Actualitat
L’IEI homenatja Magre amb l’exposició ‘L’home inabastable’, que inclou un centenar de fotografies i documents originals
23/05/2024
La mostra, inaugurada aquest dijous pel president de la Diputació i de l’IEI, Joan Talarn, es podrà veure a la Zona Zero fins al 14 de juliol
Consta de cinc àmbits, dedicats a ‘Els orígens de tot’, ‘El mestre’, ‘El polític catalanista’, ‘El divulgador cultural’ i ‘El llegat’
Talarn remarca que Magre va apostar per un “concepte global” de la cultura consistent en “formar artistes i públics al mateix temps”
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha presidit aquest dijous la inauguració de l’exposició ‘L’home inabastable’, formada per prop d’un centenar de fotografies i documents originals i que es podrà veure a la Zona Zero de l’IEI fins al 14 de juliol.
L’acte ha comptat amb la presència de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Pilar Bosch; del comissari de l’Any Magre, Juan Cal, i de la comissària de l’exposició, Cristina Mongay, a més del fill de Jaume Magre. La inauguració ha inclòs una visita guiada per Cal i Mongay.
Tal com ha recordat Joan Talarn en la seva intervenció, aquesta exposició és la segona aportació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de la Diputació de Lleida al centenari Magre, després del llibre ‘Merci, Monsieur Magre’, de la mateixa Cristina Mongay, editat en col·laboració amb el diari ‘Segre’.
El president ha remarcat que la mostra acredita “la implicació de Magre en la dignificació de la cultura”, que “comença en l’època de l’ensenyament i culmina amb els equipaments”. Magre apostava, al parer de Talarn, per un “concepte global” del fet cultural consistent en “formar artistes i públics al mateix temps” i que buscava la implicació de tots els agents (artistes, programadors, equipaments i espectadors), perquè “llavors la cultura passa a ser senya d’identificació d’un poble”.
Aquesta mostra, doncs, ha de servir, segons Joan Talarn, per “apropar una mica més la figura de la persona i l’activista que va transformar l’aproximació ciutadana a la cultura a Lleida” i que va dedicar la seva tasca a promocionar la cultura fomentant “la creació de públics que gaudeixin de les propostes artístiques”.
‘L’home inabastable’ mostra diverses de les facetes de la vida i l’acció de Jaume Magre. Compta amb una cinquantena de peces de documentació original, gran part d'ella del fons de la família Magre, així com amb una mostra de més de quaranta fotografies de diversos fons particulars i institucionals, molts d'ells de fotògrafs destacats de l'esfera ponentina, com ara Ton Sirera, Gómez Vidal, Llorenç Melgosa, Toni Prim o Miquel Asensio.
L’exposició s’articula en cinc àmbits organitzatius i “vol ser un petit homenatge a una gran persona”, ha explicat Mongay. El primer, dedicat als seus inicis, es titula ‘Els orígens de tot’ i inclou 7 fotografies i 10 documents. En ella es plantegen els orígens familiars de Magre a Cervera, la seva implicació política, l’exili i el retorn a Catalunya. El segon, destinat a ‘El mestre’ (8 fotografies i 15 documents), se centra en la faceta docent de Magre, des de l'Alliance Française als anys cinquanta, fins al seu pas per l'Institut Màrius Torres i el Joan Oró, o la seva relació amb la Universitat de Lleida. També es destaca el seu paper en la fundació de l'Escola Espiga.
El tercer àmbit té com a eix ‘El polític catalanista’ i inclou des del seu interès polític a nivell familiar fins a la seva militància en diversos partits en la Transició, fins a arribar a les files del PSC i el seu paper dins de llistes de Siurana el 1979, quan va entrar a formar part del primer ajuntament democràtic d'ençà de la Guerra Civil, una tasca que va desenvolupar activament durant molts anys i que va abandonar l'any 1995. Inclou 6 fotografies i 8 documents.
El quart àmbit se centra en ‘El divulgador cultural’ (11 fotos i 10 documents), la faceta que més el va arribar a apassionar i que va aplicar arreu on va treballar, tant durant l'etapa cerverina com a Lleida a l'Alliance Française i la Paeria, al capdavant de la Regidoria de Cultura. Destaca aquí la creació de la Petit Galerie, una finestra oberta a les darreres tendències creatives dels anys 60, el lloc que va acollir la primera exposició de Poesia Concreta a casa nostra.
El darrer àmbit està destinat a ‘El llegat’ i inclou 11 fotografies i 6 documents referents als reconeixements que va tenir en vida (com la Creu de Sant Jordi, 1995 o Medalla d'Or de la Ciutat de Lleida) i als equipaments municipals culturals que va deixar a la ciutat, que eren el seu orgull més gran: l’Escola Municipal de Belles Arts Leandre Cristòfol, l’Auditori Municipal Enric Granados, el Conservatori, l’Aula de Teatre i el Teatre de l’Escorxador.
En total són, doncs, 43 fotografies i 49 documents originals al voltant d’un personatge inabastable –com diu el títol de l’exposició–, de ment inquieta, d’extens vocabulari i de carisma inqüestionable, una persona a qui li agradava fer el que s’havia de fer i creure en allò que feia.
A més, el cartell que l’IEI ha creat per a l’exposició es basa en una fotografia d’Àngel Jové a la Petit Galerie, en el marc de l'Homenatge a la flor de la paret (1968), la primera exposició que va acollir aquest espai artístic. De fet, l’exposició vol recrear un espai tan emblemàtic com és la Petite Galerie, i sobretot el seu esperit provocador i avantguardista.
