Les murmuracions d’estornells, agrupats a milers, són un espectacle natural de coreografies hipnòtiques en les postes de sol d'hivern. El so suau, com un xiuxiueig, del batec de les seves ales. Una cerimònia protectora contra els predadors. De quina manera es comuniquen entre ells per volar en sincronia és un misteri.

A través de la càmera de Xavi Marrades durant la pandèmia de la COVID, les murmuracions dels estornells esdevenen fils de veu que connecten memòria personal i col·lectiva: de l'antiga Cervera, dels activistes de la SIDA de Nova York dels anys 80 i dels ancestres africans que sobreviuen a Bahia, Brasil.

Ales bategants per esbandir les pandèmies d’oblit i silenci, celebracions dels que hi eren abans de nosaltres, ales que desfilen, ballen, invoquen un futur altre.