Guerrilla Folk interpreta les ‘músiques de la memòria’ en la sessió de cloenda del cicle ‘Noranta anys dels fets d’octubre de 1934’

08/10/2024
El grup de música tradicional ha ofert un concert-lectura amb les cançons que van acompanyar la revolta, la resistència, la por i les ganes de llibertat

 
Un concert-lectura a càrrec de Guerrilla Folk ha tancat el cicle ‘L’hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d’octubre de 1934', que s’ha celebrat a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Aquest cicle, organitzat per la Secció de Geografia i Història de l’IEI, ha ofert dos col·loquis i el concert-lectura d’avui al llarg de les tres jornades (1, 3 i 8 d’octubre).

El director de l’IEI, Andreu Vàzquez, ha destacat la importància de commemorar els fets del 6 d’octubre del 1934. “Calia explicar què va passar i volíem també comparar aquells fets amb els d’octubre de 2017 i posar sobre la taula que al llarg de la història els anhels de Catalunya han persistit”, ha dit.

Guerrilla Folk ha ofert un repertori de ‘músiques de la memòria’, cançons que han commogut i interpel·lat l’auditori perquè són les que van acompanyar la revolta, la resistència, la por i les ganes de viure en llibertat fa noranta anys, i ho han fet tot descobrint la història que hi ha darrere de cada cançó.

El cicle es va posar en marxa el dimarts passat, 1 d'octubre, amb el col·loqui '1934-2017: una reflexió comparada', en què Jaume Barrull, Agustí Alcoberro i Antonieta Jarne van parlar de dos episodis: els fets d'octubre de 1934 i els de 2017. Dos dies més tard, el dijous 3, va ser el torn per al col·loqui 'Noranta anys dels fets d’octubre', una taula rodona en la qual Oriol Falguera, Fermí Rubiralta i Marta Alòs van mirar d’actualitzar les aportacions historiogràfiques al voltant d’aquells dies del 1934.

Tot plegat amb l’objectiu de reflexionar i aprofundir al voltant d'uns fets que van tenir el seu punt de partida en el dia 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat. Dos dies després, el govern català va ser empresonat i condemnat a trenta anys de presó i es va suspendre l’autonomia.