Primum movens és un motor de camió. També és una escultura en moviment i una investigació que posa en marxa la itinerància d’una escultura monumental mentre es recull i es documenta tot el procés. Primum Movens és un concepte metafísic. Aristòtil descriví així la primera causa de tot el moviment en l'univers, el moviment abans del moviment. Traduït com “primer motor immòbil” serveix per explicar la noció de Déu o força primordial creadora. És allò que genera moviment sense necessitat de recolzar-se sobre una altra força. Lluc Baños inicialment no es recolza en aquesta idea per tallar la pedra en forma de motor, la pren com a títol per tal de senyalar i reflexionar entorn al motor de la pròpia pràctica artística.

El motor de camió és una peça de pedra arenisca de grans dimensions tallada seguint un model CUMMINS. És transportat aferrat a la plataforma d'un camió dibuixant una ruta pel territori. A cada parada s'exposa en indrets diferents: una capella, un descampat, una sala d'art, i en cadascun d'aquests llocs activa situacions provocant una reflexió entorn a les nocions de paisatge i d'espai públic. Al llarg de la ruta l’acompanyen els conceptes de material i immaterial, mòbil i immòbil, canvi i permanència, intempèrie i recolliment, visible i invisible.

El motor de pedra engega així una reflexió sobre les línies essencials del treball de Lluc Baños en l’escultura i el dibuix, com una pregunta sobre allò que és necessari per crear. És a dir, sobre la contingència dels conceptes apuntats més amunt i del treball no visible necessari per a que "es pugui veure alguna cosa";. Si hi ha algun concepte clau en aquesta operació segurament és el de potència, una font variable i caòtica sempre en moviment empesa pels aprenentatges que cada projecte, que cada gest, des de l’esbós a la talla, produeix.

El moviment abans del moviment és moviment en potència: primum movens és la idea del moviment, és el desig de l'artista de treballar, el moment abans de tocar la pedra, agafar les eines o saber què vol fer. És potència i és sobretot desig, aquell estat íntim d'agitació que fa que (malgrat tot) seguim treballant en la pràctica artística. És la pregunta sobre el món, per això el treball en pedra de Lluc Baños senyala aquesta essència, aquest primer estat del qual la pedra n’és el símbol, com el material o l'objecte primer, l'estructura del llenguatge que es descriu en l'elecció d'unes determinades materialitats. Un material que pot ser objecte, pot ser paisatge, pot ser la cosa i el marc que la conté i la interpreta.