Actualitat
L’exposició més ambiciosa sobre la figura i l’obra de Joan Oró s’instal·la a l’IEI en “un homenatge al talent investigador”
15/09/2023
El president de la Diputació destaca “l’esperit emprenedor i la voluntat de perseguir un somni” que va mostrar un “lleidatà universal” que és tot un exemple per als joves investigadors de casa nostra
Organitzada per la Fundació Joan Oró, aquesta mostra itinerant inclou panells informatius, fotografies, audiovisuals, jocs interactius i objectes personals del científic lleidatà
L’exposició ‘Joan Oró. A la cerca de l’origen de la vida’ ha obert aquest divendres les seves portes a l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb un ampli recull de textos i materials relacionats amb la vida i els principals assoliments científics de l’investigador lleidatà. La mostra, que romandrà a l’Espai iX i a la Zona Zero de l’IEI fins al 5 de novembre vinent, està organitzada per la Fundació Joan Oró amb la col·laboració del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
L’exposició ha estat inaugurada en un acte presidit per Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat, i en què hi han intervingut Joan Talarn, president de la Diputació i de l’IEI; Fèlix Larrosa, paer en cap de Lleida; Maria Elena Oró, presidenta d’honor de la Fundació Joan Oró i filla del científic; i Joan Anton Català, comissari de l’Any Joan Oró. També hi han assistit, entre d’altres, Estefania Rufach, vicepresidenta de l’IEI; Montse Bergés, delegada de la Generalitat a Lleida; el director general de la Fundació Joan Oró, Joan Oró; Jordi Pujol, ex president de la Generalitat; i els diputats Jaume Ars, Marc Solanes, Núria Palau, Elis Colell, Rosalia Carnicé i Rosa Maria Perelló, cap de l’oposició.
En el seu parlament, Joan Talarn ha expressat la seva satisfacció per inaugurar una exposició que, a partir d’ara, començarà a viatjar per tot Catalunya amb la voluntat d’anar una mica més enllà de rememorar la figura científica de Joan Oró. En aquest sentit, el president de la Diputació ha apuntat que la mostra és “un homenatge al talent investigador”, justament la peça clau que hi ha darrera de tota transformació d’una societat i que ha d’esdevenir “un revulsiu i un exemple per a joves investigadors”, per al “talent lleidatà” que a hores d’ara està en formació o en les seves primeres passes.
És per aquest motiu que Joan Talarn ha apel·lat a “l’esperit emprenedor i a la voluntat de perseguir un somni” de Joan Oró com a exemples per encarar amb solvència els reptes del segle XXI, especialment centrats en un model de producció verda, circular i altament digitalitzada, en la qual Lleida hi està entrant amb molta decisió per poder ser el hub agrobiotech del sud d’Europa.
Tot plegat, ha acabat Talarn, com a homenatge a “un lleidatà universal” el talent del qual, tot i que es va expressar fora del nostre territori, sempre torna a casa deixant petjada a Lleida mitjançant diferents iniciatives. En acabar els parlaments, s’han traslladat a la sala d’exposicions Zona Zero i han efectuat una visita guiada conduïda per Joan Anton Català, comissari de l’exposició i de l’Any Joan Oró, el qual considera que “l’exposició pretén guiar el visitant a través d’un recorregut que permet reviure algunes de les escenes més emotives i impactants” de la vida del científic lleidatà.
‘Joan Oró. A la cerca de l’origen de la vida’ constitueix l’exposició més completa organitzada mai al voltant el gran científic i és alhora una de les propostes més ambicioses de l’Any Joan Oró, que commemora el centenari del naixement del bioquímic lleidatà. La mostra presenta per primera vegada al públic una gran quantitat de documentació relativa a tota la seva vida, tant professional com personal. És previst que a partir del 2024 la mostra viatgi també a la resta de demarcacions catalanes.
L’exposició inclou panells explicatius amb fotografies (la majoria del fons de la Fundació Joan Oró) relacionades amb la vida i trajectòria professional de l’investigador, des de la seva infància a la seva etapa professional als Estats Units, incidint també en el seu llegat com a promotor de sistemes d’investigació i innovació que han ajudat a desenvolupar la ciència a Catalunya. Hi ha també objectes diversos (llibres de joventut, blocs de notes, instruments de laboratori, cartes oficials, meteorits...) i píndoles audiovisuals en les quals experts en l’àmbit científic expliquen la importància del treball i dels descobriments del científic.
Igualment, a la mostra es poden visionar sengles audiovisuals centrats, en primer lloc, en la diversitat de la vida a la Terra; en segon lloc, en entrevistes televisives que en els seu dia es van fer a Joan Oró; i, finalment, en el testimoni de joves professionals (enginyers, físics, biòlegs) que expliquen fets inspiradors que els van impulsar a treballar en els àmbits de la ciència i tecnologia. A més, l’exposició presenta dos jocs interactius, el primer sobre l’ADN i el segon amb preguntes sobre Joan Oró plantejades com un repàs dels continguts de l’exposició.
