Actualitat
Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear coincideixen que cal potenciar l'ús del català més enllà de l'àmbit escolar
27/09/2024
Marinela García Sempere, Antoni Llabrés i Xavier Antich han participat en el col·loqui ‘L’estat de la llengua en el context social i polític d’avui’
L’acte s’ha celebrat a l’IEI i ha estat moderat pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn
El cicle ‘La Veu Trencada d'un Poble’ que organitza l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha viscut aquest divendres la seva sessió de cloenda, un col·loqui sobre l’estat del català que ha tingut com a moderador el president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn.
El col·loqui, titulat ‘L’estat de la llengua en el context social i polític d’avui’, ha comptat amb la participació de la vicepresidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Marinela García Sempere; el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich.
Els representants de totes tres entitats han coincidit que cal potenciar l’ús del català arreu, entre tots, des de tots els àmbits i més enllà de l’àmbit escolar. En aquest sentit, apunten les activitats extraescolars i de lleure com un dels àmbits clau per fer-ho. També des d’altres àmbits com el món de l’empresa i el comerç o l’audiovisual, sobretot pel que fa a nous creadors de continguts.
Aquest col·loqui de cloenda, celebrat a l’Aula Magna i que s’ha pogut seguir via streaming pel canal ieicultura.cat, ha comptat també amb la presència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
Durant el debat, s’ha analitzat la situació que viu la llengua catalana en l’actualitat no només al Principat, sinó posant l’accent en allò que està succeint al País Valencià i a les Illes Balears, tot mirant d’esbrinar si al darrere d’un conflicte lingüístic hi ha un conflicte polític.
Talarn ha donat el tret de sortida al col·loqui reivindicant que “la llengua és allò que ens configura com a poble, com a nació i que està present a tot el nostre territori”. El president de la Diputació de Lleida ha apuntat que dues de les principals preocupacions al voltant de la llengua són que, tot i créixer l’oferta cultural en català, l’ús de la llengua disminueix, i que la situació política en què es troba el català pateix una manca de suport per part d’algunes administracions.
Aquesta última també la comparteix Marinela García, que ha lamentat que tot i que al País Valencià s’ha viscut un procés d’interrupció lingüística des de fa molts segles, partits com VOX i PP estan accelerant-ho, presentant mocions perquè el castellà sigui l’única llengua arreu. “Quan una llengua es desprestigia, és difícil de recuperar i reprendre’n l’ús. Parlar català s’hauria de posar de moda”, ha dit.
També Antoni Llabrés ha lamentat que les últimes dècades la pèrdua de catalanoparlants ha estat vertiginosa i que s’ha agreujat d’ençà que l’extrema dreta vol acabar amb la llengua catalana. Llabrés reconeix que “el català no té la supervivència garantida” però manté l’esperança: “som conscients del problema i hem de fer tot el possible per revertir-ho”.
En aquest mateix sentit s’ha referit Xavier Antich. “Com a societat civil primer hem d’assenyalar els problemes per després incidir en les polítiques públiques i impulsar projectes en la defensa de la nostra llengua”. Antich ha desmentit que la immigració sigui un dels problemes del retrocés en l’ús del català, ja que són precisament els nouvinguts, ha dit, els que han fet que el número de persones que saben català creixi. Tot i això, ha alertat que a Catalunya hi ha 2,3 milions de persones que no parlen català però que el volen aprendre o millorar-lo però que l’oferta institucional actual per ensenyar-lo és només de 100.000 places l’any.
El col·loqui, clou el cicle centrat en la llengua
Organitzat per l’IEI, el cicle ‘La Veu Trencada d'un Poble’ ha plantejat un debat obert sobre la situació de la llengua, en un context marcat per la dificultat i el retrocés en l'ús social del català. El cicle ha inclòs tres concerts, dos col·loquis i una instal·lació. Els concerts van ser d’homenatge a grans figures de la nostra literatura. Així, Carles M. Sanuy i Xavier Monge, d’una banda, i Francesc Anyó i Borja Penalba , de l’altra, van oferir sengles actuacions inspirades en l'obra del poeta Vicent Andrés Estellés, mentre que el Trio Orfeu i el rapsode Agustí Lleyda van dedicar un recital a Joan Salvat-Papasseit.
Pel que fa als col·loquis, un és el que s’ha celebrat avui, mentre que l’altre va tractar sobre ‘El català, de l’aprenentatge a l’ús’, i hi van participar Marina Massaguer, doctora en sociolingüística, i Joan Santanach, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat. Quant a la instal·lació artística, es va fer al Pati de l’IEI en el marc de la Diada de Catalunya i va girar al voltant de la situació alarmant de la llengua catalana, projectant en una pantalla led de gran format un centenar de frases sobre la llengua catalana obra d’escriptors, polítics i poetes, però també les que podien enviar ciutadans anònims a través de les xarxes socials.
L’acte s’ha celebrat a l’IEI i ha estat moderat pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn
El cicle ‘La Veu Trencada d'un Poble’ que organitza l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha viscut aquest divendres la seva sessió de cloenda, un col·loqui sobre l’estat del català que ha tingut com a moderador el president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn.
El col·loqui, titulat ‘L’estat de la llengua en el context social i polític d’avui’, ha comptat amb la participació de la vicepresidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Marinela García Sempere; el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich.
Els representants de totes tres entitats han coincidit que cal potenciar l’ús del català arreu, entre tots, des de tots els àmbits i més enllà de l’àmbit escolar. En aquest sentit, apunten les activitats extraescolars i de lleure com un dels àmbits clau per fer-ho. També des d’altres àmbits com el món de l’empresa i el comerç o l’audiovisual, sobretot pel que fa a nous creadors de continguts.
Aquest col·loqui de cloenda, celebrat a l’Aula Magna i que s’ha pogut seguir via streaming pel canal ieicultura.cat, ha comptat també amb la presència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
Durant el debat, s’ha analitzat la situació que viu la llengua catalana en l’actualitat no només al Principat, sinó posant l’accent en allò que està succeint al País Valencià i a les Illes Balears, tot mirant d’esbrinar si al darrere d’un conflicte lingüístic hi ha un conflicte polític.
Talarn ha donat el tret de sortida al col·loqui reivindicant que “la llengua és allò que ens configura com a poble, com a nació i que està present a tot el nostre territori”. El president de la Diputació de Lleida ha apuntat que dues de les principals preocupacions al voltant de la llengua són que, tot i créixer l’oferta cultural en català, l’ús de la llengua disminueix, i que la situació política en què es troba el català pateix una manca de suport per part d’algunes administracions.
Aquesta última també la comparteix Marinela García, que ha lamentat que tot i que al País Valencià s’ha viscut un procés d’interrupció lingüística des de fa molts segles, partits com VOX i PP estan accelerant-ho, presentant mocions perquè el castellà sigui l’única llengua arreu. “Quan una llengua es desprestigia, és difícil de recuperar i reprendre’n l’ús. Parlar català s’hauria de posar de moda”, ha dit.
També Antoni Llabrés ha lamentat que les últimes dècades la pèrdua de catalanoparlants ha estat vertiginosa i que s’ha agreujat d’ençà que l’extrema dreta vol acabar amb la llengua catalana. Llabrés reconeix que “el català no té la supervivència garantida” però manté l’esperança: “som conscients del problema i hem de fer tot el possible per revertir-ho”.
En aquest mateix sentit s’ha referit Xavier Antich. “Com a societat civil primer hem d’assenyalar els problemes per després incidir en les polítiques públiques i impulsar projectes en la defensa de la nostra llengua”. Antich ha desmentit que la immigració sigui un dels problemes del retrocés en l’ús del català, ja que són precisament els nouvinguts, ha dit, els que han fet que el número de persones que saben català creixi. Tot i això, ha alertat que a Catalunya hi ha 2,3 milions de persones que no parlen català però que el volen aprendre o millorar-lo però que l’oferta institucional actual per ensenyar-lo és només de 100.000 places l’any.
El col·loqui, clou el cicle centrat en la llengua
Organitzat per l’IEI, el cicle ‘La Veu Trencada d'un Poble’ ha plantejat un debat obert sobre la situació de la llengua, en un context marcat per la dificultat i el retrocés en l'ús social del català. El cicle ha inclòs tres concerts, dos col·loquis i una instal·lació. Els concerts van ser d’homenatge a grans figures de la nostra literatura. Així, Carles M. Sanuy i Xavier Monge, d’una banda, i Francesc Anyó i Borja Penalba , de l’altra, van oferir sengles actuacions inspirades en l'obra del poeta Vicent Andrés Estellés, mentre que el Trio Orfeu i el rapsode Agustí Lleyda van dedicar un recital a Joan Salvat-Papasseit.
Pel que fa als col·loquis, un és el que s’ha celebrat avui, mentre que l’altre va tractar sobre ‘El català, de l’aprenentatge a l’ús’, i hi van participar Marina Massaguer, doctora en sociolingüística, i Joan Santanach, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat. Quant a la instal·lació artística, es va fer al Pati de l’IEI en el marc de la Diada de Catalunya i va girar al voltant de la situació alarmant de la llengua catalana, projectant en una pantalla led de gran format un centenar de frases sobre la llengua catalana obra d’escriptors, polítics i poetes, però també les que podien enviar ciutadans anònims a través de les xarxes socials.
