Actualitat
Les seccions de l’IEI defensem una educació científica de qualitat: demanem recuperar les hores de ciències al Batxillerat
07/02/2025
Les seccions de l’IEI alertem sobre l’impacte negatiu que tindrà la reducció d’hores en les matèries científiques del Batxillerat. Considerem que aquesta decisió pot comprometre la formació dels estudiants i el seu accés a coneixements essencials i per això defensen recuperar les hores de ciències al Batxillerat: per assegurar una educació científica de qualitat.
Des de les seccions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs treballem de manera conjunta en la divulgació científica, artística i patrimonial; per això subratllem la rellevància d’una educació sòlida en ciència bàsica com a base fonamental per al desenvolupament intel·lectual, social i econòmic. Una formació científica de qualitat és essencial no només per aquells estudiants que triaran carreres tècniques o de ciències de la salut, sinó també per fomentar una ciutadania crítica, capaç d’afrontar els reptes globals del segle XXI, com el canvi climàtic, les pandèmies, la desinformació, l’impacte de les noves tecnologies o la gestió sostenible dels recursos.
Recentment, el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya ha anunciat canvis en l’ordenació del Batxillerat per adaptar-se a la normativa estatal. Entre aquests canvis, es troba la fusió de matèries com "Biologia I" i "Geologia i Ciències Ambientals I" o "Física I" i "Química I", que passaran de tenir 6 hores setmanals combinades a només 3 hores. Aquesta reducció ha generat una forta oposició entre docents, associacions científiques i sindicats, que alerten de les conseqüències que tindrà per a l’aprenentatge dels estudiants. Amb menys temps per impartir continguts clau, es posa en perill la transmissió dels conceptes bàsics que són imprescindibles per comprendre el món natural i les seves interaccions complexes.
La situació és especialment preocupant perquè s’agreuja una tendència que ja ve de fa anys, amb la desaparició de matèries essencials com “Ciències per al món contemporani” i la reducció progressiva d’hores dedicades a assignatures científiques. Aquesta situació no només afecta els estudiants que desitgen cursar carreres universitàries en ciències o salut, com medicina, biologia o farmàcia, sinó també aquells que necessiten una formació general que els permeti entendre els principis científics bàsics. En un context en què la ciència i la tecnologia són motors de progrés, aquesta reducció contradiu la necessitat d’una ciutadania preparada per afrontar els desafiaments d’un món en constant canvi.
El Departament ha proposat compensar aquestes retallades amb matèries optatives, però això no garanteix que tot l‘alumnat tingui accés als continguts bàsics. En centres petits o amb menys recursos, sovint és inviable oferir un ampli ventall d’assignatures optatives, deixant part de l’alumnat sense una formació adequada. A més, molts continguts de primer curs no s’ensenyen perquè no entren a les proves d’accés a la universitat (PAU), fet que deixa els alumnes amb mancances significatives i repercuteix en el seu rendiment posterior a la universitat.
Davant d’aquesta situació, les seccions i departaments de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ens adherim a la reclamació del col·lectiu docent i científic per revertir aquestes mesures. Defensem un increment d’hores per a les matèries científiques i una revisió del currículum que valori els ensenyaments de ciència bàsica, reconeixent-los com una eina fonamental per al desenvolupament personal i col·lectiu. Així mateix, subratllem la necessitat d’un diàleg obert i inclusiu amb la comunitat educativa, comptant amb les aportacions dels docents i de les entitats científiques, per dissenyar un sistema educatiu equilibrat i adaptat a les necessitats reals dels estudiants i del context global.
Aquesta adhesió posa en relleu el nostre compromís amb una educació que fomenti el coneixement científic, la innovació i el progrés social. Les ciències no són només una modalitat acadèmica, sinó un pilar essencial per formar ciutadans preparats per entendre, analitzar i transformar el món en què vivim. Aquesta inversió en ciència és, en definitiva, una inversió en el futur del país.
Des de les seccions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs treballem de manera conjunta en la divulgació científica, artística i patrimonial; per això subratllem la rellevància d’una educació sòlida en ciència bàsica com a base fonamental per al desenvolupament intel·lectual, social i econòmic. Una formació científica de qualitat és essencial no només per aquells estudiants que triaran carreres tècniques o de ciències de la salut, sinó també per fomentar una ciutadania crítica, capaç d’afrontar els reptes globals del segle XXI, com el canvi climàtic, les pandèmies, la desinformació, l’impacte de les noves tecnologies o la gestió sostenible dels recursos.
Recentment, el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya ha anunciat canvis en l’ordenació del Batxillerat per adaptar-se a la normativa estatal. Entre aquests canvis, es troba la fusió de matèries com "Biologia I" i "Geologia i Ciències Ambientals I" o "Física I" i "Química I", que passaran de tenir 6 hores setmanals combinades a només 3 hores. Aquesta reducció ha generat una forta oposició entre docents, associacions científiques i sindicats, que alerten de les conseqüències que tindrà per a l’aprenentatge dels estudiants. Amb menys temps per impartir continguts clau, es posa en perill la transmissió dels conceptes bàsics que són imprescindibles per comprendre el món natural i les seves interaccions complexes.
La situació és especialment preocupant perquè s’agreuja una tendència que ja ve de fa anys, amb la desaparició de matèries essencials com “Ciències per al món contemporani” i la reducció progressiva d’hores dedicades a assignatures científiques. Aquesta situació no només afecta els estudiants que desitgen cursar carreres universitàries en ciències o salut, com medicina, biologia o farmàcia, sinó també aquells que necessiten una formació general que els permeti entendre els principis científics bàsics. En un context en què la ciència i la tecnologia són motors de progrés, aquesta reducció contradiu la necessitat d’una ciutadania preparada per afrontar els desafiaments d’un món en constant canvi.
El Departament ha proposat compensar aquestes retallades amb matèries optatives, però això no garanteix que tot l‘alumnat tingui accés als continguts bàsics. En centres petits o amb menys recursos, sovint és inviable oferir un ampli ventall d’assignatures optatives, deixant part de l’alumnat sense una formació adequada. A més, molts continguts de primer curs no s’ensenyen perquè no entren a les proves d’accés a la universitat (PAU), fet que deixa els alumnes amb mancances significatives i repercuteix en el seu rendiment posterior a la universitat.
Davant d’aquesta situació, les seccions i departaments de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ens adherim a la reclamació del col·lectiu docent i científic per revertir aquestes mesures. Defensem un increment d’hores per a les matèries científiques i una revisió del currículum que valori els ensenyaments de ciència bàsica, reconeixent-los com una eina fonamental per al desenvolupament personal i col·lectiu. Així mateix, subratllem la necessitat d’un diàleg obert i inclusiu amb la comunitat educativa, comptant amb les aportacions dels docents i de les entitats científiques, per dissenyar un sistema educatiu equilibrat i adaptat a les necessitats reals dels estudiants i del context global.
Aquesta adhesió posa en relleu el nostre compromís amb una educació que fomenti el coneixement científic, la innovació i el progrés social. Les ciències no són només una modalitat acadèmica, sinó un pilar essencial per formar ciutadans preparats per entendre, analitzar i transformar el món en què vivim. Aquesta inversió en ciència és, en definitiva, una inversió en el futur del país.
