Eines d'alfabetització a l'edat mitjana: a l'abast de pocs, però desitjades per molts
Taula rodona
29/10/2024
14 de novembre de 2024
18.00 h
Aula Magna + Canal streaming ieicultura.cat
Qui tenia accés a llegir i escriure a les acaballes de l'edat mitjana i inicis de la modernitat (s. XIV-XVI)? L'accés a la lectura i a l'escriptura estava reservat a un petit grup de privilegiats amb mestres i preceptors al seu abast? Quin paper van jugar institucions com els hospitals a l'hora de facilitar l'accés a la lectura i a l’escriptura als més pobres? El debat entre els Drs. Alfred Garcia i Salvatore Marino, especialistes en l'edat mitjana, moderat per la periodista Rosa Peroy, busca respondre aquestes preguntes i moltes més. Ens endinsarem en una societat en què la lectura i l'escriptura eren unes eines reservades a un col·lectiu privilegiat, una eina cobejada, a la qual les classes mitjanes i baixes van voler accedir cercant camins per millorar el seu futur.
Alfred Garcia Femenia
Paleògraf, arxiver i historiador. Graduat en Història, màster en Història de la Formació del Món Occidental (especialitzat en Paleografia) i doctor en Història de la cultura escrita per la Universitat de València, i màster en Arxivística per la Universidad Carlos III de Madrid. En l’actualitat és arxiver al Museo Nacional del Teatro, a la vila manxega d’Almagro. Les seves investigacions s’han centrat en les pràctiques d’escriptura en la baixa edat mitjana i la primera modernitat; l’analfabetisme i l’alfabetització, juntament amb la història assistencial i de l’alimentació, temes que ha tractat en diverses publicacions, com ara el llibre La memòria escrita de les muntanyes, o els articles La casa del portuguès: una casa de dides al servei de l’Hospital General de València (1512-1522) o Las prácticas de escritura de los pintores valencianos: los casos de Paolo de San Leocadio, Nicolau Falcó y Joan de Joanes. Recentment, ha publicat el llibre Un país de lletrats i analfabets. Pràctiques d'escriptura en el llindar de la modernitat, dins les Publicacions de la Universitat de València (2024).
Salvatore Marino
Professor d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en Història Medieval a la Seconda Università di Napoli (2002), i, més tard, es va especialitzar en Arxius i Paleografia a la Sapienza Università di Roma (2006). El 2012 va obtenir el seu doctorat en Història Medieval, Institucions i Arxius a la Università di Siena, amb una tesi centrada en els hospitals medievals de Nàpols i Barcelona. Des del 2020, és professor del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, membre del Grup de Recerca Consolidat MAHPA i del Consell de Direcció de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM).
Els seus interessos de recerca i les seves publicacions se centren, principalment, en quatre camps d'estudi: caritat i hospitals a la Mediterrània occidental; història urbana; infància i aprenentatge i confraries medievals al sud d'Itàlia. A més de la seva monografia principal, Ospedali e città nel Regno di Napoli (Florència, 2014), també ha editat el volum ¾amb David d'Andrea¾, Confraternities in Southern Italy. Art, Politics, and Religion (1100-1800), publicat pel Centre for Renaissance and Reformation Studies (Toronto, 2021).
Rosa Peroy
Periodista freelance de Lleida especialitzada en cultura. Actualment, condueix diversos pòdcasts, entre ells, Lleida Criminal i Píndoles Històriques, a la ràdio UA1; i escriu al diari Segre i al setmanari Cultura sobre novetats culturals de tota mena.
Organitza:
Secció de Geografia i Història de l’IEI
18.00 h
Aula Magna + Canal streaming ieicultura.cat
Qui tenia accés a llegir i escriure a les acaballes de l'edat mitjana i inicis de la modernitat (s. XIV-XVI)? L'accés a la lectura i a l'escriptura estava reservat a un petit grup de privilegiats amb mestres i preceptors al seu abast? Quin paper van jugar institucions com els hospitals a l'hora de facilitar l'accés a la lectura i a l’escriptura als més pobres? El debat entre els Drs. Alfred Garcia i Salvatore Marino, especialistes en l'edat mitjana, moderat per la periodista Rosa Peroy, busca respondre aquestes preguntes i moltes més. Ens endinsarem en una societat en què la lectura i l'escriptura eren unes eines reservades a un col·lectiu privilegiat, una eina cobejada, a la qual les classes mitjanes i baixes van voler accedir cercant camins per millorar el seu futur.
Alfred Garcia Femenia
Paleògraf, arxiver i historiador. Graduat en Història, màster en Història de la Formació del Món Occidental (especialitzat en Paleografia) i doctor en Història de la cultura escrita per la Universitat de València, i màster en Arxivística per la Universidad Carlos III de Madrid. En l’actualitat és arxiver al Museo Nacional del Teatro, a la vila manxega d’Almagro. Les seves investigacions s’han centrat en les pràctiques d’escriptura en la baixa edat mitjana i la primera modernitat; l’analfabetisme i l’alfabetització, juntament amb la història assistencial i de l’alimentació, temes que ha tractat en diverses publicacions, com ara el llibre La memòria escrita de les muntanyes, o els articles La casa del portuguès: una casa de dides al servei de l’Hospital General de València (1512-1522) o Las prácticas de escritura de los pintores valencianos: los casos de Paolo de San Leocadio, Nicolau Falcó y Joan de Joanes. Recentment, ha publicat el llibre Un país de lletrats i analfabets. Pràctiques d'escriptura en el llindar de la modernitat, dins les Publicacions de la Universitat de València (2024).
Salvatore Marino
Professor d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en Història Medieval a la Seconda Università di Napoli (2002), i, més tard, es va especialitzar en Arxius i Paleografia a la Sapienza Università di Roma (2006). El 2012 va obtenir el seu doctorat en Història Medieval, Institucions i Arxius a la Università di Siena, amb una tesi centrada en els hospitals medievals de Nàpols i Barcelona. Des del 2020, és professor del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, membre del Grup de Recerca Consolidat MAHPA i del Consell de Direcció de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM).
Els seus interessos de recerca i les seves publicacions se centren, principalment, en quatre camps d'estudi: caritat i hospitals a la Mediterrània occidental; història urbana; infància i aprenentatge i confraries medievals al sud d'Itàlia. A més de la seva monografia principal, Ospedali e città nel Regno di Napoli (Florència, 2014), també ha editat el volum ¾amb David d'Andrea¾, Confraternities in Southern Italy. Art, Politics, and Religion (1100-1800), publicat pel Centre for Renaissance and Reformation Studies (Toronto, 2021).
Rosa Peroy
Periodista freelance de Lleida especialitzada en cultura. Actualment, condueix diversos pòdcasts, entre ells, Lleida Criminal i Píndoles Històriques, a la ràdio UA1; i escriu al diari Segre i al setmanari Cultura sobre novetats culturals de tota mena.
Organitza:
Secció de Geografia i Història de l’IEI