D'Oppenheimer (2023) fins a Godzilla (1954): l’ús didàctic de films de temàtica atòmica i nuclear

 Aula Magna de l’IEI + Canal Streaming ieicultura.cat   www.iei.cat

D'Oppenheimer (2023) fins a Godzilla (1954): l’ús didàctic de films de temàtica atòmica i nuclear

Com a mostra del potencial didàctic de la ficció, en aquesta xerrada s'analitzen diferents films de temàtica atòmica i nuclear. Començant pel film Oppenheimer (Christopher Nolan, 2023), es  ressenya els antecedents i les aportacions cientificotecnològiques del projecte Manhattan (1942-1946) i la dels físics —molts d’ells guanyadors posteriorment de Premis Nobel— que hi van participar: Niels Bohr, Richard Feynman, Hans Bethe, Enrico Fermi, entre d’altres; i el paper d’Albert Einstein i les vicissituds del mateix director del projecte, Robert Oppenheimer (1904-1967), un Prometeu modern.

Es revisa, després, la presència, en els films de la dècada dels cinquanta, dels possibles efectes de la radioactivitat i la por a un holocaust nuclear. Les pel·lícules de monstres —monster movies, kaiju eiga— són un reflex del sentiment de culpa per la destrucció, la mort i la por provocades. Radiacions de tota mena són el mecanisme preferit per al desenvolupament anormal d’éssers vius. L’exposició a la radiació provoca, en la ficció, un creixement desmesurat i l’aparició d’insectes gegantins de tota mena: (Them!, 1954),  la deformació grotesca (The Amazing Colossal Man, 1957) o l’encongiment sense límits (The Incredible Shrinking Man, 1957) fins a arribar a l'emblemàtic monstre japonès Godzilla (1954); sense gens de respecte per les lleis físiques que governen els augments i reduccions de mida.

La ficció, el cinema en concret, és un magnífic recurs per divulgar, comunicar i ajudar en l’ensenyament i l’aprenentatge de la tecnociència. I per reflexionar sobre les conseqüències dels avenços tecnocientífics, a més de desenvolupar un saludable esperit crític i escèptic, base mateixa del mètode científic.

A càrrec de Manuel Moreno Lupiáñez,

professor titular del Departament de Física de la UPC. Doctor -menció de doctor europeu- en Ciències Físiques —especialitat Astronomia— per la UB. Forma part del Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI). Ha participat en la missió del satèl·lit HIPPARCOS de l'Agència Espacial Europea (ESA) i ha estat investigador principal del projecte Plan Nacional de Investigación: Modelos avanzados para entornos de fusión nuclear i subdirector de plans d'estudis de l'EPSEVG, UPC.

En el vessant de divulgació-comunicació de la ciència, ha publicat, entre d'altres, els llibres següents: De King Kong a Einstein. La física en la ciencia ficción (1999), La ciencia de la ciencia ficción: espadas làser, naves espaciales y superpoderes (2016) i La ciencia de la ciencia ficción. Cuando Hawking jugaba al póker en el Enterprise (2019). Ha col·laborat també amb mitjans de comunicació: “Ciberp@ís” (El País); “¿Ciencia o ficción?” (La Sexta 3); “Extraradi” (COMRàdio), o “La Ciutat” (Onda Cero Catalunya).