Dirigida pel dramaturg puigverdí, l’obra s’estrenarà el dissabte 14 de setembre i s’ha presentat aquest dilluns a l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Les entrades estan disponibles a les taquilles del Teatre de La Llotja i també a través d’internet per 18 euros

L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha acollit aquest dilluns la presentació de l’espectacle ‘El que és nostre’, del dramaturg i director Albert Baldomà i Batlle, natural de Puigverd de Lleida. L’obra s’estrenarà el dissabte 14 de setembre a les 20.00 hores al Teatre de la Llotja de Lleida.

Conduït per Andreu Vàzquez, director de l’IEI, l’acte ha comptat amb la presència dels intèrprets Vasilicà Stoian i Akon Thiam, i del mateix Baldomà. En el seu parlament, Vàzquez ha destacat com el nom de l’espectacle ‘El que és nostre’ ho diu tot, ja que és una obra que “ens representa a tothom”. Sense voler donar molts detalls, el director de l’IEI ha explicat que l’obra explicarà “visions que a vegades estan amagades i que moltes d’elles són injustes”. Per últim, ha manifestat el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Per la seva part, Baldomà s’ha mostrat satisfet per haver fet realitat la seva primera peça teatral de gran format. I és que, segons el director, “el gran format esdevé inaccessible per a la gent que ve del no-res com jo, però ho hem lluitat molt i per primera vegada puc dir el que vull de la forma que m’agrada fer-ho”.

Així doncs, després d’estrenar obres com ‘Peça per a un tros’ (2016), ‘Antígona (o les enfants terribles)’ (2017), ‘La inesperada Virtut de Mirar’ (2018) o ‘Tonta’ (2018) i d’assistir artistes de la talla de Vero Cendoya, Íntims Produccions, Lucia del Greco o Carla Simón, amb qui va dur a terme els càstings d’Alcarràs, Albert Baldomà i Batlle, graduat en Direcció Teatral a la Bath Spa University (Regne Unit) i en Gestió i Polítiques Culturals per la Universitat de Barcelona, pretén compartir ara la seva visió com artista de la problemàtica dels temporers. “Sense condescendència ni paternalismes”, puntualitza el puigverdí, que demostra no tenir pèls a la llengua a l’hora de definir el tarannà de la seva primera gran obra: “El que és nostre’ és un acte de defensa contra el feixisme català. Contra mi mateix, a vegades. Contra la catalanitat i el nacionalisme que represento”.

Tanmateix, es tracta d’una obra en forma de tragèdia estètica que barreja llenguatges escènics, idiomes, realitats i ficcions, intèrprets professionals i temporers de diferents països que en algun moment han treballat a la recollida de la fruita a les terres de Lleida. De fet, quatre dels seus protagonistes –Vasilica Stoian, Abdelamjid El Gourche, Akon Thiam i Ibrahima Bao– han participat en la presentació a mode de representació dels temporers reals que configuren la part social de l’obra. En total, són dos romanesos –una de les nacionalitats que més conviu amb la societat lleidatana– i cinc provinents de l’Àfrica, en tractar-se del col·lectiu principal a casa nostra. Tots quatre han avalat la metodologia emprada durant els assajos, centrada a posar-los en contacte amb les màximes de la cultura catalana per tal que s’hi poguessin emmirallar amb els seus propis referents. D’aquesta manera, Albert Baldomà volia confrontar “el nostre punt de vista sobre la seva realitat amb el seu punt de vista sobre la nostra realitat”.

En definitiva, amb un discurs directe, cru i agressiu, ‘El que és nostre’ pretén parlar de la capacitat d’acollida de la societat catalana i revisar la problemàtica dels temporers situant-la en una equació poètica que barreja referents culturals catalans, africans i europeus amb l’objectiu de traslladar als espectadors preguntes sòlides sobre el xoc cultural entre immigrants i nadius. ‘’Fa anys que la cultura migrant també és la nostra pròpia. Fa anys que Catalunya està conformada per molts més idiomes que el català o l’espanyol”, afirma Baldomà.

‘El que és nostre’ situa l’espectador en un poble de la província de Lleida on un pagès, un erudit de la música i la cultura, comença la seva collita. Aquest any hi treballen set collidors: cinc senegalesos, un romanès i una romanesa. Un dels senegalesos, Babou, el temporer més jove, té 24 anys i és el primer any que collirà. Els altres ja fa anys que passen els estius treballant pel mateix pagès i coneixent el funcionament de tot: les claus de la supervivència, l'adaptació a la condescendència occidental... Babou descobrirà com és la cultura catalana, la cultura lleidatana i, per culpa d'un enamorament fugaç i correspost amb la filla del pagès, es replantejarà la seva cultura i els seus costums. Aleshores xocarà amb el pagès, amb els altres collidors i amb la societat que l'envolta, un enfrontament entre cultures amb què plantejar-se si realment som nosaltres, els catalans, qui hem d'ensenyar a millorar en el desenvolupament social o si en realitat som una societat desnaturalitzada i pseudoracista on els valors de la família, la lleialtat o l'esforç han quedat desdibuixats per una forma de vida consumista, nihilista i prepotent. Serà aquest viatge i transformació cultural que patirà en Babou davant del seu enamorament el que ens servirà de fil narratiu de la història.

Per tant, el text dramatúrgic d’El que és nostre’, peça que barreja teatre de text, moviment i música en directe, es basa en una història d'amor universal entre dues cultures: un collidor senegalès i la filla d'un pagès català. Parlem del xoc definitiu de les cultures i del plantejament vital mitjançant una obra total sobre la cultura i la moral catalana envers els problemes que es va trobant en la seva supervivència identitària. Així mateix, la història es desenvoluparà en un espai escènic que s'inspira en un camp de pomeres de la demarcació de Lleida.

Hi han col·laborat artistes lleidatans com la cineasta Alba Cros, l’escriptora Teresa Ibars o la soprano Montserrat Seró. La ballarina Mabel Olea (La Mesías, Autodefensa) protagonitza la peça, i el repartiment el completen el trempolí Eduard Muntada i tots els temporers i temporeres (Vasilica Stoian, Alecs Prodan, Abdelamjid El Gourche, Akon Thiam, Yaffa Mboe i Ibrahima Bao), que actuaran per primera vegada a la seva vida, a més, en els seus propis idiomes. “Fer una obra en cinc llengües no resulta fàcil, però encara resulta menys fàcil haver d’obrir un compte al banc sense entendre català o castellà. L’idioma integra, i és molt important que els escenaris catalans acullin tota aquesta riquesa cultural”, assevera el dramaturg Albert Baldomà i Batlle, que aquesta setmana dirigirà els últims assajos a Juneda abans de traslladar-se amb tot l’equip fins a l’escenari de del Teatre de la Llotja durant la setmana prèvia a l’estrena.

El projecte, produït per Cristina Sanz-Gadea, ha estat guardonat amb el Premi Art For Change de Fundació ''la Caixa'' i amb el Premi Barcelona 2020. A més, té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida i l'Institut d’Estudis Ilerdencs. Les entrades per a l’estrena es poden adquirir per 18 euros a les taquilles del Teatre de la Llotja i també a través d’internet (https://teatredelallotja.koobin.com/elquenostre_es).

Lleida, 2 de setembre de 2024