que visqueren sobre el planeta en els darrers 600 milions d'anys. Animals i plantes, avui totalment desapareguts, dels quals no en podríem ni imaginar la seva presència, han esdevingut proves de la vida pretèrita mitjançant el portentós fenomen de la fossilització. L'home, des de ben antic, ha conegut els fòssils. Ignorant la seva significació, ha elaborat, durant molts segles, tota classe d'explicacions increïbles, irreals i fantàstiques, per tal de donar raó d'aquelles formes estranyes. A les acaballes del segle XVIII, els fòssils foren objecte d'estudi científic i deixaren de ser elements curiosos, jocs de la natura, màgics i misteriosos. A principis del XIX, pren cos la nova disciplina, la paleontologia, que obrirà nous conceptes sobre la vida i el planeta, fins aleshores doctrinaris i inamovibles. Des de llavors, la paleontologia, juntament amb la geologia i la biologia, interpretarà i explicarà el món i les seves criatures de manera fonamentada. La gran majoria dels fòssils es troben en roques sedimentàries: antics fons marins, llots de conques lacunars, planes d'inundació, etc.; allí on els cadàvers, restes d'organismes, pistes o impressions que, coberts pels fangs, poden arribar a preservar-los d'una total destrucció i que, durant milers, milions d'anys, es transformarà, tot plegat, en roca dura. Les roques que componen el jaciment de La Pedrera de Meià al Montsec formen fines lloses on dormen milers de despulles d'éssers que eren vius fa uns 130 milions d'anys. Lloses i fòssils ens parlen d'un antic llac sota un clima càlid ple de vida en un context geogràfic absolutament diferent de l'actual. El tresor paleontològic d'aquest extraordinari jaciment ha obert una finestra fascinant al passat de les nostres terres lleidatanes a un coneixement científic en l'àmbit mundial. I, com ha succeït en molts altres indrets d'arreu del món, en obrir, el 1898, una pedrera a Meià per a l'extracció industrial de la pedra litogràfica, s'esmunyí un cabal de meravelles insospitades d'un temps remot