‘N-II. Un museu imaginari’ es podrà veure a la sala La Gòtika de l’IEI fins al 8 de desembre vinent

La mostra reflexiona sobre l’empremta de l’home en el paisatge, la mutabilitat del nostre entorn i la transitorietat de tot plegat

La sala La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acull des d’aquest divendres l’exposició ‘N-II. Un museu imaginari’, de Santos Montes, un recorregut fotogràfic per la Nacional-II, una carretera en desús. L’exposició, conceptualitzada per la Fundació Vila Casas i produïda per l’IEI, es podrà veure fins al 8 de desembre.

La mostra s’ha presentat aquest matí en un acte que ha comptat amb la participació del responsable d’exposicions de l’IEI, Anselm Ros, i del mateix Santos Montes, a més de la comissària de l’exposició, Natàlia Chocarro, de la Fundació Vila Casas. També hi ha assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez.

Anselm Ros ha agraït a la Fundació Vila Casas la seva implicació per haver pogut dur l’exposició a l’IEI en la que és la segona col·laboració entre ambdues parts. Ros ha destacat que el contingut d’aquesta mostra encaixa perfectament amb l’esperit de La Gòtika, que és “recuperar no només artistes de casa nostra, sinó artistes de fora que facin històries sobre casa nostra”.

Per la seva part, Natàlia Chocarro ha volgut posar en valor la tasca “molt acurada” de Santos Montes sobre “arquitectures de no-llocs”, espais “desprovistos del pes de la memòria i de la seva identitat”, i el que fa el fotògraf és “dir-nos que aquí encara hi ha moltes coses per veure i admirar”.

Finalment, Santos Montes ha explicat que la N-II és “un espai de decadència” en el que, en el seu moment, hi va haver “una activitat econòmica enorme però que va deixar d’existir”, un fet que, econòmicament va suposar “una fuetada fortíssima per a la zona”. L’autor ha dit que, dins aquest mapa de decadència que és el conjunt de la N-II, la seva zona favorita és entre Bellpuig i Bell-lloc, que és “una mina fotogràfica”.

‘N-II. Un museu imaginari’, que obre portes aquesta tarda, s’articula com un exercici de contemplació poètica del paisatge. En les seves fotografies, Santos Montes transcendeix la nostàlgia d’allò que s’ha perdut per focalitzar-se en la potència creativa d’allò que ha perdut la seva funció original. Revisita d’aquesta manera l’antiga artèria que va ser l’N-II, tot reflexionant sobre l’empremta de l’home en el paisatge, la mutabilitat del nostre entorn i la transitorietat de tot plegat, i ho fa a través d’una setantena de fotos i tres vídeos amb entrevistes amb gent de la zona.

En la seva obra, Santos Montes (Santander, 1949) parteix de la realitat per transcendir-la mitjançant una fotografia poètica que busca aprofundir en els aspectes més ocults d'allò que ens envolta. És aquest exercici el que ha inspirat el seu últim projecte, concebut com un recorregut per la Nacional-II, una carretera en desús que ve a simbolitzar la inèrcia del passat en uns temps dominats pel dinamisme, el canvi i la mutabilitat.

Centrant-se en aquells negocis, habitatges i objectes que han quedat bandejats pel progrés, Santos Montes redirigeix la nostra mirada cap a allò que es troba en trànsit, entre el ser i el no-ser. A través de l’enquadrament fotogràfic, Montes museïtza –dona valor i recontextualitza– el paisatge i tot allò que el conforma, i revela el component artístic en allò que no necessàriament era considerat art. Les cases deshabitades, els negocis tancats i les carreteres desertes esdevenen d’aquesta manera no-llocs que, buits del seu significat convencional, s’obren a noves interpretacions, com el triomf de la naturalesa sobre la civilització i els danys col·laterals d’una economia canviant que determina el paisatge.