Actualitat
Visita guiada a l’exposició ‘N-II (Un museu imaginari)’ amb el seu autor, el fotògraf Santos Montes, i l’historiador Humbert Ros
06/11/2024
La mostra inclou una setantena de fotos i tres vídeos amb entrevistes amb gent de la zona, i es pot veure a la sala La Gòtika fins al 8 de desembre
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha ofert aquest dimecres una visita guiada a l’exposició ‘N-II. Un museu imaginari’, una mostra que es pot veure a la sala La Gòtika fins al 8 de desembre. La visita ha anat a càrrec del mateix artista, el fotògraf Santos Montes, i de l’historiador especialitzat en la N-II, Humbert Ros, que ha col·laborat en el projecte.
‘N-II (Un museu imaginari)’ és un recorregut fotogràfic de Santos Montes per una carretera en desús com és la Nacional-II, i que s’ha materialitzat en una exposició conceptualitzada per la Fundació Vila Casas, produïda per l’IEI i que es va instal·lar a La Gòtika el passat 11 d’octubre.
Santos Montes considera que la N-II és “un espai de decadència” que, en el seu moment, va viure una gran activitat, però que, en deixar d’existir com a vial, econòmicament va suposar un daltabaix per a la zona. L’exposició s’articula com un exercici de contemplació poètica del paisatge que ha quedat després d’aquella davallada.
En les seves fotografies, Santos Montes (Santander, 1949) transcendeix la nostàlgia d’allò que s’ha perdut per focalitzar-se en la potència creativa d’allò que ha deixat de tenir la seva funció original. D’aquesta manera, l’autor torna a visitar l’antiga artèria que va ser la carretera N-II, amb punts especialment atractius per Santos Montes, com és la zona entre Bellpuig i Bell-lloc, que és “una mina fotogràfica”. Tot plegat reflexionant sobre l’empremta de l’home en el paisatge, la mutabilitat del nostre entorn i la transitorietat de tot plegat, i ho fa a través d’una setantena de fotos i tres vídeos amb entrevistes amb gent de la zona, un dels quals és el mateix Humbert Ros.
Per la seva part, Humbert Ros afegeix a la seva condició d’historiador la de veí de la zona i aficionat als cotxes antics, i un tema, l’antiga N-II, que sempre li ha interessat i del qual n’és un gran coneixedor. És a partir d’aquí que va entrar en contacte amb Santos Montes, a qui va oferir detalls que avui ha compartit amb els visitants de l’exposició. Per exemple, que el concepte N-II va sortir arran d’un ministre de Franco que, l’any 1939, en acabar la Guerra Civil, va voler reordenar les nomenclatures de les diferents carreteres. Aquella denominació no va quallar massa, atès que la gent de la zona sempre en deia “la carretera de Saragossa” o “la carretera de Barcelona”, segons la direcció que prengués. En qualsevol cas, Ros considera que exposicions com aquesta han de servir perquè “no es perdi la carretera”, un vial que té unes particularitats constructives molt especials i que seria una llàstima que quedessin completament engolides per la malesa.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha ofert aquest dimecres una visita guiada a l’exposició ‘N-II. Un museu imaginari’, una mostra que es pot veure a la sala La Gòtika fins al 8 de desembre. La visita ha anat a càrrec del mateix artista, el fotògraf Santos Montes, i de l’historiador especialitzat en la N-II, Humbert Ros, que ha col·laborat en el projecte.
‘N-II (Un museu imaginari)’ és un recorregut fotogràfic de Santos Montes per una carretera en desús com és la Nacional-II, i que s’ha materialitzat en una exposició conceptualitzada per la Fundació Vila Casas, produïda per l’IEI i que es va instal·lar a La Gòtika el passat 11 d’octubre.
Santos Montes considera que la N-II és “un espai de decadència” que, en el seu moment, va viure una gran activitat, però que, en deixar d’existir com a vial, econòmicament va suposar un daltabaix per a la zona. L’exposició s’articula com un exercici de contemplació poètica del paisatge que ha quedat després d’aquella davallada.
En les seves fotografies, Santos Montes (Santander, 1949) transcendeix la nostàlgia d’allò que s’ha perdut per focalitzar-se en la potència creativa d’allò que ha deixat de tenir la seva funció original. D’aquesta manera, l’autor torna a visitar l’antiga artèria que va ser la carretera N-II, amb punts especialment atractius per Santos Montes, com és la zona entre Bellpuig i Bell-lloc, que és “una mina fotogràfica”. Tot plegat reflexionant sobre l’empremta de l’home en el paisatge, la mutabilitat del nostre entorn i la transitorietat de tot plegat, i ho fa a través d’una setantena de fotos i tres vídeos amb entrevistes amb gent de la zona, un dels quals és el mateix Humbert Ros.
Per la seva part, Humbert Ros afegeix a la seva condició d’historiador la de veí de la zona i aficionat als cotxes antics, i un tema, l’antiga N-II, que sempre li ha interessat i del qual n’és un gran coneixedor. És a partir d’aquí que va entrar en contacte amb Santos Montes, a qui va oferir detalls que avui ha compartit amb els visitants de l’exposició. Per exemple, que el concepte N-II va sortir arran d’un ministre de Franco que, l’any 1939, en acabar la Guerra Civil, va voler reordenar les nomenclatures de les diferents carreteres. Aquella denominació no va quallar massa, atès que la gent de la zona sempre en deia “la carretera de Saragossa” o “la carretera de Barcelona”, segons la direcció que prengués. En qualsevol cas, Ros considera que exposicions com aquesta han de servir perquè “no es perdi la carretera”, un vial que té unes particularitats constructives molt especials i que seria una llàstima que quedessin completament engolides per la malesa.
