Foix postula, en aquesta breu obra, la necessitat de concebre la suposada objectivitat informativa dels mitjans de comunicació actuals com a pura fal·làcia. Segons l’autor, en aquesta nostra societat, cenyida al políticament correcte i a l’afany de lucre, periodistes i personatges públics se serveixen de l’ambigüitat del llenguatge per crear-se una nova “veritat”, una veritat feta a mida i a conveniència de qui la defensa. Un cop feta la reflexió, l’autor argumenta la necessitat per part dels mitjans de comunicació d’acabar amb la complicitat entre poders públics i privats i de plantejar-se la llibertat ideològica i, per tant, informativa, com a destí final.