Sequere (L’Entrega, acte II)[1]

«Todos somos arroyos de una sola agua» (R. Zurita)[2]

Sequere[3] és un projecte artístic sobre el temps i la memòria, que comença amb un acte simbòlic: recollir aigua a la desembocadura de l’Ebre i caminar riu amunt per retornar-la a la font del riu Segre, principal afluent de l’Ebre. La mirada del protagonista d’aquest gest –l’artista– i el seu cos travessant l’espai i el temps són els instruments per activar una lectura dels fenòmens de construcció identitària del territori; les vivències al llarg del recorregut i de l’espai travessat, amb la seva geografia, els topònims, les ciutats i les muntanyes, es converteixen en el disparador d’una recerca poètica sobre la memòria històrica, les relacions humanes i el territori.


La paradoxa generada per l’entrega de la memòria del que va ser –l’aigua de la desembocadura– a l’origen de tot el que serà –la font– activa així una reflexió sobre la història, sobre el que és cíclic, la repetició i el canvi. Aquelles aigües que no cessen de fluir i que el riu entrega en desembocar porten en el seu moviment la memòria del viatge, dels afluents i de les terres travessades, d’allò que ha sigut i continuarà sent. L’aigua entregada per mans de l’artista en un atuell produït per a l’acte és un missatge que condensa l’experiència del caminant i la memòria del riu, que amb el cicle etern de les seves aigües representa l’irreversible transcórrer de la història que, en un sentit benjaminià, és també ruïna i oblit.

El riu, així com la muntanya, no és només un lloc geogràfic, sinó un lloc conceptual que en la història de la humanitat ha estat usat com a vehicle de desenvolupament filosòfic i espiritual. La simbologia del riu és ambivalent perquè correspon a la força creadora de la naturalesa i del temps. Es refereix a la fertilitat i al progressiu reg de la terra, el seu corrent és el de la vida i el de la mort. El riu flueix, flueix en el temps i en l’espai. El cabal és lineal, i cíclic el seu constant brollar i desembocar, com ho seria el cicle de les vides o la idea de temps en les primeres civilitzacions i en la cultura oriental.

Encara que la vida humana sembla que transcorri linealment com el fluir de l’aigua o el caminar de la travessa, en realitat, passat, present i futur hi coexisteixen. El riu, que en la doctrina heraclitiana és símbol de canvi, serà el lloc per escenificar el cicle etern de les coses, l’etern retorn, la repetició infinita de la impermanència.


[1] «L’Entrega» és un projecte concebut com un conjunt d’accions –actes– en què caminar és el motor principal. El títol del projecte remet al doble sentit de la paraula, donar i donar-se, una ambivalència comuna en la pràctica artística i en el fet de caminar. El primer acte de «L’Entrega» es va dur a terme el 2018.
[2] Zurita a la pel·lícula de Patricio Guzmán El botón de nácar (2015).
[3] Sequere (en llatí, seguir, fluir; pron. secuere) és un dels antics topònims del riu Segre, així com els termes preromans Seikw i Síkor.??