Actualitat
Alumnes de 2n de Batxillerat Artístic de l’Episcopal conviden a reflexionar sobre el narcisisme i l’egolatria a l’IEI
10/04/2025
Les creacions formen part de l’exposició ‘Jo’, que ha obert les portes aquest dijous i es podrà visitar a l’Espai iX fins al 25 de maig
L’Espai iX de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acull des d’aquest dijous l’exposició ‘Jo’, a càrrec d’alumnes de 2n de Batxillerat Artístic del Col·legi Episcopal de Lleida. La vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; la directora del Col·legi Episcopal, Natàlia Rubio, i la professora Eva Salas han inaugurat aquest vespre la mostra, que es podrà visitar fins al 25 de maig vinent. A la inauguració també hi ha assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, així com els joves artistes, que han explicat el significat d’algunes de les obres.
En un Espai iX ple de gom a gom, Rufach ha destacat la força del projecte i el compromís dels alumnes amb la creació artística i la reflexió social i ha remarcat la voluntat de l’IEI de seguir donant espai a la creativitat emergent. Per la seva banda, Rubio ha celebrat que els joves puguin exposar en un espai tan emblemàtic de la ciutat com l’IEI i mostrar a tothom la seva creativitat. Finalment, Salas ha agraït la implicació als alumnes: “gràcies per estimar l’art i per aportar aquest valor artístic a la societat”.
L’exposició ‘Jo’ presenta una selecció de 16 obres en què els joves artistes exploren i reflexionen sobre el concepte de narcisisme a través de diversos llenguatges artístics, com el vídeoart, la fotografia, l’escultura o la pintura. Aquesta mostra convida l’espectador a qüestionar les percepcions sobre l’ego, la identitat i l'autorepresentació en un món cada cop més marcat per les imatges i les xarxes socials.
La selecció de peces respon a la necessitat d’abordar l’egocentrisme, no com un fenomen monolític, sinó com una sèrie de manifestacions interconnectades, de manera que l’exposició reflexiona sobre les estructures simbòliques que sostenen aquesta hegemonia de l’individu en què el jo fragmentat es configura com un espai de confrontació i qüestionament, on l’egocentrisme és explorat no només com un fenomen psicològic, sinó com un dispositiu sociocultural en permanent transformació.
L’Espai iX de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acull des d’aquest dijous l’exposició ‘Jo’, a càrrec d’alumnes de 2n de Batxillerat Artístic del Col·legi Episcopal de Lleida. La vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; la directora del Col·legi Episcopal, Natàlia Rubio, i la professora Eva Salas han inaugurat aquest vespre la mostra, que es podrà visitar fins al 25 de maig vinent. A la inauguració també hi ha assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, així com els joves artistes, que han explicat el significat d’algunes de les obres.
En un Espai iX ple de gom a gom, Rufach ha destacat la força del projecte i el compromís dels alumnes amb la creació artística i la reflexió social i ha remarcat la voluntat de l’IEI de seguir donant espai a la creativitat emergent. Per la seva banda, Rubio ha celebrat que els joves puguin exposar en un espai tan emblemàtic de la ciutat com l’IEI i mostrar a tothom la seva creativitat. Finalment, Salas ha agraït la implicació als alumnes: “gràcies per estimar l’art i per aportar aquest valor artístic a la societat”.
L’exposició ‘Jo’ presenta una selecció de 16 obres en què els joves artistes exploren i reflexionen sobre el concepte de narcisisme a través de diversos llenguatges artístics, com el vídeoart, la fotografia, l’escultura o la pintura. Aquesta mostra convida l’espectador a qüestionar les percepcions sobre l’ego, la identitat i l'autorepresentació en un món cada cop més marcat per les imatges i les xarxes socials.
La selecció de peces respon a la necessitat d’abordar l’egocentrisme, no com un fenomen monolític, sinó com una sèrie de manifestacions interconnectades, de manera que l’exposició reflexiona sobre les estructures simbòliques que sostenen aquesta hegemonia de l’individu en què el jo fragmentat es configura com un espai de confrontació i qüestionament, on l’egocentrisme és explorat no només com un fenomen psicològic, sinó com un dispositiu sociocultural en permanent transformació.