Consta de cinc àmbits, dedicats a ‘Els orígens de tot’, ‘El mestre’, ‘El polític catalanista’, ‘El divulgador cultural’ i ‘El llegat’
Talarn remarca que Magre va apostar per un “concepte global” de la cultura consistent en “formar artistes i públics al mateix temps”
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha presidit aquest dijous la inauguració de l’exposició ‘L’home inabastable’, formada per prop d’un centenar de fotografies i documents originals i que es podrà veure a la Zona Zero de l’IEI fins al 14 de juliol.
L’acte ha comptat amb la presència de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Pilar Bosch; del comissari de l’Any Magre, Juan Cal, i de la comissària de l’exposició, Cristina Mongay, a més del fill de Jaume Magre. La inauguració ha inclòs una visita guiada per Cal i Mongay.
Tal com ha recordat Joan Talarn en la seva intervenció, aquesta exposició és la segona aportació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de la Diputació de Lleida al centenari Magre, després del llibre ‘Merci, Monsieur Magre’, de la mateixa Cristina Mongay, editat en col·laboració amb el diari ‘Segre’.
El president ha remarcat que la mostra acredita “la implicació de Magre en la dignificació de la cultura”, que “comença en l’època de l’ensenyament i culmina amb els equipaments”. Magre apostava, al parer de Talarn, per un “concepte global” del fet cultural consistent en “formar artistes i públics al mateix temps” i que buscava la implicació de tots els agents (artistes, programadors, equipaments i espectadors), perquè “llavors la cultura passa a ser senya d’identificació d’un poble”.
Aquesta mostra, doncs, ha de servir, segons Joan Talarn, per “apropar una mica més la figura de la persona i l’activista que va transformar l’aproximació ciutadana a la cultura a Lleida” i que va dedicar la seva tasca a promocionar la cultura fomentant “la creació de públics que gaudeixin de les propostes artístiques”.
‘L’home inabastable’ mostra diverses de les facetes de la vida i l’acció de Jaume Magre. Compta amb una cinquantena de peces de documentació original, gran part d'ella del fons de la família Magre, així com amb una mostra de més de quaranta fotografies de diversos fons particulars i institucionals, molts d'ells de fotògrafs destacats de l'esfera ponentina, com ara Ton Sirera, Gómez Vidal, Llorenç Melgosa, Toni Prim o Miquel Asensio.
L’exposició s’articula en cinc àmbits organitzatius i “vol ser un petit homenatge a una gran persona”, ha explicat Mongay. El primer, dedicat als seus inicis, es titula ‘Els orígens de tot’ i inclou 7 fotografies i 10 documents. En ella es plantegen els orígens familiars de Magre a Cervera, la seva implicació política, l’exili i el retorn a Catalunya. El segon, destinat a ‘El mestre’ (8 fotografies i 15 documents), se centra en la faceta docent de Magre, des de l'Alliance Française als anys cinquanta, fins al seu pas per l'Institut Màrius Torres i el Joan Oró, o la seva relació amb la Universitat de Lleida. També es destaca el seu paper en la fundació de l'Escola Espiga.
El tercer àmbit té com a eix ‘El polític catalanista’ i inclou des del seu interès polític a nivell familiar fins a la seva militància en diversos partits en la Transició, fins a arribar a les files del PSC i el seu paper dins de llistes de Siurana el 1979, quan va entrar a formar part del primer ajuntament democràtic d'ençà de la Guerra Civil, una tasca que va desenvolupar activament durant molts anys i que va abandonar l'any 1995. Inclou 6 fotografies i 8 documents.
El quart àmbit se centra en ‘El divulgador cultural’ (11 fotos i 10 documents), la faceta que més el va arribar a apassionar i que va aplicar arreu on va treballar, tant durant l'etapa cerverina com a Lleida a l'Alliance Française i la Paeria, al capdavant de la Regidoria de Cultura. Destaca aquí la creació de la Petit Galerie, una finestra oberta a les darreres tendències creatives dels anys 60, el lloc que va acollir la primera exposició de Poesia Concreta a casa nostra.
El darrer àmbit està destinat a ‘El llegat’ i inclou 11 fotografies i 6 documents referents als reconeixements que va tenir en vida (com la Creu de Sant Jordi, 1995 o Medalla d'Or de la Ciutat de Lleida) i als equipaments municipals culturals que va deixar a la ciutat, que eren el seu orgull més gran: l’Escola Municipal de Belles Arts Leandre Cristòfol, l’Auditori Municipal Enric Granados, el Conservatori, l’Aula de Teatre i el Teatre de l’Escorxador.
En total són, doncs, 43 fotografies i 49 documents originals al voltant d’un personatge inabastable –com diu el títol de l’exposició–, de ment inquieta, d’extens vocabulari i de carisma inqüestionable, una persona a qui li agradava fer el que s’havia de fer i creure en allò que feia.
A més, el cartell que l’IEI ha creat per a l’exposició es basa en una fotografia d’Àngel Jové a la Petit Galerie, en el marc de l'Homenatge a la flor de la paret (1968), la primera exposició que va acollir aquest espai artístic. De fet, l’exposició vol recrear un espai tan emblemàtic com és la Petite Galerie, i sobretot el seu esperit provocador i avantguardista.
