Actualitat
El cicle ‘Noranta anys dels fets d’octubre de 1934’ es posa en marxa analitzant motius, semblances i diferències amb l’octubre del 2017
01/10/2024
Jaume Barrull, Agustí Alcoberro i Antonieta Jarne han participat en el primer col·loqui, titulat ‘1934-2017: una reflexió comparada’
El cicle ‘L'hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d'octubre de 1934’ s’ha posat en marxa aquest dimarts amb el col·loqui titulat ‘1934-2017: una reflexió comparada’. Organitzat per la Secció de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el debat s’ha celebrat a l’Aula Magna i també s’ha pogut seguir via streaming a través del canal ieicultura.cat.
Concebut com un espai de reflexió entre dos episodis del nostre passat contemporani, els fets d'octubre de 1934 i els de 2017, el col·loqui d’avui ha comptat amb la participació del doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i professor d'Història Contemporània a la UdL, Jaume Barrull; el doctor en Història i professor de la Universitat de Barcelona, Agustí Alcoberro, i la doctora en Història, escriptora i professora d'Història Contemporània a la UdL, Antonieta Jarne. Tots tres han analitzat els motius, semblances i diferències entre els dos fets.
Barrull ha introduït el col·loqui posant de manifest que en totes dues ocasions “hi va haver un alt grau d’improvisació i de voluntarisme” mentre que l’organització i implicació ciutadana va ser molt més àmplia el 2017 que al 1934. Altres diferències, ha explicat, són que al 1934 es perseguien tres objectius: la rectificació de la República, la independència de Catalunya i la revolució social, mentre que al 2017 el moviment només tenia un objectiu: la independència de Catalunya. Així mateix, “una altra diferència substancial és la violència, només provocada per les forces de l’ordre públic l’any 2017, mentre que al 1934 la violència i els morts es van donar en els dos bàndols”.
De la seva banda, Jarne ha reconegut que com a historiadora li costa molt establir comparacions entre els dos fets. Tot i això, ha explicat que en tots dos casos hi ha un “xoc emocional molt fort” i que es fa palès que la democràcia espanyola queda fràgil i incapaç de resoldre conflictes. Jarne considera que, històricament parlant, la proclamació de Catalunya com a estat català per part de Lluís Companys “és un intent fallit de salvar la república democràtica” i que “els fets del 1934 són un precedent claríssim de la Guerra Civil”. Pel que fa a l’1 d’octubre del 2017, no entén “el secretisme que se’ns ha volgut vendre com una virtut”. “Per a mi, era un exercici fallit més de catalanisme polític, que amb diferents estratègies ha fet sempre el mateix des de fa uns 150 anys: tensar per pactar”, ha lamentat.
Finalment, Alcoberro s’ha centrat en els fets d’octubre de 2017. “Els únics que no s’ho van creure van ser les persones que els tocava estar al davant”. “La sensació que podíem arribar a un punt de no retorn no l’havien arribat a plantejar i això és un cas d’inconsciència, que té molt a veure amb la joventut, perquè hi havia dirigents que no havien conegut el franquisme i es creien que a Espanya es podia parlar de tot i que era una democràcia homologada”. Pel que fa a les semblances, Alcoberro considera que els dos fenòmens tenen a veure amb un profund desencís i en creure que el problema era un altre, primer la monarquia i després la dictadura, quan “el problema en tots doc casos era l’estat espanyol”.
El cicle, que s’ha estrenat avui, proposa una revisió d’un episodi cabdal per a la història de Catalunya com van ser els fets d’octubre, amb la proclamació de l’Estat Català dins la República Federal espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat per part del president Lluís Companys, i el posterior empresonament i condemna del Govern català, a més de la suspensió de l’autonomia i l’ocupació dels carrers de Catalunya per part de l’exèrcit.
‘L'hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d'octubre de 1934’ seguirà aquest mateix dijous, dia 3, amb el col·loqui ‘Noranta anys dels fets d'octubre’, amb la participació d’Oriol Falguera, Fermí Rubiralta i Marta Alòs, i acabarà dimarts vinent, dia 8, amb un concert-lectura a càrrec de Guerrilla Folk.
