Presentació del llibre ‘España dividida según acostumbran los geógrafos. Origen y evolución del mapa
30
d’oct.
18:00
Presentació del llibre ‘España dividida según acostumbran los geógrafos. Origen y evolución del mapa regional (1456-1850)’, de Jesús Burgueño
Dimecres, 30 d’octubre de 2024
18.00 hores
Aula Magna de l’IEI
Entrada lliure
Dimecres 30 d’octubre acollirem la presentació del llibre España dividida según acostumbran los geógrafos. Origen y evolución del mapa regional (1456-1850), de Jesús Burgueño.
Introducció a l’acte:
Andreu Vàzquez Romero, director de l’Institut d'Estudis Ilerdencs
Rafael Giménez Capdevila, president de la Societat Catalana de Geografia
Intervencions:
M. Carme Montaner Garcia, Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia – GEHC
Noèlia Ramos, directora de la Cartoteca de Catalunya, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Francesc Nadal, Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia – GEHC, catedràtic jubilat de Geografia de la Universitat de Barcelona
Jesús Burgueño, catedràtic de Geografia de la Universitat de Lleida
El llibre és de distribució oberta i gratuïta al Repositori Obert de la Universitat de Lleida: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/466425
España dividida según acostumbran los geógrafos és el títol d’un mapa del geògraf Tomás López que es va publicar durant dècades (1770-1816) a l’anuari oficial Kalendario manual y guía de forasteros. Tal com el nom indica, s’hi presentava la divisió tradicional d’Espanya mitjançant una imaginativa perífrasi que permetia no referir-se a províncies ni a regnes: molts regnes comprenien diverses províncies i algunes províncies mai havien estat regne (aleshores no s’usava el dúctil concepte de regió). D’aquesta manera, l’autor situa el protagonisme de la definició de les regions en la pròpia tradició geogràfica. Aquest és l’objecte de la recerca: realitzar un seguiment exhaustiu del sorgiment i evolució cartogràfica de la forma de presentar la Península dividida en regions.
És un fet veritablement notable i singular que la presentació cartogràfica del territori espanyol es realitzés gairebé sempre emfatitzant la compartimentació regional, fins i tot reforçada amb els escuts de cada territori. Això informa clarament de la realitat composta de l’Estat espanyol, de la seva definició com a entitat complexa, formada per diverses regions històriques. Ja s’hi troba al primer mapa modern d’Hispània, de 1456. A partir d’aquesta data s’analitza l’evolució de la compartimentació regional, que ateny una formulació gairebé definitiva amb l’acceptació d’Extremadura com a regió, a finals del segle XVII.
L’existència de 14 entitats històriques a l’Espanya peninsular estava plenament assumida al segle XVIII, tal com les esbossà Tomás López. Des d’aleshores, els canvis a l’esquema regional van tenir poca entitat, el més rellevant dels quals va ser la inclusió de Granada dins d’Andalusia, a principis del segle XIX (per tant, es va reduir a 13 el nombre de regions peninsulars). La divisió provincial de 1833 es circumscriu a la demarcació regional històrica, que així va obtenir vigència simbòlica (no administrativa) fins a la dècada de 1970. Aquesta divisió va ser la base del mapa autonòmic, tot i que el repartiment en comunitats en terres de Castella i de Lleó va suposar una arriscada ruptura amb la història.
Aquesta publicació és part del projecte de recerca Cartografía, delimitación y geopolítica en España (siglos XVII-XIX) PID2021-126835NB-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE.
Dimecres, 30 d’octubre de 2024
18.00 hores
Aula Magna de l’IEI
Entrada lliure
Dimecres 30 d’octubre acollirem la presentació del llibre España dividida según acostumbran los geógrafos. Origen y evolución del mapa regional (1456-1850), de Jesús Burgueño.
Introducció a l’acte:
Andreu Vàzquez Romero, director de l’Institut d'Estudis Ilerdencs
Rafael Giménez Capdevila, president de la Societat Catalana de Geografia
Intervencions:
M. Carme Montaner Garcia, Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia – GEHC
Noèlia Ramos, directora de la Cartoteca de Catalunya, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Francesc Nadal, Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia – GEHC, catedràtic jubilat de Geografia de la Universitat de Barcelona
Jesús Burgueño, catedràtic de Geografia de la Universitat de Lleida
El llibre és de distribució oberta i gratuïta al Repositori Obert de la Universitat de Lleida: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/466425
España dividida según acostumbran los geógrafos és el títol d’un mapa del geògraf Tomás López que es va publicar durant dècades (1770-1816) a l’anuari oficial Kalendario manual y guía de forasteros. Tal com el nom indica, s’hi presentava la divisió tradicional d’Espanya mitjançant una imaginativa perífrasi que permetia no referir-se a províncies ni a regnes: molts regnes comprenien diverses províncies i algunes províncies mai havien estat regne (aleshores no s’usava el dúctil concepte de regió). D’aquesta manera, l’autor situa el protagonisme de la definició de les regions en la pròpia tradició geogràfica. Aquest és l’objecte de la recerca: realitzar un seguiment exhaustiu del sorgiment i evolució cartogràfica de la forma de presentar la Península dividida en regions.
És un fet veritablement notable i singular que la presentació cartogràfica del territori espanyol es realitzés gairebé sempre emfatitzant la compartimentació regional, fins i tot reforçada amb els escuts de cada territori. Això informa clarament de la realitat composta de l’Estat espanyol, de la seva definició com a entitat complexa, formada per diverses regions històriques. Ja s’hi troba al primer mapa modern d’Hispània, de 1456. A partir d’aquesta data s’analitza l’evolució de la compartimentació regional, que ateny una formulació gairebé definitiva amb l’acceptació d’Extremadura com a regió, a finals del segle XVII.
L’existència de 14 entitats històriques a l’Espanya peninsular estava plenament assumida al segle XVIII, tal com les esbossà Tomás López. Des d’aleshores, els canvis a l’esquema regional van tenir poca entitat, el més rellevant dels quals va ser la inclusió de Granada dins d’Andalusia, a principis del segle XIX (per tant, es va reduir a 13 el nombre de regions peninsulars). La divisió provincial de 1833 es circumscriu a la demarcació regional històrica, que així va obtenir vigència simbòlica (no administrativa) fins a la dècada de 1970. Aquesta divisió va ser la base del mapa autonòmic, tot i que el repartiment en comunitats en terres de Castella i de Lleó va suposar una arriscada ruptura amb la història.
Aquesta publicació és part del projecte de recerca Cartografía, delimitación y geopolítica en España (siglos XVII-XIX) PID2021-126835NB-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE.