Actualitat
Lluïsa Pla converteix en llibre el paper de la família Girona en la transformació de Catalunya en un país industrial modern
03/11/2023
L’IEI acull la presentació de l’obra ‘Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX, en un acte que ha estat president per Pere Aragonès
El president de la Generalitat ha dit que el llibre “ens ajuda a entendre el país que som avui” i també “ens dona les claus que ens han d’ajudar a construir un país molt millor”
Joan Talarn destaca que els Girona encarnen “un dels principals valors de la nostra història: el seu teixit social i econòmic compromès amb el desenvolupament de la nació”
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat aquest divendres l’escenari de la presentació del llibre ‘Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX’, de la historiadora Lluïsa Pla Toldrà. L’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn, i de la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, a més de l’autora. També hi han assistit el vicepresident de la Diputació, Agustí Jiménez; la vicepresidenta de l’IEI i diputada Estefania Rufach, i les diputades i diputats Sandra Marco, Jordi Verdú, Òscar Martínez, Fermí Masot i Antoni Carré, a més de José Crespín, subdelegat del Govern de l’Estat a Lleida, Montse Bergés, delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, diputats i diputades al Parlament de Catalunya, presidents de diferents Consells Comarcals, alcaldes/ses i directors/es de diferents serveis territorials de la Generalitat, entre d’altres.
Pere Aragonès ha destacat el seu parlament que el llibre de Lluïsa Pla “ens ajuda a entendre el país que som avui, però també ens dona les claus que ens han d’ajudar a construir un país molt millor” i a fer una nova reindustrialització. Un país, ha dit, que “hem de construir a partir de l’autoestima col·lectiva”, malgrat que la conjuntura general és extremadament complexa.
El president de la Generalitat ha precisat que la Catalunya dels Girona no tenia cap de les condicions que els experts consideraven que havia de tenir per ser un país industrialitzat (no tenia carbó, no tenia una gran capacitat de producció agrària, no tenia un estat,...). I malgrat això, ho va aconseguir gràcies a “una barreja de talent i per tant, de capacitat de sacrifici de la ciutadania; per una obertura de l’economia catalana al món (el capital que no posava l’estat s’obtenia a través de les exportacions); i per la capacitat d’innovació”. “Aquests tres elements, avui segueixen essent els ingredients que hem de tenir sobre la taula per afrontar els nous canvis econòmics i la nova reindustrialització del país”, ha reblat Pere Aragonès.
El president ha dit que el llibre també ajuda a veure el canvi d’un país que, al llarg de tot el segle XIX, va prenent consciència col·lectiva, un fet que es tradueix en que “una part molt important de la burgesia catalana intenta canviar l’estatus, intenta que l’Estat espanyol, que era un estat amb una visió molt de base agrària, passés a ser un estat que afavorís la industrialització”. Va ser al no sortir-se’n, en veure que “no poden canviar l’estat, aposten per tenir un projecte propi per a Catalunya, assumint un projecte de catalanisme polític i que també té arrels populars i que, amb el temps, ha evolucionat fins al catalanisme d’avui, que és plural, que és divers, però que ha tingut el seu centre d’acció a Catalunya”. La burgesia, amb els Girona al capdavant, va “construir a Catalunya aquelles condicions que no s’havien aconseguit a través de l’Estat”, de manera que “es modernitza el país des de Catalunya, no esperant que l’Estat ho fes. Tot plegat ens ensenya el país que avui som”.
“I avui Catalunya afronta un nou procés de reindustrialització, i ho hem de fer amb aquells ingredients que són propis, que teníem i que van fer possible la industrialització de Catalunya” ara fa més de dos segles: “el talent, l’obertura al món amb la internacionalització de l’economia, i la innovació”. Una reindustrialització que, ja detallat Aragonès, ha de ser “verda, digital i ha d’abastar el conjunt del territori i el conjunt de l’economia productiva. La reindustrialització arreu del país ha de servir de tractor per a la resta de sectors, per a la modernització, per augmentar la productivitat i la prosperitat compartida”.
El president de la Generalitat no ha volgut oblidar “l’aportació de la classe treballadora en aquell procés d’industrialització”, una classe treballadora amb base a Barcelona i al Vallès però formada per contingents de persones migrades des de Ponent. “No és casual que els grans líders del sindicalisme i de l’esquerra política al tombant del segle XIX i a l’inici del XX fossin de les terres de Lleida”, com és el cas de Salvador Seguí o Lluís Companys, ha recordat Pere Aragonès.
Per la seva part, Joan Talarn ha remarcat que la família Girona “encapçala la profunda transformació d’unes planes de Lleida semiàrides i en gran part eixorques”, fruit “d’un dels principals valors de la nostra història: el seu teixit social i econòmic compromès amb el desenvolupament de la nació”. És aquest compromís el que va dur els Girona a explorar l’aprofitament hidroelèctric del Pirineu; crear xarxa ferroviària; fer canals de reg com els d’Urgell; implantar colònies agrícoles i tecnificar el camp, això sense oblidar la seva tasca de mecenatge i de promoció de grans empreses i equipaments culturals que perduren en el temps. De tot aquest esforç col·lectiu parla un llibre que és el resultat “d’un treball doctoral rigorosament elaborat per una persona d’aquesta casa”, ha remarcat Joan Talarn en referència a Lluïsa Pla, a la qual ha felicitat.
El llibre ressegueix la progressió de més de quatre generacions de la família Girona, en un viatge que abasta un segle i mig d’una etapa cabdal de la història de Catalunya i Europa, la corresponent al punt àlgid de la primera revolució industrial, i en què els Girona hi van jugar un paper clau, fins punt que van vertebrar un gran projecte que, amb la col·laboració de la societat catalana, va convertir Catalunya en un país industrial modern. Temes com la relació entre la formació de capital humà i la innovació, la internacionalització empresarial, l’impacte a llarg termini de les crisis o el paper de la banca en el creixement formen part de l’anàlisi de l’autora.
Lluïsa Pla i Toldrà (Bell-lloc d’Urgell, 1962) és Doctora en Història per la Universitat de Barcelona. Des de 1990 s’ha dedicat a la investigació científica i a la docència universitària. En l‘àmbit de la Història Econòmica, ha estat professora de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), del Departament d’Economia d’ESADE (Universitat Ramon Llull) i d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El seu treball d’ investigació de major amplitud, al que ha dedicat els darrers anys, ha estat el procés de formació de la gran burgesia catalana, a partir de l’estudi de la família Girona. Ha publicat diversos articles sobre la burgesia de negocis i la història empresarial i financera. L’any 2012, la Fundació Noguera li concedí el premi a la millor tesi doctoral d’Història Moderna i Contemporània.
El president de la Generalitat ha dit que el llibre “ens ajuda a entendre el país que som avui” i també “ens dona les claus que ens han d’ajudar a construir un país molt millor”
Joan Talarn destaca que els Girona encarnen “un dels principals valors de la nostra història: el seu teixit social i econòmic compromès amb el desenvolupament de la nació”
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat aquest divendres l’escenari de la presentació del llibre ‘Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX’, de la historiadora Lluïsa Pla Toldrà. L’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn, i de la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, a més de l’autora. També hi han assistit el vicepresident de la Diputació, Agustí Jiménez; la vicepresidenta de l’IEI i diputada Estefania Rufach, i les diputades i diputats Sandra Marco, Jordi Verdú, Òscar Martínez, Fermí Masot i Antoni Carré, a més de José Crespín, subdelegat del Govern de l’Estat a Lleida, Montse Bergés, delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, diputats i diputades al Parlament de Catalunya, presidents de diferents Consells Comarcals, alcaldes/ses i directors/es de diferents serveis territorials de la Generalitat, entre d’altres.
Pere Aragonès ha destacat el seu parlament que el llibre de Lluïsa Pla “ens ajuda a entendre el país que som avui, però també ens dona les claus que ens han d’ajudar a construir un país molt millor” i a fer una nova reindustrialització. Un país, ha dit, que “hem de construir a partir de l’autoestima col·lectiva”, malgrat que la conjuntura general és extremadament complexa.
El president de la Generalitat ha precisat que la Catalunya dels Girona no tenia cap de les condicions que els experts consideraven que havia de tenir per ser un país industrialitzat (no tenia carbó, no tenia una gran capacitat de producció agrària, no tenia un estat,...). I malgrat això, ho va aconseguir gràcies a “una barreja de talent i per tant, de capacitat de sacrifici de la ciutadania; per una obertura de l’economia catalana al món (el capital que no posava l’estat s’obtenia a través de les exportacions); i per la capacitat d’innovació”. “Aquests tres elements, avui segueixen essent els ingredients que hem de tenir sobre la taula per afrontar els nous canvis econòmics i la nova reindustrialització del país”, ha reblat Pere Aragonès.