L’exposició respon a un dels objectius principals de la Fundació Joan Oró, com és transmetre a les noves generacions el testimoni que ens va deixar com a persona curiosa i autodidacta, com a científic rigorós i tenaç, com a impulsor de la ciència i el coneixement, com a comunicador planer i assequible, com a català compromès amb el futur del seu país i com a advocat de la solidaritat i la pau al nostre món.
L’Any Joan Oró
L’exposició s’ajusta als quatre grans objectius de l’Any Joan Oró, és a dir, donar a conèixer la figura i l’obra l’investigador, des del punt de vista dels assoliments científics però també des de la perspectiva dels seus valors personals; acostar el tema de l’origen de la vida al públic en general; incentivar vocacions científiques entre els més joves; i “celebrar aquest fet complicat i extraordinari que és la vida”, segons el mateix Català.
A banda d’aquesta gran exposició itinerant, l’Any Joan Oró inclou una cinquantena d’activitats, com ara conferències, la producció de llibres (inclosos un còmic i un conte) i audiovisuals, la creació de material educatiu adreçat a educadors, alumnes i famílies, la celebració d’actes institucionals d’homenatge, així com de mostres temàtiques, o fins i tot el llançament d’una sonda de recollida de dades atmosfèriques per part d’un grup d’estudiants.
En el marc d’aquesta programació s’ha posat en marxa la Ruta Joan Oró, un itinerari turístic i científic al voltant de diversos espais de la geografia lleidatana relacionats amb el científic i/o amb l’origen de la vida, mentre que les edicions d’enguany de la Setmana de la Ciència de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació o del festival al Parc Astronòmic del Montsec estan dedicades també a la figura de Joan Oró. Totes aquestes activitats es recullen en el web oficial www.anyjoanoro.cat.
La figura de Joan Oró i Florensa
Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923-Barcelona, 2004) fou un bioquímic lleidatà, considerat com un dels científics més importants del segle XX pels seus estudis sobre l’origen de la vida a la Terra i la cerca de vida en altres planetes. En aquest àmbit, va realitzar contribucions cabdals que han inspirat generacions posteriors de científics. El descobriment, culminat l’any 1959, de com una Terra primitiva podria haver fabricat adenina (un dels principals components de l’ADN i també crucial en els processos cel·lulars de generació d’energia) el va convertir en una figura de reconeixement mundial. Aquesta recerca li va obrir les portes a la NASA com a assessor en els projectes Apol·lo a la Lluna i molt especialment en el disseny de les missions Víking a Mart i la correcta interpretació dels resultats que es van obtenir.
La commemoració de l’Any Joan Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró i compta amb un ampli suport entre els quals destaca la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, la Universitat de Lleida, la Fundació ‘la Caixa’, Ferrocarrils de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, entre d’altres.
Organitzada per la Fundació Joan Oró, aquesta mostra itinerant inclou panells informatius, fotografies, audiovisuals, jocs interactius i objectes personals del científic lleidatà
L’exposició ‘Joan Oró. A la cerca de l’origen de la vida’ ha obert aquest divendres les seves portes a l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb un ampli recull de textos i materials relacionats amb la vida i els principals assoliments científics de l’investigador lleidatà. La mostra, que romandrà a l’Espai iX i a la Zona Zero de l’IEI fins al 5 de novembre vinent, està organitzada per la Fundació Joan Oró amb la col·laboració del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
L’exposició ha estat inaugurada en un acte presidit per Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat, i en què hi han intervingut Joan Talarn, president de la Diputació i de l’IEI; Fèlix Larrosa, paer en cap de Lleida; Maria Elena Oró, presidenta d’honor de la Fundació Joan Oró i filla del científic; i Joan Anton Català, comissari de l’Any Joan Oró. També hi han assistit, entre d’altres, Estefania Rufach, vicepresidenta de l’IEI; Montse Bergés, delegada de la Generalitat a Lleida; el director general de la Fundació Joan Oró, Joan Oró; Jordi Pujol, ex president de la Generalitat; i els diputats Jaume Ars, Marc Solanes, Núria Palau, Elis Colell, Rosalia Carnicé i Rosa Maria Perelló, cap de l’oposició.
En el seu parlament, Joan Talarn ha expressat la seva satisfacció per inaugurar una exposició que, a partir d’ara, començarà a viatjar per tot Catalunya amb la voluntat d’anar una mica més enllà de rememorar la figura científica de Joan Oró. En aquest sentit, el president de la Diputació ha apuntat que la mostra és “un homenatge al talent investigador”, justament la peça clau que hi ha darrera de tota transformació d’una societat i que ha d’esdevenir “un revulsiu i un exemple per a joves investigadors”, per al “talent lleidatà” que a hores d’ara està en formació o en les seves primeres passes.
És per aquest motiu que Joan Talarn ha apel·lat a “l’esperit emprenedor i a la voluntat de perseguir un somni” de Joan Oró com a exemples per encarar amb solvència els reptes del segle XXI, especialment centrats en un model de producció verda, circular i altament digitalitzada, en la qual Lleida hi està entrant amb molta decisió per poder ser el hub agrobiotech del sud d’Europa.