El cicle ‘L'hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d'octubre de 1934’ s’ha posat en marxa aquest dimarts amb el col·loqui titulat ‘1934-2017: una reflexió comparada’. Organitzat per la Secció de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el debat s’ha celebrat a l’Aula Magna i també s’ha pogut seguir via streaming a través del canal ieicultura.cat.
Concebut com un espai de reflexió entre dos episodis del nostre passat contemporani, els fets d'octubre de 1934 i els de 2017, el col·loqui d’avui ha comptat amb la participació del doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i professor d'Història Contemporània a la UdL, Jaume Barrull; el doctor en Història i professor de la Universitat de Barcelona, Agustí Alcoberro, i la doctora en Història, escriptora i professora d'Història Contemporània a la UdL, Antonieta Jarne. Tots tres han analitzat els motius, semblances i diferències entre els dos fets.
Barrull ha introduït el col·loqui posant de manifest que en totes dues ocasions “hi va haver un alt grau d’improvisació i de voluntarisme” mentre que l’organització i implicació ciutadana va ser molt més àmplia el 2017 que al 1934. Altres diferències, ha explicat, són que al 1934 es perseguien tres objectius: la rectificació de la República, la independència de Catalunya i la revolució social, mentre que al 2017 el moviment només tenia un objectiu: la independència de Catalunya. Així mateix, “una altra diferència substancial és la violència, només provocada per les forces de l’ordre públic l’any 2017, mentre que al 1934 la violència i els morts es van donar en els dos bàndols”.
De la seva banda, Jarne ha reconegut que com a historiadora li costa molt establir comparacions entre els dos fets. Tot i això, ha explicat que en tots dos casos hi ha un “xoc emocional molt fort” i que es fa palès que la democràcia espanyola queda fràgil i incapaç de resoldre conflictes. Jarne considera que, històricament parlant, la proclamació de Catalunya com a estat català per part de Lluís Companys “és un intent fallit de salvar la república democràtica” i que “els fets del 1934 són un precedent claríssim de la Guerra Civil”. Pel que fa a l’1 d’octubre del 2017, no entén “el secretisme que se’ns ha volgut vendre com una virtut”. “Per a mi, era un exercici fallit més de catalanisme polític, que amb diferents estratègies ha fet sempre el mateix des de fa uns 150 anys: tensar per pactar”, ha lamentat.
Finalment, Alcoberro s’ha centrat en els fets d’octubre de 2017. “Els únics que no s’ho van creure van ser les persones que els tocava estar al davant”. “La sensació que podíem arribar a un punt de no retorn no l’havien arribat a plantejar i això és un cas d’inconsciència, que té molt a veure amb la joventut, perquè hi havia dirigents que no havien conegut el franquisme i es creien que a Espanya es podia parlar de tot i que era una democràcia homologada”. Pel que fa a les semblances, Alcoberro considera que els dos fenòmens tenen a veure amb un profund desencís i en creure que el problema era un altre, primer la monarquia i després la dictadura, quan “el problema en tots doc casos era l’estat espanyol”.
El cicle, que s’ha estrenat avui, proposa una revisió d’un episodi cabdal per a la història de Catalunya com van ser els fets d’octubre, amb la proclamació de l’Estat Català dins la República Federal espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat per part del president Lluís Companys, i el posterior empresonament i condemna del Govern català, a més de la suspensió de l’autonomia i l’ocupació dels carrers de Catalunya per part de l’exèrcit.
‘L'hora és greu i gloriosa: noranta anys dels fets d'octubre de 1934’ seguirà aquest mateix dijous, dia 3, amb el col·loqui ‘Noranta anys dels fets d'octubre’, amb la participació d’Oriol Falguera, Fermí Rubiralta i Marta Alòs, i acabarà dimarts vinent, dia 8, amb un concert-lectura a càrrec de Guerrilla Folk.