El president ha dit que el llibre també ajuda a veure el canvi d’un país que, al llarg de tot el segle XIX, va prenent consciència col·lectiva, un fet que es tradueix en que “una part molt important de la burgesia catalana intenta canviar l’estatus, intenta que l’Estat espanyol, que era un estat amb una visió molt de base agrària, passés a ser un estat que afavorís la industrialització”. Va ser al no sortir-se’n, en veure que “no poden canviar l’estat, aposten per tenir un projecte propi per a Catalunya, assumint un projecte de catalanisme polític i que també té arrels populars i que, amb el temps, ha evolucionat fins al catalanisme d’avui, que és plural, que és divers, però que ha tingut el seu centre d’acció a Catalunya”. La burgesia, amb els Girona al capdavant, va “construir a Catalunya aquelles condicions que no s’havien aconseguit a través de l’Estat”, de manera que “es modernitza el país des de Catalunya, no esperant que l’Estat ho fes. Tot plegat ens ensenya el país que avui som”.
“I avui Catalunya afronta un nou procés de reindustrialització, i ho hem de fer amb aquells ingredients que són propis, que teníem i que van fer possible la industrialització de Catalunya” ara fa més de dos segles: “el talent, l’obertura al món amb la internacionalització de l’economia, i la innovació”. Una reindustrialització que, ja detallat Aragonès, ha de ser “verda, digital i ha d’abastar el conjunt del territori i el conjunt de l’economia productiva. La reindustrialització arreu del país ha de servir de tractor per a la resta de sectors, per a la modernització, per augmentar la productivitat i la prosperitat compartida”.
El president de la Generalitat no ha volgut oblidar “l’aportació de la classe treballadora en aquell procés d’industrialització”, una classe treballadora amb base a Barcelona i al Vallès però formada per contingents de persones migrades des de Ponent. “No és casual que els grans líders del sindicalisme i de l’esquerra política al tombant del segle XIX i a l’inici del XX fossin de les terres de Lleida”, com és el cas de Salvador Seguí o Lluís Companys, ha recordat Pere Aragonès.
Per la seva part, Joan Talarn ha remarcat que la família Girona “encapçala la profunda transformació d’unes planes de Lleida semiàrides i en gran part eixorques”, fruit “d’un dels principals valors de la nostra història: el seu teixit social i econòmic compromès amb el desenvolupament de la nació”. És aquest compromís el que va dur els Girona a explorar l’aprofitament hidroelèctric del Pirineu; crear xarxa ferroviària; fer canals de reg com els d’Urgell; implantar colònies agrícoles i tecnificar el camp, això sense oblidar la seva tasca de mecenatge i de promoció de grans empreses i equipaments culturals que perduren en el temps. De tot aquest esforç col·lectiu parla un llibre que és el resultat “d’un treball doctoral rigorosament elaborat per una persona d’aquesta casa”, ha remarcat Joan Talarn en referència a Lluïsa Pla, a la qual ha felicitat.
El llibre ressegueix la progressió de més de quatre generacions de la família Girona, en un viatge que abasta un segle i mig d’una etapa cabdal de la història de Catalunya i Europa, la corresponent al punt àlgid de la primera revolució industrial, i en què els Girona hi van jugar un paper clau, fins punt que van vertebrar un gran projecte que, amb la col·laboració de la societat catalana, va convertir Catalunya en un país industrial modern. Temes com la relació entre la formació de capital humà i la innovació, la internacionalització empresarial, l’impacte a llarg termini de les crisis o el paper de la banca en el creixement formen part de l’anàlisi de l’autora.
Lluïsa Pla i Toldrà (Bell-lloc d’Urgell, 1962) és Doctora en Història per la Universitat de Barcelona. Des de 1990 s’ha dedicat a la investigació científica i a la docència universitària. En l‘àmbit de la Història Econòmica, ha estat professora de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), del Departament d’Economia d’ESADE (Universitat Ramon Llull) i d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El seu treball d’ investigació de major amplitud, al que ha dedicat els darrers anys, ha estat el procés de formació de la gran burgesia catalana, a partir de l’estudi de la família Girona. Ha publicat diversos articles sobre la burgesia de negocis i la història empresarial i financera. L’any 2012, la Fundació Noguera li concedí el premi a la millor tesi doctoral d’Història Moderna i Contemporània.
