Carles Santos. CRITS DE CRIST AL CRIST DE CRITS
2.007
Gòtika
22/12/2007 fins 10/02/2008
L’artista
Carles Santos (Vinaròs, 1940) representa un dels referents de la contemporaneïtat, no sols de casa nostra sinó també internacional. La seva activitat artística, difícilment qualificable, conjuga música i art d’una manera en què les fronteres es dilueixen. Partint d’una sòlida formació musical clàssica, utilitza aquest classicisme per trencar. Precursor de la performance i l’accionisme, les seves sempre han estat intervencions carregades de controvèrsia i vitalitat. Als anys 50, Santos explora les possibilitats d’altres llenguatges relacionats amb la música –la
veu, la dansa, el cinema i, per damunt de tot, pel que això representarà en un futur, el teatre. El fet d’obrir-se a d’altres llenguatges, sobretot a partir dels 80’s, fa que ja no puguem parlar estrictament de música sinó d’espectacle.
L’exposició
Crits de Crist al Crist de crits és una instal·lació que se situa en el món de les obsessions. Amb la iconografia habitual de Santos (la creu, el piano) s’ocupa l’espai de la Sala a manera de decorat operístic per fer una relectura del sagrat i dels seus símbols. Barreja de fetitxisme i religió, l’exposició explica de manera obertament escatològica i provocadora que la frontera de les obsessions és mínima. Igual que la línia que separa l’assossec de l’esgarrifança.
Documents relacionats:
Veure pdf
Carles Santos (Vinaròs, 1940) representa un dels referents de la contemporaneïtat, no sols de casa nostra sinó també internacional. La seva activitat artística, difícilment qualificable, conjuga música i art d’una manera en què les fronteres es dilueixen. Partint d’una sòlida formació musical clàssica, utilitza aquest classicisme per trencar. Precursor de la performance i l’accionisme, les seves sempre han estat intervencions carregades de controvèrsia i vitalitat. Als anys 50, Santos explora les possibilitats d’altres llenguatges relacionats amb la música –la
veu, la dansa, el cinema i, per damunt de tot, pel que això representarà en un futur, el teatre. El fet d’obrir-se a d’altres llenguatges, sobretot a partir dels 80’s, fa que ja no puguem parlar estrictament de música sinó d’espectacle.
L’exposició
Crits de Crist al Crist de crits és una instal·lació que se situa en el món de les obsessions. Amb la iconografia habitual de Santos (la creu, el piano) s’ocupa l’espai de la Sala a manera de decorat operístic per fer una relectura del sagrat i dels seus símbols. Barreja de fetitxisme i religió, l’exposició explica de manera obertament escatològica i provocadora que la frontera de les obsessions és mínima. Igual que la línia que separa l’assossec de l’esgarrifança.
Documents relacionats:
Veure pdf