David del Val. Autotomia humana
2.010
Gòtika
11/02/2010 fins 11/04/2010
L’artista
David del Val (Lleida, 1976) és un fotògraf que ha treballat en campanyes publicitàries de diferents empreses (General Òptica), mitjans de comunicació (Antena 3), productores (El Terrat), artistes, discogràfiques i publicacions. L’any 2005 va obtenir el premi Lux d’Or de reportatge social, concedit per l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya.
L’exposició
L'autotomia és la capacitat que tenen alguns rèptils per desprendre's d'una part del seu cos en cas d'atac. En la seva fugida, criatures com ara les sargantanes, són capaces d'amputar-se la cua, que continua movent-se per despistar el depredador. Altres rèptils deixen abandonada la seva pell mentre fugen. De forma similar, també el fotògraf s'automutila, es desprèn d'una part de si mateix quan realitza una fotografia, que continua amb vida pròpia donant cuades davant de la mirada de l'espectador. Aquesta és la seva versió de l'autotomia, la capacitat que té el fotògraf de fugir cap a una altra realitat mentre deixa capturat un instant, un element encara latent, que és devorat pel públic.
Les imatges es centren en espais i arquitectures que mostren la desolació i la inquietud que comporta qualsevol fugida. En elles s'observa sempre algun rastre d'activitat humana, algun símbol latent que serveix de testimoni de l'escapada.
Documents relacionats:
Veure pdf
David del Val (Lleida, 1976) és un fotògraf que ha treballat en campanyes publicitàries de diferents empreses (General Òptica), mitjans de comunicació (Antena 3), productores (El Terrat), artistes, discogràfiques i publicacions. L’any 2005 va obtenir el premi Lux d’Or de reportatge social, concedit per l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya.
L’exposició
L'autotomia és la capacitat que tenen alguns rèptils per desprendre's d'una part del seu cos en cas d'atac. En la seva fugida, criatures com ara les sargantanes, són capaces d'amputar-se la cua, que continua movent-se per despistar el depredador. Altres rèptils deixen abandonada la seva pell mentre fugen. De forma similar, també el fotògraf s'automutila, es desprèn d'una part de si mateix quan realitza una fotografia, que continua amb vida pròpia donant cuades davant de la mirada de l'espectador. Aquesta és la seva versió de l'autotomia, la capacitat que té el fotògraf de fugir cap a una altra realitat mentre deixa capturat un instant, un element encara latent, que és devorat pel públic.
Les imatges es centren en espais i arquitectures que mostren la desolació i la inquietud que comporta qualsevol fugida. En elles s'observa sempre algun rastre d'activitat humana, algun símbol latent que serveix de testimoni de l'escapada.
Documents relacionats:
Veure pdf