Tot plegat, ha acabat Talarn, com a homenatge a “un lleidatà universal” el talent del qual, tot i que es va expressar fora del nostre territori, sempre torna a casa deixant petjada a Lleida mitjançant diferents iniciatives. En acabar els parlaments, s’han traslladat a la sala d’exposicions Zona Zero i han efectuat una visita guiada conduïda per Joan Anton Català, comissari de l’exposició i de l’Any Joan Oró, el qual considera que “l’exposició pretén guiar el visitant a través d’un recorregut que permet reviure algunes de les escenes més emotives i impactants” de la vida del científic lleidatà.
‘Joan Oró. A la cerca de l’origen de la vida’ constitueix l’exposició més completa organitzada mai al voltant el gran científic i és alhora una de les propostes més ambicioses de l’Any Joan Oró, que commemora el centenari del naixement del bioquímic lleidatà. La mostra presenta per primera vegada al públic una gran quantitat de documentació relativa a tota la seva vida, tant professional com personal. És previst que a partir del 2024 la mostra viatgi també a la resta de demarcacions catalanes.
L’exposició inclou panells explicatius amb fotografies (la majoria del fons de la Fundació Joan Oró) relacionades amb la vida i trajectòria professional de l’investigador, des de la seva infància a la seva etapa professional als Estats Units, incidint també en el seu llegat com a promotor de sistemes d’investigació i innovació que han ajudat a desenvolupar la ciència a Catalunya. Hi ha també objectes diversos (llibres de joventut, blocs de notes, instruments de laboratori, cartes oficials, meteorits...) i píndoles audiovisuals en les quals experts en l’àmbit científic expliquen la importància del treball i dels descobriments del científic.
Igualment, a la mostra es poden visionar sengles audiovisuals centrats, en primer lloc, en la diversitat de la vida a la Terra; en segon lloc, en entrevistes televisives que en els seu dia es van fer a Joan Oró; i, finalment, en el testimoni de joves professionals (enginyers, físics, biòlegs) que expliquen fets inspiradors que els van impulsar a treballar en els àmbits de la ciència i tecnologia. A més, l’exposició presenta dos jocs interactius, el primer sobre l’ADN i el segon amb preguntes sobre Joan Oró plantejades com un repàs dels continguts de l’exposició.
L’exposició respon a un dels objectius principals de la Fundació Joan Oró, com és transmetre a les noves generacions el testimoni que ens va deixar com a persona curiosa i autodidacta, com a científic rigorós i tenaç, com a impulsor de la ciència i el coneixement, com a comunicador planer i assequible, com a català compromès amb el futur del seu país i com a advocat de la solidaritat i la pau al nostre món.
L’Any Joan Oró
L’exposició s’ajusta als quatre grans objectius de l’Any Joan Oró, és a dir, donar a conèixer la figura i l’obra l’investigador, des del punt de vista dels assoliments científics però també des de la perspectiva dels seus valors personals; acostar el tema de l’origen de la vida al públic en general; incentivar vocacions científiques entre els més joves; i “celebrar aquest fet complicat i extraordinari que és la vida”, segons el mateix Català.
A banda d’aquesta gran exposició itinerant, l’Any Joan Oró inclou una cinquantena d’activitats, com ara conferències, la producció de llibres (inclosos un còmic i un conte) i audiovisuals, la creació de material educatiu adreçat a educadors, alumnes i famílies, la celebració d’actes institucionals d’homenatge, així com de mostres temàtiques, o fins i tot el llançament d’una sonda de recollida de dades atmosfèriques per part d’un grup d’estudiants.
En el marc d’aquesta programació s’ha posat en marxa la Ruta Joan Oró, un itinerari turístic i científic al voltant de diversos espais de la geografia lleidatana relacionats amb el científic i/o amb l’origen de la vida, mentre que les edicions d’enguany de la Setmana de la Ciència de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació o del festival al Parc Astronòmic del Montsec estan dedicades també a la figura de Joan Oró. Totes aquestes activitats es recullen en el web oficial www.anyjoanoro.cat.
La figura de Joan Oró i Florensa
Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923-Barcelona, 2004) fou un bioquímic lleidatà, considerat com un dels científics més importants del segle XX pels seus estudis sobre l’origen de la vida a la Terra i la cerca de vida en altres planetes. En aquest àmbit, va realitzar contribucions cabdals que han inspirat generacions posteriors de científics. El descobriment, culminat l’any 1959, de com una Terra primitiva podria haver fabricat adenina (un dels principals components de l’ADN i també crucial en els processos cel·lulars de generació d’energia) el va convertir en una figura de reconeixement mundial. Aquesta recerca li va obrir les portes a la NASA com a assessor en els projectes Apol·lo a la Lluna i molt especialment en el disseny de les missions Víking a Mart i la correcta interpretació dels resultats que es van obtenir.
La commemoració de l’Any Joan Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró i compta amb un ampli suport entre els quals destaca la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, la Universitat de Lleida, la Fundació ‘la Caixa’, Ferrocarrils de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, entre d’altres.
