Crònica de l'urbs. Fotografies retrospectives de la Lleida de Lluís Terrés
2.005
Gòtika
21/04/2005 fins 03/07/2005
L’artista
Lluís Terrés Pàmpols (Argentina 1911 – Lleida 1990). L’any 1946, inicia un vast treball de documentació gràfica sobre la que aleshores era una ciutat, Lleida, que començava a refer-se de la recent guerra civil. Durant dues dècades i més de sis mil negatius, aquest treball s’aplegà, finalment, en dos volums artesanals, en els quals s’hi alternen fotografies i textos, que Terrés intitulà Un Momento de la Historia de Lérida.
L’exposició
Terrés es dedicava a la seva afecció els dies de festa, diumenges sobretot. Per tant, les imatges transmeten sempre aquesta atmosfera festiva. Instantànies, d’una banda, de les primeres llums del dia, quan la ciutat encara no s’havia desvetllat del son de dissabte, en les quals solia defugir la presència de vianants. Buscava determinats racons i no dubtava a esperar l’estona que calgués per que sortís de l’enquadrament aquell vianant inoportú aturat en una vorera, el qual podria alterar notablement el sentit de la fotografia. Això representa, potser, el punt de vista més interessant i la clau de les seves fotografies.
En definitiva, aquesta mostra del treball fotogràfic de Lluís Terrés no pretén res més que el que ell mateix volia, oferir una àmplia panoràmica de la ciutat de Lleida i explicitar-ne els aspectes canviants del desenvolupament urbanístic un cop superats els primers moments de la crua postguerra.
Documents relacionats:
Veure pdf
Lluís Terrés Pàmpols (Argentina 1911 – Lleida 1990). L’any 1946, inicia un vast treball de documentació gràfica sobre la que aleshores era una ciutat, Lleida, que començava a refer-se de la recent guerra civil. Durant dues dècades i més de sis mil negatius, aquest treball s’aplegà, finalment, en dos volums artesanals, en els quals s’hi alternen fotografies i textos, que Terrés intitulà Un Momento de la Historia de Lérida.
L’exposició
Terrés es dedicava a la seva afecció els dies de festa, diumenges sobretot. Per tant, les imatges transmeten sempre aquesta atmosfera festiva. Instantànies, d’una banda, de les primeres llums del dia, quan la ciutat encara no s’havia desvetllat del son de dissabte, en les quals solia defugir la presència de vianants. Buscava determinats racons i no dubtava a esperar l’estona que calgués per que sortís de l’enquadrament aquell vianant inoportú aturat en una vorera, el qual podria alterar notablement el sentit de la fotografia. Això representa, potser, el punt de vista més interessant i la clau de les seves fotografies.
En definitiva, aquesta mostra del treball fotogràfic de Lluís Terrés no pretén res més que el que ell mateix volia, oferir una àmplia panoràmica de la ciutat de Lleida i explicitar-ne els aspectes canviants del desenvolupament urbanístic un cop superats els primers moments de la crua postguerra.
Documents relacionats:
Veure pdf