Sala Gótica - Carles Pujol 280 ANYS

Vinculació/relació de Carles Pujol amb Lleida

Teresa Camps

La relació humana i professional de Carles Pujol amb Lleida ve de lluny. De fa anys, més de trenta, el seu estudi és a Cubells (la Noguera), poble on va néixer el seu sogre. Allà hi passa molts moments, i si al principi la casa tenia el renom de la família, ca l’Estanc, tot el poble la coneix ara com la casa del pintor.

Com a artista ja professionalitzat, ha estat autor de nombroses instal·lacions, sovint amb l’ús de recursos tecnològics en resposta a una clara opció vers l’experimentació a partir de la pintura, de la qual n’ha extret determinats valors, com ara l’ús de la composició i el recurs de l’espai, valors que amb la monocromia (preferentment el color negre), el reflex, l’ombra i la geometria, han estat la seva principal preocupació plàstica i constitueixen la inamovible i constant orientació del seu treball.

Nascut a Barcelona (1947) i iniciat com a pintor, després d’estudis de Belles Arts a Barcelona i Madrid i treballant en els valors plàstics esmentats, les seves obres primeres, encara figuratives, van concórrer als certàmens de pintura jove organitzats per la Sala Parés de Barcelona (1967), on van ser premiades. S’inicià aleshores el circuit expositiu de la seva pintura a diferents ciutats (Barcelona, Hospitalet, Madrid, Mataró, Terrassa) i també a Lleida.

En diverses ocasions i en llocs diferents, allunyats dels circuits comercials, ha estat convidat a participar en iniciatives institucionals on amb total llibertat ha anat mostrant els diversos aspectes del procés del seu treball que, iniciat en la pintura bidimensional, ben aviat va ocupar l’espai tridimensional, al què ha inclòs el concepte temps, mitjançant el moviment i/o el so.

Cal dir que els llocs que han acollit la seva obra han estat institucionals, espais públics sovint “no-artístics”, ben allunyats de la tradicional fórmula galerista, ja que d’ençà dels anys setanta una nova sensibilitat envers l’obra artística experimental s’ha recolzat en llocs i situacions alienes al fet comercial i del tot obertes a l’acceptació de les propostes més innovadores. D’aquesta manera, i de fa anys, l’obra de Carles Pujol ha pogut ser presentada i coneguda en diversos ambients lleidatans, al costat naturalment de l’obra d’altres artistes innovadors.

L’obra de molts artistes entra en circulació a partir de mostres col·lectives que dictaminen la seva selecció i en configuren un determinat programa sovint iconogràficament unitari. D’aquesta manera ha arribat l’obra de Carles Pujol a les terres de Lleida en algunes ocasions. És el cas de les mostres “Robots a part”, procedent de la Caixa de Catalunya (1989), i una curiosa mostra d’ex-libris dedicada a Walter Benjamín organitzada pel Centre Bonastruc (1996). Tanmateix, en aquest escrit ens referim a les ocasions en les què, normalment per invitació, l’obra d’aquest artista ha visitat les terres de Ponent. Penso que el matís és important, ja que significa que l’artista va ser inclòs en determinades mostres segons el seu tarannà investigador i la personal dinàmica de la seva trajectòria, d’acord també amb la sensibilitat envers els moviments alternatius de les persones i les institucions responsables de les programacions artístiques.