Actualitat
L’IEI exposa ‘Absurda, Desconcierto i Carcome’, uns personatges sense rostre que ens porten a sondejar el nostre propi interior
26/07/2024
L’artista Ascensión G Lorenzo convida l’espectador a “acabar” l’obra, en aquesta exposició que es podrà visitar a la Gòtika fins al 22 de setembre
L’Institut d’Estudis Ilerdencs acull des d’aquest divendres l’exposició ‘Absurda, Desconcierto i Carcome. Cinc personatges autèntics’, de l’artista alacantina Ascensión G Lorenzo, que es podrà veure a La Gòtika fins al 22 de setembre vinent. La mostra s’ha inaugurat aquesta tarda en un acte que ha comptat amb la presència de l’artista i del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
En aquesta exposició, Ascensión G Lorenzo (Elx, 1973) presenta un seguit de personatges enfrontats als seus propis temors, debilitats, dependències i contradiccions. En un joc gairebé constant de dobles lectures, la narrativa i les seves figures s’escampen en l’espai, estenent-se a múltiples microescenes on les situacions se succeeixen entre el teatre de l’absurd i la composició circense.
L’anonimat i la universalitat d’aquestes figures mancades de rostre propicia que l’espectador hi identifiqui totes les possibilitats: totes les vides alternatives, paral·leles, properes o llunyanes, conegudes o somiades que podríem protagonitzar. Els personatges, desproveïts de les eines comunicatives més essencials –com la veu, perquè no hi ha boques, la mirada, perquè no hi ha ulls, o l’escolta, perquè no hi ha orelles–, ens porten a sondejar el nostre propi interior.
Per això, com la mateixa autora assenyala, “l’obra l’acaba l’espectador”. Tot plegat com a part d’un conjunt caracteritzat per les figures humanes blanques neutres, aïllades o en grup, que representen les nostres pors, desitjos, incerteses, esperances, il·lusions, frustracions i com es comporten com a éssers humans. Per l’ús dels materials, poden semblar peces de disseny, però van més enllà, perquè tenen un gran fons psicològic i molta força. I en el fons, apareixen la ironia, la metàfora, l’exageració o l’absurd com a estratègies conceptuals perquè l’espectador es qüestioni allò que està veient. La tècnica no és el que és fonamental a l'obra, sinó les propietats simbòliques que els materials i objectes generen en el context on s’inscriuen.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs acull des d’aquest divendres l’exposició ‘Absurda, Desconcierto i Carcome. Cinc personatges autèntics’, de l’artista alacantina Ascensión G Lorenzo, que es podrà veure a La Gòtika fins al 22 de setembre vinent. La mostra s’ha inaugurat aquesta tarda en un acte que ha comptat amb la presència de l’artista i del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
En aquesta exposició, Ascensión G Lorenzo (Elx, 1973) presenta un seguit de personatges enfrontats als seus propis temors, debilitats, dependències i contradiccions. En un joc gairebé constant de dobles lectures, la narrativa i les seves figures s’escampen en l’espai, estenent-se a múltiples microescenes on les situacions se succeeixen entre el teatre de l’absurd i la composició circense.
L’anonimat i la universalitat d’aquestes figures mancades de rostre propicia que l’espectador hi identifiqui totes les possibilitats: totes les vides alternatives, paral·leles, properes o llunyanes, conegudes o somiades que podríem protagonitzar. Els personatges, desproveïts de les eines comunicatives més essencials –com la veu, perquè no hi ha boques, la mirada, perquè no hi ha ulls, o l’escolta, perquè no hi ha orelles–, ens porten a sondejar el nostre propi interior.
Per això, com la mateixa autora assenyala, “l’obra l’acaba l’espectador”. Tot plegat com a part d’un conjunt caracteritzat per les figures humanes blanques neutres, aïllades o en grup, que representen les nostres pors, desitjos, incerteses, esperances, il·lusions, frustracions i com es comporten com a éssers humans. Per l’ús dels materials, poden semblar peces de disseny, però van més enllà, perquè tenen un gran fons psicològic i molta força. I en el fons, apareixen la ironia, la metàfora, l’exageració o l’absurd com a estratègies conceptuals perquè l’espectador es qüestioni allò que està veient. La tècnica no és el que és fonamental a l'obra, sinó les propietats simbòliques que els materials i objectes generen en el context on s’inscriuen.
