Actualitat
Oriol Falguera, Fermí Rubiralta i Marta Alòs actualitzen les aportacions historiogràfiques sobre els fets d’octubre de 1934
03/10/2024
Ho han fet durant el segon dels tres actes programats dins el cicle ‘L'hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d'octubre de 1934’
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat l’escenari, aquest dijous, del col·loqui ‘Noranta anys dels fets d'octubre’. Es tracta del segon dels tres actes que formen part del cicle ‘L'hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d'octubre de 1934’.
Al col·loqui d’avui s’han donar a conèixer algunes de les aportacions historiogràfiques més recents sobre els fets d'octubre, de manera que s’ha ofert una visió més actualitzada d’un esdeveniment del que ja se’n compleix gairebé un segle. La taula ha comptat amb la participació del president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera; l’historiador i doctor en Ciència Política, especialista en independentisme històric català, Fermí Rubiralta, i l’escriptora i política, Marta Alòs.
Alòs ha començat el col·loqui repassant els fets més rellevants d'aquests 90 anys i s’ha preguntat que “si en Macià no hagués mort, s'haguessin produït uns fets com els del 6 d'octubre?”. Rubiralta entén que “si Francesc Macià hagués estat president de la Generalitat llavors, hagués hagut un altre aixecament com el del 6 d’octubre però que hagués tingut un contingut diferent”. Per la seva banda, Falguera considera que el 6 d’octubre de 1934 és una data “poderosíssima” que s’explica molt poc i que caldria explicar molt més. I lamenta dos erros de l’independentisme avui: “haver perdut la gent jove i perdre esforços lluitant en temes que ens fan perdre hores i temps”.
El cicle ofereix, en una iniciativa de la Secció de Geografia i Història de l’IEI, un espai de reflexió i aprofundiment al voltant dels fets d’octubre de 1934, un episodi de la història de Catalunya que va acabar amb el Govern de Lluís Companys empresonat i condemnat, i amb l’autonomia suspesa, tot plegat arran de la proclamació de l’Estat Català dins la República espanyola, el 6 d’octubre de 1934.
‘L'hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d'octubre de 1934’ es va posar en marxa el dimarts passat amb el col·loqui ‘1934-2017: una reflexió comparada’, en què es va fer una comparativa entre dos episodis del nostre passat contemporani, els fets d'octubre de 1934 i els de 2017, amb la participació de Jaume Barrull, Agustí Alcoberro i Antonieta Jarne. El darrer acte del cicle tindrà lloc dimarts vinent, 8 d’octubre, i consistirà en un concert-lectura a càrrec del grup de música tradicional Guerrilla Folk.
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat l’escenari, aquest dijous, del col·loqui ‘Noranta anys dels fets d'octubre’. Es tracta del segon dels tres actes que formen part del cicle ‘L'hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d'octubre de 1934’.
Al col·loqui d’avui s’han donar a conèixer algunes de les aportacions historiogràfiques més recents sobre els fets d'octubre, de manera que s’ha ofert una visió més actualitzada d’un esdeveniment del que ja se’n compleix gairebé un segle. La taula ha comptat amb la participació del president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera; l’historiador i doctor en Ciència Política, especialista en independentisme històric català, Fermí Rubiralta, i l’escriptora i política, Marta Alòs.
Alòs ha començat el col·loqui repassant els fets més rellevants d'aquests 90 anys i s’ha preguntat que “si en Macià no hagués mort, s'haguessin produït uns fets com els del 6 d'octubre?”. Rubiralta entén que “si Francesc Macià hagués estat president de la Generalitat llavors, hagués hagut un altre aixecament com el del 6 d’octubre però que hagués tingut un contingut diferent”. Per la seva banda, Falguera considera que el 6 d’octubre de 1934 és una data “poderosíssima” que s’explica molt poc i que caldria explicar molt més. I lamenta dos erros de l’independentisme avui: “haver perdut la gent jove i perdre esforços lluitant en temes que ens fan perdre hores i temps”.
El cicle ofereix, en una iniciativa de la Secció de Geografia i Història de l’IEI, un espai de reflexió i aprofundiment al voltant dels fets d’octubre de 1934, un episodi de la història de Catalunya que va acabar amb el Govern de Lluís Companys empresonat i condemnat, i amb l’autonomia suspesa, tot plegat arran de la proclamació de l’Estat Català dins la República espanyola, el 6 d’octubre de 1934.
‘L'hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d'octubre de 1934’ es va posar en marxa el dimarts passat amb el col·loqui ‘1934-2017: una reflexió comparada’, en què es va fer una comparativa entre dos episodis del nostre passat contemporani, els fets d'octubre de 1934 i els de 2017, amb la participació de Jaume Barrull, Agustí Alcoberro i Antonieta Jarne. El darrer acte del cicle tindrà lloc dimarts vinent, 8 d’octubre, i consistirà en un concert-lectura a càrrec del grup de música tradicional Guerrilla Folk.
